Punts i Seguits

De l'individual al col·lectiu

2012-01-15T19:34:00.000+01:00

Els dies queens pertoca viure no són pas fàcils. La crisi ferotge que s'haescolat pel bell mig del sistema financer, ja fa temps que ens ha dutcertes conseqüències. Conseqüències que no agraden a ningú, peròque a la vegada ens han portat a veure la cara poc agraciadad'aquesta societat del segle XXI.

Aquellasocietat abduïda per un consum frenètic que a la vegada no voliaveure més enllà del present i del mateix individu, veu frenada decop les seves aspiracions. Aquella societat que en part nos'identificava amb conceptes com sostenibilitat i que vivia al dia,s'ha estancat i veu com ha de pensar de cop, més enllà del demà.Una societat que majoritàriament s'aferrava a l'individualisme. Unindividualisme imperant aquests darrers anys que ens ha portat onsom. Temps on la gent es mira al mirall de casa i procura que elsseus no rebin gaire. Dies egoistes a voltes. Temps difícils perpensar col·lectivament cap a on volem anar. Un hivern per confiarque la grossa arribi a casa i per esperar que les tisores no afectina l'economia domèstica.

D'aquestapoca capacitat d'actuació i pensament col·lectiu, certs agentssocials se n'aprofiten, i duen a terme un plec de mesures que algunsens escandalitza. Si realment volem sortir del pou, la nostra manerade pensar, actuar i treballar ha d'esdevenir conjunta i cooperativa.Aquestaforma d'actuar, per sort, no és una raresa en aquesta societat,tenim un munt de bons d'exemples que ens poden servir. Exemples dediferents tipologies i àmbits d'actuació (ONG's, cooperatives deconsum, entitats i associacions de tot tipus,...) que ens ajuden aentendre i a dibuixar una manera més de viure en aquest planeta.

Les èpoquesde crisi, en definitiva, són temps pels canvis. I perquè els canvissiguin col·lectius, els individus en particular hi tenim molt dir.

Article publicat a Ràdio Granollers

El mitjans de comunicació i el català

2011-11-30T10:47:00.001+01:00

Aquest paísgaudeix d'uns grans mitjans de comunicació públics i també decerts grups mediàtics privats que opten per un periodisme expressaten català. Les retallades aquest cop han arribat als mitjans decomunicació públics. El debat d'aquests darrers dies gira, en granpart, a aquest tema. Però avui tinc ganes de parlar, no de lesretallades, que ja hi haurà temps de fer-ho, sinó de la utilitzacióde la llengua catalana als mitjans de comunicació en aquest país.

Si bé aprincipis dels vuitanta, els mitjans de comunicació expressats encatalà eren minoritaris, en l'actualitat, el ventall és molt amplii gaudim d'una oferta audiovisual, escrita i virtual prou àmplia. Elproblema doncs, no és l'oferta, sinó la qualitat periodística itambé lingüística d'aquesta. Ja fa cert temps, sobretot en mitjansde comunicació públics però també en privats, que sento, escoltoi llegeixo un munt de barbaritats lingüístiques, no només per partdels tertulians i opinadors, sinó també per part de diferentsprofessionals de la comunicació. Barbaritats lingüístiques pel quefa a la llengua catalana.

Els meusulls llegeixen males traduccions al català. A les meves orellesressonen amb força, formes errònies com el mític “tenir que”,castellanismes i registres lingüístics mal utilitzats... Ja començoa estar cansat, que menystinguem la nostra llengua i la utilitzem deforma descuidada. Un professional de la comunicació, a part de sabermoltes altres qüestions, també ha de saber utilitzar la llengua queusa, correctament. Estic cansat d'escoltar en hores de màximaaudiència certs desencerts lingüístics. Seria hora, i més en elstemps que ens toca i ens tocarà viure, on la cultura i la llenguacatalana rebran tot tipus d'atacs, que tinguéssim cura de la nostrapròpia llengua, un dels trets identitaris més significatiusd'aquest país. Els professionals de la comunicació, no nomésesdevenen un mitjà per donar o rebre informació, sinó que tambésón un mitjà per enfortir la qualitat lingüística del país. Unperiodista no només ens informa, sinó que amb la seva manerad'expressar-se, amb la seva manera d'utilitzar la llengua, esdevé unmirall lingüístic per la societat.

La principaleina d'un comunicador, la llengua, ha de ser usada amb cura irespecte. Alguns, no només ens volem informar, també ens volemnodrir i enriquir lingüísticament amb el mitjans de comunicació.

Article publicat a Ràdio Granollers.

20 anys de Xics, 20 anys de castells a Granollers.

2011-11-15T11:30:00.000+01:00

Foto: Toni Torrillas

Aquest passat diumenge,els Xics de Granollers han tornat a coronar un castell de vuit, elquatre de vuit. Un castell que és el segell identificador de lacolla vallesana. El carro gros, com se'l coneix en el món casteller,és el castell de vuit més repetit pels de la camisa grana, 50 copsl'han descarregat i uns altres 7 només l'han carregat. L'anècdotad'enguany, és que aquest 4 de 8 carregat en la XXa Diada dels Xics,per culpa de la meteorologia grisa d'aquest passat 13 de novembre, esva assolir al Centre de Cultura Popular i Tradicional de la Troca.

Aquest any els Xics estand'aniversari, vint anys de castells a la ciutat i també a lacomarca, vint anys portant el nom de la ciutat arreu del país itambé per altres contrades veïnes. Vint anys de moltes efemèrides,com el dos de vuit amb folre descarregat el 3 d'octubre de 1999 a laRoca del Vallès. Vint anys plens d'emocions, vivències iexperiències, on Granollers i la plaça de la Porxada sempre hi hantingut un protagonisme evident. En definitiva vint anys de fetcasteller en una ciutat de poca tradició castellera.

Des d'aquell 1991,Granollers gaudeix d'una colla amb una activitat castellera i socialcontínua. Granollers i comarca frueixen d'una colla castellera que,des d'aquell 12 de novembre de 1995, quan es va carregar el primerquatre de vuit dels granes, sovinteja de forma més o menys regularels castells de vuit. En definitiva vint anys per recordar el passat,però també vint anys per emprendre un nou repte, el repte ja no ésla consolidació, sinó l'autosuperació castellera i sociald'aquesta.

Felicitats Xics, peraquests 20 anys i per aquest darrer 4 de 8.

Article publicat a Ràdio Granollers.

Fusió altament nostrada

2011-11-07T19:38:00.000+01:00

Anit es tornaren a aplegar a dalt d'un escenari, en Roger Mas i la Cobla Sant Jordi. Ho van fer al Teatre Kursaal de Manresa en motiu de la 14a Fira Mediterrània. L'espectacle musical, que es va estrenar aquesta primavera al Petit Palau, aglutina en un mateix recital cançó i cobla.

La funció d'ahir, la segona que interpretaven el cantautor solsoní i la cobla barcelonina, va posar de manifest una relació artística estreta entre ambdós protagonistes. Un recital que proposava un duel musical entre la veu d'en Roger Mas i la sonoritat de la Cobla Sant Jordi. Una funció de distingida qualitat, on la potència vocal del cantautor vestia les melodies de la tenora, fiscorn i companyia

El concert d'anit, es notava treballat i cuidat en quant a repertori i arranjaments, aquests últims realitzats per en Xavier Guitó, pianista i mà dreta musical d'en Roger Mas. El de Solsona va vestir la funció amb cançons dels seus treballs discogràfics, sobretot de les Cançons Tel·lúriques i del Mística Domèstica, amb alguns nous temes i amb adaptacions i versions d'artistes d'altres cultures properes. D'aquesta manera, es va poder contemplar com en Roger Mas, cantava cançons en gallec, italià, francès, eusquera i castellà. Els moments àlgids d'aquestes es van viure quan van interpretar "L'aigle noir," de Barbara i la "Santa espina" El cantautor dóna un nou pas endavant en la seva proposta artística, un pas arriscat, però ferm.

Així doncs, Roger Mas i la Cobla Sant Jordi van oferir un concert que caminava entre la cançó indispensable i la sonoritat més nostrada. Una funció profunda en quant a veu i cadència. Un recital sensacional que obre les portes a més col·laboracions entre ambdues formacions. Una ja és coneguda, el futur recital a l'Auditori de Barcelona, l'altra podria ser dins d'uns estudis de gravació. Alguns esperem que aquesta fusió altament nostrada pugui tenir el seu treball discogràfic. Bé, de fet, més que esperar-ho, ho desitgem.

Altres paraules interessants:

Donat Putx
Cobla Sant Jordi

Enderrock

Pau Corcelles

La programació necessària

2011-11-02T12:00:00.000+01:00

Foto: Recital "La Cançó Necessària" CCA2011

Ja són quatre anys de cants i autors. Un grapat de concerts i recitals ben distints, una varietat d'artistes musicals que han passat per Granollers i un públic cada cop més fidelitzat amb el cicle de cançó. Granollers en aquests quatre anys, ha vist passar diferents virtuosos de la lletra i la melodia; Pau Riba, Sanjosex, Jaume Pla (Mazoni), Le petit Ramon, Maria Coma, La Iaia, El petit de cal Eril, Feliu Ventura, Cesk Freixas, Pau Alabajos o Eduard Canimas per citar-ne alguns. Un esforç per elaborar una programació acurada i afinada on, any rere any, alguns artistes locals també han tingut la seva presència necessària. Un festival que aposta no només per la qualitat artística sinó també pel contingut. Mostra d'això ha estat la producció del darrer espectacle que va concloure la quarta edició del Cicle de Cants i Autors, "La Cançó Necessària".

"La Cançó Necessària" ha significat portar a dalt de l'escenari la renovació generacional de la cançó protesta dels Països Catalans. Cesk Freixas, Pau Alabajos, Meritxell Gené, AndreuValor, Josep Romeu i Jordi Montañez van escenificar aquesta “CançóNecessària”. Una generació que representa la descendència directa dels Raimons, Ovidis, Llachs i Pi de la Serra. Una generació jove, que no ha patit una dictadura, però que carrega amb el pes de moltes altres injustícies socials i nacionals. És just i necessari aplaudir obertament la valentia d'aquesta generació, així com la gent que aposta per aquest tipus de producció cultural.

El Cicle de Cants i Autors que organitza cada any el Casal Popular l'Esquerda, amb la col·laboració d'altres estaments, s'ha col·locat i afermat en el mapa dels festivals musicals de la comarca i del país. Un cicle d'aquestes dimensions, com molt bé apunta l'article de Esteve Plantada, representa una programació necessària a la ciutat, no només per reivindicar la capitalitat cultural d'aquesta, sinó per esdevenir un contrapunt de distingida qualitat (oferta per la societat civil) que posa de manifest certes mancances de l'administració pública en aquest àmbit.

Ara toca esperar 365 dies més per poder tornar a gaudir de la cançó catalana amb totes les seves lletres. La propera edició serà la del cinquè aniversari, una data prou significativa, com per esperonar als organitzadors a celebrar-ho amb una gran festa. Una festa on el protagonisme el prengui, la música del nostre país, com no podria ser d'altra manera.

Article publicat a Ràdio Granollers

Glòria verda

2011-11-01T21:07:00.000+01:00

Diada Tots Sants 2011: 3d10fm (c), 2d9f (c), 5d9fm i p6 (c)

Tres castells de gamma extra, tres castells colossals, han permès que la diada de Tots Sants d'enguany torni a passar a la història. Els Castellers de Vilafranca es tornen a superar, i carreguen el 3 de 10 amb folre i manilles, el 2 de 9 amb folre i descarreguen el 5 de 9 amb folre, assolint la glòria somiada i entrant altre cop a l'Olimp casteller, en forma d'una de les millors actuacions castelleres de la història.

Els verds han obert plaça amb el 3 de 10 amb folre i manilles, el monstre, tal i com ho van fer els Minyons de Terrassa a la passada diada de Sant Narcís de Girona. Obrir amb aquest castell, ha estat tota una demostració d'intencions. L'intent semblava pujar ferm, però a l'entrada de dosos, s'ha trencat. Un intent que ha plasmat la dificultat d'aquest gamma extra.

Però, si els verds es caracteritzen per alguna cosa, és per la persistència, i en la següent ronda l'han tornat a intentar. Una altra demostració de potencial i ambició. Afrontar després d'una llenya, el propi taló d'Aquil·les de la colla; el 3 de 10 amb folre i manilles, té molt mèrit. Però el gran objectiu s'ha tornat a quedar a mitges, i només s'ha pogut carregar. Després de tants intents i de set carregades, cal una reflexió en profunditat del perquè no l'han pogut descarregar mai. Una colla del seu potencial i amb el seu treball ha de poder descarregar aquest tros de castell.

El 3 de 10 amb folre i manilles ha estat acompanyat d'un majestuós 2 de 9 amb folre. El repte era posar la bèstia indomable, el 2 de 8 net, sobre un folre ben poblat. I així ha estat. El castell s'ha elevat quan la mida terços i quarts ha estat l'òptima, però si alguna cosa s'ha de ressaltar d'aquesta colossal estructura, ha estat l'agilitat i rapidesa de l'enxaneta per coronar-lo, sobretot en el tram final. Ella, l'enxaneta, ha fet que els Castellers de Vilafranca avui poguessin inscriure's altre cop entre l'elit castellera. El 2 de 9 amb folre, és d'aquells castells que et deixen amb la boca oberta, símbol d'un plasticitat elegant.

L'exquisida actuació castellera dels verds no ha acabat aquí. Assolir el 5 de 9 amb folre, representava també un repte encoratjador pels verds. Després de dos peus desmuntats i d'un munts d'hores de diada, els verds s'han encomanat a l'èpica castellera per descarregar una supercatedral d'aquelles que fan afició. De traca i mocador.

Poc més se'ls pot demanar al verds. Agradaran més o menys, tindran els seus adeptes i detractors, però se'ls ha de reconèixer que la constància en el treball els ha portat on són. La glòria verda rau en el treball, la constància i la cerca de l'excel·lència. Sense això no s'expliquen les estadístiques verdes d'enguany; 21 gammes extra (9 de diferents) i 59 castells de nou. Davant d'aquests registres només queda felicitar als Castellers de Vilafranca. Felicitats Verds!

Retalls de premsa:
Vilaweb
Diari Ara
El PuntAvui
El Periódico

La poesia oral improvisada

2011-10-31T14:06:00.000+01:00

Avui us deixo en aquest espai, un apunt sobre un projecte cultural i educatiu dut a terme entre diferents centre educatius dels Països Catalans. Espero que sigui del vostre interès i que us agradi.

"Patrimoni cultural: La poesia oral improvisada és un projecte que agrupa quatres centre de secundària: l'IES L'OM de Picassent, l'IES Torroella de Montgrí (Catalunya), l'extensió de Maella de l'IES de Casp (Aragó) i l'IES Sineu de Mallorca, el qual també actua com a coordinador del projecte. El projecte compta amb el suport del programa ARCE (per a agrupacions de Centres educatius de distints territoris de l'Estat) del Ministeri d'Educació.

En aquest cas, quatre instituts de secundària (de la Comunitat Valenciana, de Catalunya, d'Aragó i de les Illes Balears) hem planificant - durant els cursos 2010-2011 i 2011-2012- la recerca i l'intercanvi d'experiències al voltant de la tradició de la poesia oral improvisada en el context geogràfic i cultural de cada Centre, concretats em quatre encontres en cada institut en l'ordre que s'esmenten en aquesta introducció.

És el cas també que la llengua catalana fa de vincle d'unió i d'interrelació del projecte, perquè és la llengua pròpia de les comarques on es troben ubicats els instituts, de manera que aquest serveix de retruc per a promoure l'ús de la llengua a través de contactes interterritorials importants entre els joves de tots els centres."

Extret del portal wiki "Poesia oral improvisada"

Aquí us adjunto un audiovisual explicatiu del projecte cultural: La poesia oral improvisada. Molt recomanable la seva audició.

1r Encontre a Picassent (1a part)
1r Encontre a Picassent (2a part)
1r Encontre a Picassent (3a part)

Poca recompensa

2011-10-30T22:53:00.001+01:00


Foto: ACN Girona

La data estava fixada, 30 d'octubre de 2011, el lloc i la plaça també, la plaça del vi de Girona, i l'objectiu a assolir, un monstre, el 3 de 10 amb folre i manilles. Els Minyons de Terrassa tenien ben clar, i des de fa bastant temps, que volien aconseguir a una de les seves places talismà. Per altra banda, el món casteller s'havia citat al mateix lloc i dia per gaudir de l'espectacle. Però avui, no ha estat el dia dels Minyons.

L'estratègia per part dels Minyons era clara a l'hora que contundent, obrir plaça amb el 3 de 10 amb folre i manilles. Tota una demostració d'intencions, que posava de manifest que la preparació tècnica i psicològica en vers el repte era òptima. De ben segur que era així, si tenim en compte com ha anat aquest intent desmuntat de 3 de 10 amb folre i manilles. Un intent aposentat amb dosos col·locats i amb un treball a folre i manilles ferm. La canalla però, no ho ha vist clar, i ha fet marxa enrere. L'estructura s'ha desmuntat amb el treball que requereix aquest monstre casteller. Un intent que, posats a fer futurologia, pintava com a mínim a carregat. Un treball fet a l'assaig, que no ha gaudit de la recompensa somiada.

Després d'aquest intent desmuntat de 3 de 10 amb folre i manilles, els malves han aplaçat el repte per un altre dia, i han descarregat amb més nervis que solvència un 3 de 9 amb folre. Els de la camisa malva s'havien donat una treva, ja que en segona ronda afrontaven un nou repte el 5 de 9 amb folre.

La supercatedral malva, el primer intent d'enguany pels Minyons, ha pujat nerviosa, però amb bones mides. El folre semblava treballar còmode i el ritme del castell prou ràpid. El 5 de 9 amb folre s'ha quedat en intent. La fortuna ha girat la cara als de Terrassa avui, perquè el castell ha fet llenya quan l'enxaneta ja havia coronat l'estructura del 3. La diada, per part dels Minyons ha finalitzat amb un 4 de 8, un 2 de 8 amb folre i un pilar de 5.

Avui a Girona, el món casteller ha vist el treball fet pels malves en dues super estructures, el 3 de 10 amb folre i manilles i el 5 de 9 amb folre. Avui cares llargues entre els Minyons, dues patacades moralment i físicament dures, que hauran de remuntar. Encara els queda temps per recuperar-se, i qui sap, si per plantejar-se reptes superiors, com ja s'ha rumorejat. Demà és dia per agafar aire i tornar-hi.

La Cançó Necessària, tanca la 4a edició del CCA

2011-10-28T19:41:00.000+02:00

Cesk Freixas, Pau Alabajos, Andreu Valor, Jordi Montañez, Meritxell Gené i Josep Romeu tanquen aquest dissabte 29 d'octubre el Cicle de Cants i Autors (CCA) de Granollers. Sota el lema de la Cançó Necessària el C.P. l'Esquerda tanca la quarta edició d'aquest festival de música nostrada.

Aquest proper dissabte, de ben segur, a la Casa de Cultura de Sant Francesc es podrà presenciar una vetllada inèdita. Una nit que permetrà evidenciar el bon moment de la cançó protesta dels Països Catalans.

L'organització del CCA va decidir crear una nit única, la Cançó Necessària, un espectacle de producció pròpia. Després de quatre anys amb les orelles posades a la cançó d'autor catalana contemporània i atents a les noves propostes, l'organització va pensar en fer evident que la cançó protesta catalana, malgrat el trencament que hi va haver amb l'arribada de la democràcia, és ben viva. No només viva, sinó actualitzada i amb molt futur.

Aquests cantautors són part important i activa de la renovació i el futur de la cançó catalana compromesa. Hereus directes d'aquells que cridaven contra un règim dictatorial i per la llibertat del poble. I són ells els qui canten contra les injustícies del sistema capitalista, les buidors d'una democràcia dèbil i l'opressió nacional que viuen els Països Catalans. Són les veus de la consciència, són els acords que ens porten a camins de llibertat.

El format de la nit serà sorpresa. Però una cosa és segura, serà una nit inèdita, única, emocionant i plena de compromís, amor, tendresa, futur i lluita.

El Cicle de Cants i Autors, impulsat per l'Esquerda, posarà escenari, llums, so i teló al present i futur de la cançó protesta catalana.

+ info: www.cantsiautors.cat

L'autèntica realitat saballuda

2011-10-25T17:44:00.000+02:00

Treball, desig o persistència podrien ser paraules que definissin als Saballuts en aquest 2011. En una temporada memorable, la millor de la seva història, els castellers de la camisa verda han ofert un repertori envejable de castells de vuit pisos.

Si en l'anterior temporada s'apuntaven al seu registre històric, la clàssica de vuit, 4 de 8, 3 de 8 i 2 de 7, enguany amplien repertori amb el 2 de 8 amb folre carregat i l'espadat de sis pisos també carregat. Amb aquestes fites, aquest passat diumenge els Castellers de Sabadell assoliren la seva millor actuació de la seva història: 3 de 8, 2 de 8 amb folre carregat, 4 de 8 i pilar de 6 carregat. Un pas, no només de consolidació respecte la temporada passada, sinó també d'evolució castellera, incorporant castells folrats, espadats tècnics i castells de la gamma de vuit i mig en cartera.

Les dades puntuals dels Saballuts són meravelloses, però si mirem l'estadística anual d'enguany (CCCC), en la qual encara queda calendari a omplir, veurem xifres que espanten: dues torres de vuit amb folre carregades, nou tresos de vuit descarregats, catorze quatres de vuit descarregats, setze torres de set descarregades i un pilar de 6 carregat, entre altres. En tota l'estadística de castells de vuit, només hi ha un intent de 2 de 8 amb folre i un intent desmuntat de pilar de 6. En un sola paraula, espectacular.

La temporada d'enguany dels Saballuts no ha estat fruit de la casualitat ni de la fortuna, aquestes xifres que acabo de mostrar, només són fruit del treball, de l'esforç, de la constància i de la il·lusió. Els Castellers de Sabadell ja no són al meu entendre, la colla revelació del panorama casteller, sinó una colla de vuit ben consolidada. Els Saballuts no són un miratge, són una autèntica realitat. Felicitats!

Una supercatedral massa excepcional.

2011-10-24T19:07:00.000+02:00

Ahir la plaça del blat va dictar sentència. La jornada castellera de Santa Úrsula ens va deixar un gamma extra, el 5 de 9 amb folre descarregat de la Colla Vella dels Xiquets de Valls, els quals completaren la diada amb un 3 de 9 amb folre, un 4 de 9 amb folre i un pilar de 6.

A l'altre cantó de la plaça del blat, els diables vermells, van aconseguir descarregar el 4 de 9 amb folre, el primer castell de nou pisos descarregat d'enguany, i van carregar el 3 de 9 amb folre. La Colla Joves dels Xiquets de Valls van completar la diada amb un 2 de 8 amb folre i pilar de 5.

La diada vallenca també ens va deixar un intent, en tercera ronda, de 4 de 9 net per part de la Colla Vella dels Xiquets de Valls. El castell, que va fer llenya abans que es poguessin col·locar els dosos, va erosionar-se al pis de terços. Un intent tendre, fruit de l'eufòria del 5 de 9 amb folre. Un intent però, que fa olor a menú casteller de Concurs de castells 2012.

En definitiva, la diada de Santa Úrsula d'enguany deixa un bon regust de boca a ambdues colles. Una, la de la camisa rosada, perquè descarrega un 5 de 9 amb folre després de nou anys sense fer-ho. A més, no l'assolien a la plaça del blat des de 1997. L'altra, la Joves de Valls, perquè va poder portar a plaça dos construccions de nou pisos.

La temporada per ambdues colles vallenques no ha estat oli en un llum, i resultat d'aquesta situació n'és que enguany només hem pogut veure un sol castell de gamma extra en aquesta diada de Santa Úrsula. Aquests dies, a la capital de l'Alt Camp, són temps de gaudi pel que es va assolir ahir, però també han de ser temps per a la reflexió. Reflexió sobre el passat i sobre el futur. Les dues colles vallenques esdeven valuoses per la seva història i per la seva representativitat, però no només haurien de viure d'això. Valls és passat, present i també ha de ser futur.

De ben segur que deuen saber que el més important no és la feina feta, sinó la feina a fer a partir d'ara, car cada cop s'està engrandint el selecte club de colles de gamma extra, i ambdues no només, en volen continuar formant part, sinó que a més, en voldran ser protagonistes. Alguns esperem doncs, que aquest proper 2012, els gammes extra, a Valls, no siguin peces singulars del seu repertori casteller, sinó que esdevenguin peces quotidianes.

Salut i castells.

Aquí us deixo algunes cròniques periodístiques d'aquesta diada i un film sobre el 4 de 9 amb folre de la diada de Santa Úrsula de 1981 "L'inici d'una època":

Diari de Tarragona

El Periódico de Catalunya

El PuntAvui

delcamp.cat

El País

Prèvia Santa Úrsula 2011

2011-10-21T19:45:00.000+02:00

Diumenge 23 d'octubre es celebrarà a Valls la diada castellera de Santa Úrsula, la darrera cita d'envergadura de les dues colles vallenques. Moltes mirades sempre hi ha estat presents, i enguany no serà una excepció. Colla Joves Xiquets de Valls i Colla Vella Xiquets de Valls cara a cara a la plaça del Blat, portant a terme el seu millor repertori. Avui divendres, ambdues faran els seus darrers assajos per polir detalls i engranar les construccions que portaran a terme. Sobre l'estat de les dues colles vallenques molt s'ha dit i comentat. Cert és que la Colla Joves, els vermells, no estant passant pel millor moment de la temporada, però ningú dubta que els de la camisa vermella aniran a totes. De ben segur que els vermells intentaran portar a plaça castells de nou pisos, hi posaria la mà al foc.

A l'altra cantó de la plaça, els rosats, la Colla Vella, buscarà intentar algun gamma extra per estrenar, aquesta temporada. Arriben veus que aquest gamma extra pot ser el 5 de 9 amb folre, la super catedral. Veurem diumenge si així és, i si aquesta super catedral va acompanyada del 9 de 8, segell rosat d'enguany i d'algun espadat folrat. De ben segur, que la Colla Vella no voldrà tornar a experimentar les sensacions agredolces que van respirar en l'edició de l'any passat.

Diumenge al migdia sabrem el que es cou a la plaça del Blat de Valls. Mentrestant s'accepten previsions i quinieles castelleres. Dilluns serà el dia per a la reflexió.

Salut i castells.

Mecenatge cultural

2011-10-19T17:04:00.000+02:00

Que els temps en els quals ens movem, no són gaire afables, és una realitat. Encara són menys afables pels que es dediquen a la producció cultural o pels mateixos treballadors culturals, que diria l'Ovidi Montllor. Per això, ja fa un cert temps que comencen a circular notícies d'artistes musicals, literaris i culturals en general, que engeguen nous projectes artístics mitjançant el "crowdfunding".

Què és això del "crowdfunding"? El "crowdfunding" o mecenatge, és una manera directa de finançar projectes amb la suma d’aportacions individuals. Verkami, a casa nostra, n'és un bon exemple. Aquesta empresa representa un punt de trobada entre gent amb idees, projectes interessants i usuaris amb ganes d'ajudar a tirar-los endavant. Una nova fórmula de producció cultural que s'està adaptant a la perfecció als nous temps que vivim. Un exemple de tot plegat ho són diferents artistes d'aquest país. Cesk Freixas, està buscant finançament per poder editar el seu quart treball discogràfic. Miquel Gil, també ha utilitzat el mecenatge, i en concret Verkami, per finançar el seu nou projecte musical. I Dídac Rocher i la formació musical Ix! estan apostant per què el seu públic esdevingui mecenes dels seus nous treballs discogràfics, "Porpra" i "Immersió" respectivament.

Però el "crowdfunding" o mencenatge, no només cenyeix a la producció musical, sinó que també aposta fermament per altres produccions culturals. En aquest sentit, i en el portal del Verkami, podem observar com també s'intenten finançar projectes literaris, com el de "Poesia de vers lliure en català", projectes lligats a la cultura popular i tradicional, com un festival de jocs populars i tradicionals o projectes audiovisuals, com els documentals sobre l'Arcadi Oliveres i sobre la història del nostre país o com alguns festival audiovisuals com MIRA!.

En definitiva, el mecenatge en general i el mecenatge cultural en particular, aporta una nova via de finançament artístic, que passa molt sovint pel mateix públic cultural. Per tant, i com a conseqüència d'aquest fet, la relació entre artista i públic s'estreny de forma considerable. Només per aquest darrer apunt, ja crec que el mecenatge és una bona aposta.

El centre de Granollers

2011-10-18T13:00:00.000+02:00

Una ciutat, és aquellespai geogràfic on conflueixen un gran número de persones, en unespai prou delimitat. La densitat demogràfica d'aquesta, marca sil'espai és ampli, just o reduït. La ciutat és, a més a més,aquell punt geogràfic on s'hi poden aglutinar diferents serveis i ons'hi poden generar diferents usos. En funció d'aquests usos podremtrobar tot tipus de ciutats: ciutats dormitori, ciutats estat,ciutats jardí, ciutats satèl·lit, ciutats educadores,...

Una ciutat, també escaracteritza per localitzar i distingir diferents espais; espaiscèntrics, espais perifèrics, espais verds, espais a preservar, ...Que un indret esdevingui perifèric o cèntric, té la sevaexplicació. Un espai esdevé cèntric, quan en aquest indret s'hipot trobar una gran varietat d'usos urbanístics i serveis bendiferenciats. Al centre d'una ciutat hi podem trobar usosresidencials, comercials i fins i tot administratius, combinats ambserveis educatius, sanitaris, culturals, esportius ide lleure, per citar-ne alguns. Un espai cèntric no esredueix només a una tipologia concreta d'ús urbanístic o deservei, ha de poder disposar d'aquesta varietat, perquè precisamentés aquesta varietat, la que fa d'unindret, el centre neuràlgic d'una ciutat.

El centre de Granollers,és una explosió de vivacitat concentrada. Però, per altra banda,el centre de Granollers està perdent aquest concepte geogràfic, jaque cada cop més, el predomini d'uns usos i de determinats serveis,està esmicolant la varietat de possibilitats que podria tenir. Elcentre d'una ciutat, així com tota ella, ha d'estar pensada per a latotalitat de la població, i no a per cap sector en particular.Trobar la justa mesura per compaginar els diferents usos urbanísticsi els diferents serveis a cobrir és un trencaclosques no gaire fàcilde resoldre. Qui sap si algun dia, podrem trobar i començar aencaixar les peces adequades.

Article publicat a Ràdio Granollers

De WordPress a Blogger, un excusa pel retorn

2011-10-17T20:51:00.001+02:00

Fa temps que no em dedicava a escriure cap apunt. Ja fa molt que no tenia el temps i també, per què negar-ho, les ganes d'apuntar i escriure quelcom. Potser, tal vegada, per què altres projectes personals i col·lectius em tenien distret, potser tal vegada, necessitaven aquests punts i seguits una aturada temporal, qui sap...

El fet és que un servidor té ganes de tornar a copsar per escrit certes cabòries que li venen al cap. Potser algú m'ha estirat la llengua perquè em tornés a posar mans al teclat i redactar quelcom que em passi pel cap, potser que Ràdio Granollers m'hagi ofert la possibilitat d'opinar sobre la vila, m'ha fet reemprendre aquest camí virtual i real que suposa escriure en un bloc com aquest. El què a la fi compta, i el que ha fet que hem decideixi a teclejar quelcom, és les ganes que tinc de tornar a explicar coses, opinar d'elles i promocionar-ne d'altres. En definitiva torno a ser aquí, a la xarxa.

Ara bé, no sé si com excusa, o no sé si per facilitat de treball, he decidit canviar de casa i passar de l'antic hostal facilitat per Wordpress a canviar per un hotel de grans dimensions com és can Blogger. A partir d'ara estaré esperant-vos a: http://puntsiseguits.blogspot.com/

Ens hi veiem!

Bicicleta, cullera, poma

2010-12-03T15:41:00.000+01:00

Bicicleta, cullera i poma. Tres paraules sense cap relació aparent, tres mots que volen resumir de forma clara i eloqüent la complexitat d'una malaltia com l'Alzheimer. Amb la figura de l'expresident de la Generalitat de Catalunya, Pasqual Maragall, com a protagonista del film i amb altres protagonistes com és la família d'aquest i el seu entorn, Carles Bosch ha realitzat un documental que tracta la particularitat d'aquest cas concret sense deixar de tenir un mirada més oberta sobre la malaltia.

Un documental amè, distès i divertit, com volia el seu protagonista. Un film amb un objectiu ben clar, apropar al públic a les quotidianitats més habituals que pateixen les persones diagnosticades amb Alzheimer. "Bicicleta, cullera, poma" treballa la imatge i la fotografia per transmetre sensacions i profunditat. Carles Bosch aporta tocs esperançadors a la qüestió central tot enfocant de forma clara les investigacions sobre la malaltia. El director es nodreix de la fortalesa i l'entusiasme que mostra l'expresident per combatre l'Alzheimer per traslladar cert optimisme en la lluita envers aquesta malaltia.

Aquest és un llargmetratge de 110 minuts, un pèl llarg per alguns, on pedagogia i naturalitat és mesclen continuadament per oferir-nos una realitat; l'Alzheimer. El protagonista esdevé l'esquer idoni per atraure al públic i poder reflexionar sobre la malaltia. La idiosincràsia del personatge vesteix un documental que vol trencar amb la forma d'afrontar una problemàtica.

Jo ja he tingut el plaer de veure'l. No us el deixeu escapar

Va de nadales.

2010-12-02T13:51:00.000+01:00

Aquest post va dedicat a les nadales. Ara que el món ens fa entrar a Nadal, tot just quan queden més de vint dies, us trasllado una proposta que m'ha arribat a les mans. Si sou amants de les propostes particulars i si creieu que la música popular es pot reinventar, Bressola de Nadal, pot ser del vostre interès.

Bressola de Nadal és un nou projecte musical col·lectiu. Aquest és nom del concert que es podrà escoltar el proper 15 de desembre al Petit Palau i que comptarà amb les veus il·lustres de Lluís Gavaldà, Gerard Quintana, Anna Roig, Lídia Pujol, Mazoni i Refree.

Aquest projecte musical col·lectiu Bressola de Nadal representarà el tercer concert del cicle BandAutors al Palau, organitzat per la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música Catalana i que compta amb la direcció artística del grup Enderrock.

Aquest espectacle serà únic i genuí. Aquest projecte musical col·lectiu esdevindrà una ocasió fantàstica per a un gaudi familiar. Comptarà amb una dotzena de cançons tradicionals catalanes interpretades per sis veus prou contrastades del panorama musical català: Lluís Gavaldà, Gerard Quintana, Anna Roig, Lídia Pujol, Mazoni i Refree.

Sobre les cançons que es podran escoltar es pot destacar peces tant populars com; La filadora, El noi de la mare, La presó de Nàpols, El ball de Sant Ferriol, El rossinyol, La dama d’Aragó, La clavellinera, Joan del Riu, El petit vailet, El mariner, Aqueres montanhes o Margarideta, entre d’altres. Senzillament tot un repertori de cançoner popular dels Països Catalans i Occitània

L’acompanyament musical d'aquest recital anirà a càrrec de la banda l'Escolania de la Quadratura del Cercle. Una formació que està capitanejada per Xavi Lloses i que compte com a director artístic amb en Lluís Danés. Aquest darrer ha dirigit entre altres espectacles Llits o La revolta permanent.

Cal esmentar que totes aquestes cançons estaran editades en un disc anomenat "Cançonetes per la Bressola" que serà distribuït en exclusiva aquest mes de desembre amb la revista "Enderrock". També d'aquest projecte musical col·lectiu TVC en farà alguna programació especial.

Interessant, no?

3de10; punt i final.

2010-11-24T20:24:00.000+01:00

El 3 de 10 amb folre i manilles ha posat punt i final a la temporada castellera d'enguany. La diada dels Minyons de Terrassa, com és habitual, és la darrera de les gran actuacions castelleres de la temporada. Els malves afrontaven, com ho van fer l'any passat, el repte colossal d'intentar el 3 de 10 amb folre i manilles. Un repte faraònic a l'abast de poques colles. El malves van tornar a palpar l'heroïcitat castellera al carregar aquest "pepinu", com l'han batejat els egarencs.

El "pepinu" va ser un protagonista massa solitari, ja que la diada d'aquest passat diumenge al Raval de Montserrat es va finalitzar en castells de vuit. Els Minyons va ensopegar altre cop amb el 5 de 9 amb folre i els Castellers de Sants ho van fer amb el 4 de 9 amb folre. Malves i grisos van patir masses contratemps per oferir quelcom superior al 2 de 8 amb folre.

El de diumenge va ser el darrer petard a esclatar d'aquesta mascletà castellera que ha suposat la temporada d'enguany. Una temporada que passarà a la història per diferents motius ben particulars, però que es recordarà per sempre per ser la temporada on els castells han esdevingut patrimoni cultural i immaterial de la humanitat. Els castells col·lectivament han tocat l'Olimp, si més no de l'UNESCO.

En resum, enguany ha estat una temporada on els Castellers de Vilafranca han domat la bestia indomable, el 2 de 8 sense folre. Castell que ha posat de manifest l'excels nivell que enguany han mostrat els verds, altre cop guanyadors del concurs de castells de Tarragona. Un any on s'han vist uns Minyons de Terrassa renovats. Si continuen treballant com ho han fet enguany, l'any vinent aspiraran a ser més protagonistes encara.

A Valls ha estat un any de cara i creu. Cara per la Colla Joves Xiquets de Valls i creu per la Colla Vella dels Xiquets de Valls. Mataró està d'enhorabona amb els galons de gamma extra i els Borinots veuen a l'horitzó una possible tripleta màgica al 2011.

Ara és temps pel descans, la reflexió i renovació d'il·lusions. No hi haurà molt temps perquè les Decennals de Valls s'apropen. El 2011 serà un any llarg castellerament parlant, que ningú s'adormi.

Pau Vallvé esdevé protagonista.

2010-11-19T12:06:00.000+01:00

Aquest passat 9 de novembre, sortia el dotzè disc de Pau Vallvé. El disc porta per títol "2010" i està publicat pel segell Amniòtic Records. Un treball intimista on el músic i cantant es rebusca a si mateix.

Després d'onze treballs i d'uns quants anys sobre els escenaris, el que fou la meitat d'ü_ma, pressenta un disc molt ben treballat a nivell de sonorització. Un treball discogràfic cuidat fins al darrer detall que busca transportar-nos a un ambient més proper i immediat.

Acords, sons, veus, melodies, tot conjugat dóna un disc de notable qualitat. Un disc on en Pau Vallvé hi ha posat els cinc sentits, per poder-nos traslladar el seu món musical que córrer a dins seu. Un treball discogràfic ric en diversificació musical, esplèndid en quant a ritmes i que aboca sintonies més experimentals. El cantant barceloní és un talent musical amb totes les seves lletres. Després de vestir-se d'Estanislau Verdet, després de formar tàndem amb la veu exultant de la Maria Coma, Pau Vallvé es despulla en aquest 2010, per oferir-nos reguitzells d'excel·lència musical.

Un total de dotze cançons, són les que ha triat el polifacètic músic català. La cançó "Protagonistes" s'ha erigit com el senzill d'aquest disc. Un disc que amaga altre joies com "Encara no", "Amic dels cirerers" o "All is full of love" (una versió de la cantant islandesa Björk). Cançons que es busquen a si mateixes. Un disc que nivell de creació, producció, gravació i de mescla ha estat realitzat pel mateix Pau Vallvé. Un treball totalment personal.

Potser tal vegada la seva música no pretén arribar a tot tipus de públic, potser l'etiqueta de músic comercial ja és caduca en els moments en que ens movem, on tot el públic es mou en busca del producte que més li fa el pes, potser aquest "2010" representarà una grata sorpresa per aquells amants del talent musical i per aquells navegants solitaris que desitgin un món sonor carregat de tocs quotidians. Un disc que en paraules del mateix músic esdevé més directe i carregat d’èpica tribal. Un treball molt més cru i despullat. Per tot plegat, una audició d'aquest "2010" és molt més que recomanable.

Sobre fer un diari ara.

2010-11-18T12:58:00.000+01:00

Si no m'equivoco i les fonts no m'enganyen, el 28 de novembre d'aquest any, sortirà un nou diari en català. Aquest nou rotatiu portarà per nom, ARA.

Ja fa cert temps que la xarxa i els mitjans de comunicació en van plens, sobre la notícia de la creació d'un nova línia editorial. De fet i sense anar més lluny, el mateix diari ha creat un portal promocional per difondre tot allò que cregui oportú. Només heu de clicar, sinó ho heu fet ja, www.ara.cat. Allí hi trobareu tota la informació que vulgueu referent aquesta nova aposta per la comunicació en llengua catalana.

Dit això, crec que aquesta és una bona notícia pel país. Crec que aquesta editorial és una bona nova per a diferents motius, m'explico:

1.- Un projecte editorial com aquest, representa una aposta clara a favor de la llengua catalana. Sempre que la llengua catalana pren força en algun projecte de futur és quelcom interessant, més si tenim en compte, l'estat actual de la llengua catalana i el seu ús social.

2.- Aquest és un diari ample de mires. Un diari multiplataforma. Aquesta nova línia editorial, tindrà una doble difusió, ja que aquest diari planteja oferir als lectors dos possibilitats de lectura. Una més tradicional i que sembla que alguns vulguin matar, l'edició en paper (s'ha de reconèixer l'esforç que suposarà aquest fet). I una altra més actual i propera, com serà l'edició digital del diari. Una edició que de ben segur permetrà arribar a un públic més concret a la vegada que podrà arribar a més indrets de forma general.

3.- Una editorial amb enginy. Aquest nou projecte engegat i encapçalat per Carles Capdevila, no esdevé un projecte editorial unipersonal. Aquest nou rotatiu és un propòsit que compta amb un suport clar d'altres periodistes de renom, com Antoni Bassas, Xavier Bosch, Albert Om o Toni Soler, per citar-ne alguns. Amb personal d'aquest talent, el nou diari ARA neix amb la il·lusió més responsable per poder transmetre aquests temps tant canviants.

4.- Un rotatiu amb un excel·lent repertori d'actors secundaris. Si al talent professional que esdevé el motor del diari hi afegim unes firmes convidades d'excelsa qualitat com, Salvador Cardús, Joan B. Culla, Jaume Cabré o Paul Preston, per citar-ne algunes, el rotatiu es confabula en un distingit projecte.

Però si aquests no són motius suficients i voleu saber-ne més, l'editorial ARA està duent a terme presentacions del diari arreu del territori català. Sense anar més lluny, el proper 25 de novembre a les 20h i a la sala l'Aplegador de la Troca de Granollers, hi tindrà lloc una d'aquestes presentacions.

Tot plegat doncs, posa a alguns la mel als llavis. Un propòsit comunicatiu amb una filosofia de treball prou marcada i amb les idees ben clares. Alguns el 28 de novembre, a part d'esperar els resultats electorals, donaran un vot de confiança aquest nou mitjà de comunicació. Aquest repte és ARA!

Extraordinària diada de Tot Sants.

2010-11-02T11:06:00.000+01:00

Pocs potser preveien que la diada de Tot Sants d'enguany seria tant excepcional. Els Castellers de Vilafranca han fet història, els Capgrossos de Mataró entren al reducte de les colles de gamma extra i els Castellers de Sants es fan encara més grans.

La notícia castellera del pont ha estat el 2 de 8 sense folre descarregat pels Castellers de Vilafranca. El primer que es descarrega en la història del món casteller. En el marc de la Diada de Tot Sants, els verds presentaven un guió clar a la vegada que molt ambiciós. Un guió amb un clar protagonista, el pilar i els castells amb pilar, i amb una cirereta anhelada el 2 de 8 sense folre.

Com ja va sent habitual, els verds van obrir plaça amb el 4 de 9 amb folre i el pilar. Aquesta estructura representa el castell insígnia dels de Vilafranca, que com era de preveure, no va suposar cap entrebanc per afrontar a segona ronda el primer repte estratosfèric de la jornada, el 2 de 8 net (sense folre). La bèstia indomable, com alguns han catalogat tal castell, finalment ha estat domada pels Castellers de Vilafranca, qui ha posat el llistó casteller en un nivell excels on molt pocs hi podran arribar. El realment sorprenent d'aquest castell ha estat la qualitat d'execució d'aquest. El d'ahir va ser un 2 de 8 net que va ratllar la perfecció si és que aquesta existeix. Amb aquest pas gegantí, els Castellers de Vilafranca han pujat un graó més a l'Olimp de la història del món casteller.

En tercera ronda els verds van apostar per un 3 de 9 amb folre i pilar, que es van apuntar sense gaires complicacions. Una demostració més, del pletòric estat de forma que presenta el pilar vilafranquí. Per posar fi a l'èxtasi verd, l'espadat de vuit pisos, posava de manifest que aquesta ha estat una de les actuacions més glorioses del món casteller amb quatre castells de gamma extra.

L'altra notícia de la jornada, ha estat el 2 de 9 amb folre i manilles que han descarregat els Capgrossos de Mataró per primer cop a la seva història. A la tercera va la vençuda, i els mataronins ja poden gaudir merescudament de galons de gamma extra. Després d'un 3 de 9 amb folre i un 4 de 9 amb folre, les gralles van sonar en tercera ronda, manifestant l'intent d'assalt al 2 de 9 amb folre i manilles. Un intent que ha demostrat la gran feina realitzada pels de la camisa blava als assajos. Capgrossos continua en línia ascendent, Capgrossos continua essent una aposta seriosa.

Les notícies castelleres no acaben aquí. Els Castellers de Sants es graduen en els castells de nou tot descarregant per primer cop a la seva història el 4 de 9 amb folre. Un 4 de 9 amb folre que ha pujat sense gaires nervis i ha posat de manifest que els Borinots no volen aturar-se en la seva projecció ascendent que ens tenen acostumats aquests darrers anys. El 3 de 9 amb folre que han carregat, significava el primer cop que els de Sants aconseguien dues construccions de nou pisos en una actuació castellera. Pas gran el que ha fet els Castellers de Sants i pas gran el que ha fet el món casteller aquesta diada de Tot Sants.

L'amargor de la diada la van tastar els Castellers de Lleida. Després d'un 4 de 8 parat, afrontaven el seu repte particular, el primer intent de 3 de 9 amb folre de la seva història. El repte es va quedar en intent, ja que el castell va fer llenya en l'entrada dels dosos a l'estructura. Els granats van completar la jornada amb un 3 de 8 nerviós i treballat. Van completar la clàssica de vuit amb un 2 de 7 sense problemes.

En definitiva, crec que la diada de Tot Sants d'enguany mereix un punt i part castellerament parlant. Felicitats Castellers de Vilafranca, Felicitats Capgrossos de Mataró i Felicitats Castellers de Sants!

Ancorat als Plouen

2010-11-01T15:10:00.000+01:00

Plouen és d'aquelles formacions musicals que sempre m'han abduït. Sempre m'ha fet la sensació que són els tapats del panorama musical català. El grup manresà enguany ha estrenat treball discogràfic. Després de dos discs a la seva esquena, aquest setembre, la banda liderada per Albert Palomar ha tret al mercat el seu tercer disc "Ancoratge".

Si amb els seus dos treballs precedents "Plouen Catximbes" (2006) i "Telescopi" (2008), la banda manresana obria una esquerda al panorama musical català, amb aquest tercer treball "Ancoratge" (2010), un té la sensació que la consolidació musical ja és un fet. El primer disc, "Plouen Catximbes" (2006) va esdevenir un treball que navegava entre el rock més pur i el reggae més rítmic. El següent disc, "Telescopi" (2008), encara guardava ritmes del primer, però anhelava trobar un so elèctric més protagonista. "Ancoratge" representa la decantació pel pop-rock més contundent, on els vents que omplien les melodies en el primer disc ara esdevenen sintetitzadors per vestir un so propi.

Plouen aposten per un pop-rock distint i de notable qualitat. La formació manresana ha posat l'ancora melòdica en un so més proper al rock elèctric, però amb ritmes que el situen a la vora el pop. Cançons i acords que van des del rock més obscur al pop més nítid i clar. Amb una veu prou singular, que dóna el toc característic a la banda, Plouen va amb bon vent i de cara. Sense embuts, aquest "Ancoratge" és una de les coses bones que ha donat la música d'aquest país aquest 2010.

Ja fa temps que va arribar a les meves mans aquest tercer treball dels Palomar i companyia. Des de llavors resto encara més ancorat al so dels Plouen. Si el que voleu és una proposta musical alternativa i a la vegada distingida aconseguiu aquest "Ancoratge". Altament recomanat.

Aquí us deixo un episodi d'Enderrock Tv dedicat als Plouen

Enderrock Tv 73 - PLOUEN from enderrocktv on Vimeo.

Dos articles prou interessants sobre aquest disc: Plouen lleva àncores, Avui de música.

El triplet saballut.

2010-10-27T17:28:00.000+02:00

Sabadell està d'enhorabona. El motiu; descarregar per primer cop a la seva història 3 de 8, 4 de 8 i 2 de 7 tot junt en una mateixa actuació. Això va passar aquest passat diumenge en motiu de la XVII Diada dels Castellers de Sabadell.

La colla vallesana s'ha guanyat enguany els galons de vuit. Ho ha fet de forma notòria i amb un final de temporada espectacular. Enguany els de la camisa verda han descarregat tres 4 de 8, han realitzat set 2 de 7 (sis descarregats i un carregat) i han aconseguit dos 3 de 8 (un carregat i un descarregat). Sense cap mena de dubte, al meu entendre, són la gran revelació d'aquest any, conjuntament amb els Nens del Vendrell, pel que fa a les colles mitjanes.

Amb un registre ple de castells de la gamma alta de set pisos en les darreres temporades, els Castellers de Sabadell han pogut afrontar enguany, i de forma satisfactòria, el repte dels castells de vuit que tan ansiaven als darrers anys. La il·lusió i la feina ben feta els ha donat un sensacional regal per aquest final de curs. Tenen ja a les seves mans el seu particular triplet. Un triplet saballut que l'han pogut gaudir a casa i en companyia dels seus. Crec que és de calaix destacar la seva gran actuació. En una jornada castellera on tots els ulls estaven posats a la plaça del blat de Valls, els Castellers de Sabadell haurien merescut alguna esquerda mediàtica.

Des d'aquest humil portal els felicitem per la fita aconseguida i els encoratgem a seguir en la mateixa línia; humilitat, esforç i treball han de continuar sent la bandera d'aquesta colla.

Felicitats Saballuts!

Cançó per antonomàsia.

2010-10-26T15:54:00.000+02:00

Dissabte passat, el Cicle de Cants i Autors presentava a la sala petita del Teatre Auditori de Granollers una proposta musical consolidada. Dissabte el Cicle de Cants i Autors oferia l'audició de Feliu Ventura.

El de Xàtiva va oferir una notable funció acompanyat del seu inseparable guitarrista Borja Penalba. El duet musical va exhibir un repertori profund, amb temes principalment del seu darrer disc "Alfabets de futur", però sense deixar de banda cançons de la seva àmplia discografia. En un sala petita del teatre granollerí prou plena, Feliu Ventura va mostrar-se proper i distès. El de Xàtiva, va oferir un recital carregat de discurs reivindicatiu i de cançons intenses. El cantautor valencià conegut per apostar per la cançó protesta, no va defraudar al públic fidel que va assistir al recital.

Feliu Ventura representa el cantautor per antonomàsia, la veu més propera a aquella nova cançó. No és d'aquells que fa cançons a la vora del pop, ni tampoc d'aquells que fa cançons més avantguardistes. Feliu Ventura aposta per lletres treballades i acords virtuosos, però mai sense perdre els referents que tant l'han marcat. Com diu el mateix cantant, el cantautor protesta no vol esdevenir un cantautor renuncia.

Després d'aquest "Alfabets de futur", el cantautor sembla que està treballant en material nou per ser enllestit properament. Alguns dissabte passat, ja ens va semblar escoltar quelcom de nou en la veu de Feliu Ventura i en les cordes de Borja Penalba. Caldrà estar atent a aquestes noves cançons.

Amb aquest concert al Teatre Auditori de Granollers, el certamen sobre la música d'autor arriba al seu tram final. El Cicle de Cants i Autors abaixarà el seu teló el proper dissabte amb el recital d'en Jordi Montañez i Oriol Barri. Preneu nota.

Derbi vallenc de contundent color vermell.

2010-10-24T20:51:00.000+02:00

La plaça del blat de Valls ha dictat sentència; 3 de 9 amb folre, 5 de 9 amb folre carregat i 4 de 9 amb folre contra un intent de 5 de 9 amb folre, un 3 de 9 amb folre carregat, 2 de 8 amb folre i un 4 de 8. Així de ràpid i així de contundent, es pot resumir el duel vallenc per excel·lència. Enguany la joia i l'alegria d'aquesta diada de Santa Úrsula ha anat a parar a la Colla Joves Xiquets de Valls. El 5 de 9 amb folre ha jutjat el resultat final.

Els vermells amb un plantejament moderat però ambiciós han triomfat en la diada vallenca més mediàtica. Els de la Colla Joves Xiquets de Valls han aconseguit l'Olimp vallenc davant d'uns rosats que han plantejat una diada valenta i atrevida, però amb poca fortuna. La primera ronda d'aquesta Santa Úrsula ha marcat de forma clara el desenllaç final de la jornada.

La Colla Vella dels Xiquets de Valls enduts per la confiança que tenien amb el 5 de 9 amb folre, han decidit obrir plaça amb la basílica. El castell ha pujat amb massa dinamisme i masses nervis a nivell de tronc. Aquest fet ha passat factura, i la supercatedral s'ha quedat en intent.

Amb els ànims tocats, la Colla Vella dels Xiquets de Valls no volia perdre ronda i ha optat pel 3 de 9 amb folre que just al coronar-se ha fet llenya. Marcats per aquests dos contratemps, els rosats s'han vist obligats a finalitzar l'actuació amb castells de vuit. En definitiva, massa llenya per començar una gran diada.

A l'altre cantó de la plaça, la Colla Joves Xiquets de Valls no ha retocat els plans inicials amb l'intent de 5 de 9 amb folre de la Vella. Ha apostat per obrir amb un castell consolidat, el 3 de 9 amb folre per afrontar amb garanties el repte de la jornada, el 5 de 9 amb folre. El gamma extra presentava bones mides i bon tempo a canalla. 5 de 9 amb folre carregat amb regust de mel als llavis, sobretot si pensem que presentava maneres per descarregar-se.

El 4 de 9 amb folre de la Colla Joves, posava el punt i final a un derbi que ha tingut un clar color; un contundent vermell.

Santa Úrsula 2010; rosada o vermella?

2010-10-22T12:31:00.000+02:00

A les portes d'una de les diades més esperades de l'any pel món casteller, la diada de Santa Úrsula de Valls, projectar qualsevol travessa esdevé realment una tasca complicada. Si ja fer segons quines prediccions per Santa Úrsula pot significar picar-te el dits, imagineu-vos enguany.

La diada que es durà a terme a la Plaça del Blat de Valls aquest diumenge, representa la posada en escena del concepte de rivalitat castellera en una plaça. La Colla Vella dels Xiquets de Valls i la Colla Joves Xiquets de Valls oferiran un actuació castellera carregada d'emoció, intensitat, valor i força.

La Colla Vella dels Xiquets de Valls enguany no ha tingut una de les seves millors temporades en quant a castells, tot així, i observant les seves estadístiques, aquesta temporada, s'ha pogut apuntar un 5 de 9 amb folre carregat. Un gamma extra amb mal regust de boca, per què va ser el que van fer al Concurs de Tarragona d'aquest any, on van quedar per darrere de la Colla Joves Xiquets de Valls. Un cop dur pels rosats, i una immensa alegria pels vermells, que també van carregar a la Tarraco Arena Plaça el 5 de 9 amb folre. Mai carregar un 5 de 9 amb folre no havia donat tanta disparitat emocional.

Amb tot això sobre la taula, crec que enguany per la diada de Santa Úrsula hi haurà una forta igualtat. No dic tal afirmació per ser políticament correcte, ho esmento per què els registres d'ambdues colles em fan arribar a aquesta conclusió. Els estats d'ànims d'uns i altres, esdeven un altre motiu pel qual crec que la diada d'aquest diumenge a Valls serà renyida. Ara bé, com ja se sap, els estats d'ànim poden canviar el mateix diumenge en poques hores.

Observant el que va passar al Concurs de Tarragona, el 5 de 9 amb folre esdevindrà la mare dels ous. Potser tal vegada, aquesta basílica castellera tenyida de vermell o de rosat, marcarà el repertori d'ambdues colles castelleres. El repte d'ambdues colles no només serà intentar descarregar aquesta colossal construcció, sinó també encertar l'ordre d'atac d'aquest castell. El duel de supercatedrals està servit. Diumenge tindrem els resultats. Dilluns les cròniques i les opinions.

Bona Diada de Santa Úrsula!

Folk al quadrat.

2010-10-21T09:11:00.000+02:00

Els amants de les propostes inhòspites, agafeu l'agenda i marqueu-vos la data del 22 d'octubre. Aquest divendres a les 22h al C.A.T de Barcelona, dos mestres de la música folk actuaran conjuntament. Jaume Arnella i Carles Belda, o Carles Belda i Jaume Arnella, com vostès ho desitgin. Ambdós músics pujaran junts a dalt d'un escenari. Ambdós mestres de la música folk encetaran el Circuit Folc 2010.

Aquest és un festival ben particular que circularà per arreu del país; Barcelona, Manresa, Les Borges Blanques, Cardedeu, Arenys de Mar i Ripoll. Un festival itinerant que a part d'aquest dos músics contrastats també tindrà en cartell altres propostes. Propostes artístiques amb arrels comunes, però absolutament diferenciades entre sí. Hi sonaran músiques originals i amb denominació d’origen. Sanjosex, Carles Dènia, Amansalva, Folkincats i Trilla, esdevindran també protagonistes d'aquest Circuit Folc 2010.

Que entre en Jaume Arnella i en Carles Belda hi ha bona sintonia, no estem desvetllant cap secret amagat. La bona entesa entre ambdós músics ja es coneguda per tothom. De fet, aquesta tampoc serà la primera vegada que podrem veure als dos músics actuant plegats. Sense anar gaire lluny, enguany i en motiu de la funció "50+" alguns ja vam poder delectar-nos amb algunes cançons en duet. Serà segurament un retrobament plàcid, a gust i sense gaires embuts. Serà un recital amb dues generacions musicals ben distintes però a la vegada ben properes, experiència, talent i sobretot gresca de la bona, esdevindran les credencials d'aquest proper espectacle. Una bona proposta per aquells que siguin ben descarats.

Com s'esmenta en la promoció dels actes del C.A.T., aquesta serà una proposta per a gaudir de la cultura i de la diversió, del compromís i la faràndula, del seny i de la rauxa de l'Arnella i d'en Belda.

Aquí us deixo la promoció que en fa el C.A.T de tal espectacle:

Un parell d’asos il·lustres de la música popular catalana obren el cartell del CIRCUIT FOLC 2010. Jaume Arnella és un romancer del segle XXI, però també moltes altres coses: un dels responsables de l’explosió del Grup de Folk a final dels seixanta, de la recuperació i divulgació de bona part del cançoner tradicional català, del naixement del festival Tradicionàrius a final dels vuitanta... Carles Belda és un acordionista gens ortodox, però també moltes altres coses: va ser una de les meitats de Pomada, lidera el grup d’èxits per jamaicanes, El Belda i el Conjunt Badabadoc, i també és un dels personatges entestats a reivindicar el modernisme aborigen. Junts a l’escenari, Belda & Arnella protagonitzen una trobada intergeneracional de resultats imprevisibles, de seny arrauxat i rauxa assenyada. Des que es van conèixer quan Arnella va anar a cantar “La revolta dels quintos” a Sabadell, s’han anat trobant als escenaris. Però aquest serà el primer cop que presenten un espectacle conjunt. No hi ha massa pistes de com serà el concert. Però Belda avisa: “Serà alguna cosa que ens vingui molt de gust i que ens faci feliços”.

Vendrell torna a ser notícia.

2010-10-20T09:16:00.000+02:00

Aquest passat diumenge dia 17 d'octubre, El Vendrell va tornar a ser notícia. El motiu tornar a descarregar el 2 de 8 amb folre després de 35 anys sense fer-ho. Enguany els vermells ja portaven consolidats dos castells de gamma de vuit, el 4 de 8 i el 2 de 7. Aquest darrer és evident que només representen set pisos, però la seva consolidació suposa un pas gegantí a l'hora d'afrontar els castells de vuit.

Aquest diumenge va ser el torn de la darrera oportunitat per plantejar el 2 de 8 amb folre. Un castell que els històrics Nens del Vendrell ja havien intentat sense èxit al llarg de la temporada. El treball fet enguany amb aquest castell a la fi ha donat el seus fruits. L'emoció no ha deixat de banda l'intent que finalment han descarregat els vermells i que ha generat una felicitat infinita als del Baix Penedès. L'actuació en motiu de la Fira de Santa Teresa ha estat acompanyada d'un 4 de 8, un intent de 3 de 8 i d'un 5 de 7. Felicitats Nens del Vendrell!

Cal destacar que a part de la gran nova local, a la Plaça Vella de la capital del Baix Penedès també hi actuaven com ja va sent habitual la Colla Joves Xiquets de Valls i la Colla Jove dels Xiquets de Tarragona. Ambdues colles van oferir castells de nou, encara que amb algunes ensopegades. Els de Valls van descarregar el 3 de 9 amb folre i van fer llenya amb el 4 de 9 amb folre. Van acabar l'actuació amb el carro gros i un pilar de 5. La Joves a una setmana vista de Santa Úrsula li va sorgir un contratemps, esperem que això no els toqui gaire els plans per diumenge vinent, per així poder oferir el màxim nivell possible a casa. Per la seva banda la Colla Jove dels Xiquets de Tarragona, després del Concurs de Castells, va oferir els seus castells límit. Un 3 de 9 amb folre marca de la casa, un 4 de 9 amb folre carregat i el primer 4 de 8 amb agulla de la temporada. Aquest darrer va quedar en carregat. Així doncs, un satisfactòria temporada pels liles. A seguir en aquesta línia.

Aquí us deixo un vídeo, que si més no, transmet l'emoció del primer 2 de 8 amb folre del segle XXI dels Nens del Vendrell.

After hours poètic.

2010-10-19T12:21:00.000+02:00

L'agenda cultural no té aturador. Aquest diumenge dia 17 d'octubre s''ha inaugurat la 10a edició del Festival de Poesia de Sant Cugat. El certamen es perllongarà fins el següent diumenge dia 24 d'octubre. Set dies carregats de poesia i literatura, set dies per homenatjar al poeta Jordi Pere Cerdà. Set dies amb diferents activitats i recitals programats.

D'aquest cartell destacar, l'espectacle que corre a càrrec de Lluís Soler i Eduard Iniesta, on a través de la paraula i la melodia els versos de Jordi Pere Cerdà s'han escenificat. La funció anomenada "Tot ulls per viure" s'ha realitzat aquest primer diumenge del cicle poètic.

També serà interessant la proposta que es presentarà el divendres dia 22 d'octubre a mitjanit al Casal de Joves de Torreblanca, "After hours poètic: Price dels poetes i Carles Rabassa". Tot un espectacle poètic de grans dimensions, no només per reivindicar i ressaltar els fets del 25 d'abril del 1970 a la sala Gran Price de Barcelona, sinó també pel ventall de poetes que protagonitzaran principalment aquest bombardeig poètic. Poetes com; David Caño, Enric Casasses, Núria Martínez Vernis i Carles Rebassa, recitaran versos a un públic que també podrà participar activament d'aquesta proposta creativa.

El dissabte dia 23 d'octubre a les 13h, "L’honor dels poetes" suposarà un recorregut pels versos de Jordi Pere Cerdà i dels poetes d’honor i directors de deu anys de Poesia a Sant Cugat. Amb Montserrat Abelló, Feliu Formosa, Vicenç Llorca, Biel Mesquida, Francesc Parcerisas, Marta Pessarrodona, Màrius Sampere, Àlex Susanna i Joan Vergés. Tota una funció captivadora per a tot aquell amant dels versos més exquisits.

I com a darrera selecció d'aquest festival poètic, el diumenge 24 d'octubre a les 22h tindrà lloc un espectacle on es mostrarà i és reflexionarà sobre l’estimació de Joan Maragall per la seva terra. En l'any d'homenatge al poeta barceloní, aquesta funció hauria d'esdevenir una cita ineludible en l'agenda d'aquest cicle poètic.

Així doncs, Sant Cugat per una setmana serà la capital poètica del país.

Cançó quotidiana vs cançó descarada.

2010-10-17T21:24:00.000+02:00

El passat divendres al GRA, el Cicle de Cants i Autors oferia un plat de cançó d'autor suculent. Una recital que contraposava la quotidianitat amb l'atreviment. La funció de divendres passat va significar la tercera jornada del festival, una jornada que va reunir a dalt de l'escenari La Iaia i la Maria Coma, sense cap mena de dubte les revelacions de l'any de la cançó catalana.

Obria el recital la proposta musical vigatana, La Iaia, que presentava el seu primer disc, "El meu vaixell". La iaia és un projecte orgànic, canviant i dinàmic que es desenvolupa a l’orbita d’Ernest Crusats a partir de les seves inquietuds poètico-musicals. Així és com es descriu La Iaia ella mateixa.

Aquesta nit de divendres, La Iaia, estava acompanyada de baix i bateria. La proposta musical vigatana va presentar-se a Granollers amb un estil senzill però a la vegada elegant. La Iaia es mou entre la quotidianitat d'allò més casolà i la senzillesa del so més cuidat. Aquesta és una proposta que pren força i terreny en el panorama musical del país. Una formació novella però que ja està treballant de cara al futur més immediat. La Iaia sembla que ja està cuinant noves cançons. Si sentiu curiositat per entrar en la quotidianitat musical d'aquesta proposta, podeu escoltar-la a la xarxa o en els seus pròxims recitals. Deixeu-vos endur.

Per altra banda, Maria Coma representava l'aposta per la música més emergent del país. La veu angelical de la cantant barcelonina va obrir la segona part del recital. Maria Coma va oferir tot el seu ventall d'habilitats vocals a la vegada que també va mostrar la seva destresa als teclats. La meitat d'u_mä és en l'actualitat una de les veus més espectaculars del panorama musical (artista de la qual ja n'he parlat aquí). Acompanyat d'un esplèndid Pau Vallvé a la bateria i d'un immens Jordi Lanuza al baix, la Maria Coma va oferir un repertori basat en el seu darrer treball "Linòleum", senzillament ens va oferir un recital grandiós. L'artista barcelonina representa una veu que camina entre la suavitat i la fermesa d'una manera simple i clara. Alguns crítics i entesos la comparen amb la celestial islandesa Björk. Encara que a un no li agraden les comparacions, ha de reconèixer que si més no, la proposta musical que presenta la jove cantant és particular, descarada i magistral. Maria Coma és d'aquelles cantants que mereixen una audició a consciència per després poder-la digerir amb tota la tranquil·litat del món. La gran sort que té el país, és la joventut de la Maria Coma. Ens esperen molts anys de cançons elegants. Temps al temps....

Encara abduït pel "Linòleum" de la Maria Coma, us deixo un videoclip de la cantant barcelonina. Gaudiu-lo!

Tot és possible...

2010-10-15T10:22:00.000+02:00

Dissabte 16 d'octubre a mitjanit i a la Sala 2046, tindrà lloc la primera (si més no a la comarca) sessió aborigen i nostrada en una sala musical comercial.

Tot plegat potser va engendrar-se fa uns quants mesos i fruit d'actes com aquest. Però el cert és que la possibilitat de gaudir d'una nit festiva amb música feta amb llengua catalana en un local comercial cada vegada està més a prop de fer-se realitat.

Aquesta propera nit de dissabte, tindrà lloc una proposta musical singular, que a més d'un el sorprendrà, no per la seva qualitat, que això sempre és ben subjectiu, sinó per la seva excusa. Promoure la llarga llista de formacions que utilitzen la llengua catalana com a motor artístic i no caure en els tòpics que han fet tan de mal, és l'excusa perfecte per trobar-nos a la sala B del 2046. Una excusa que a la vegada suposa un repte encoratjador pels que estan al darrere de tal iniciativa.

Potser tot és possible i és l'inici d'un humil camí. Potser caldrà que iniciatives com aquesta tinguin continuïtat, per poder demostrar amb fets, i no només amb paraules (premsa i crítica), que estem davant d'una fornada musical i artística excelsa. I potser, el que farà que tot plegat pugui tenir continuïtat, és que aquesta onada musical no tingui cap horitzó marcat, com així sembla. En definitiva la música en català, amb les noves potencialitats que ofereix l'actual distribució comercial (Internet, xarxes socials, etc), pot pujar esglaons d'un escala cultural molt globalitzada. Només fa falta que creiem amb el què es fa en aquest país, per què a voltes ens omplim la boca de bones paraules per tot allò que ve de fora i menyspreem el que tenim. El producte musical nostrat ha de crèixer amb les mateixes llibertats i judicis que ho fan la resta de productes musicals. Res més i res menys. Complicat tal vegada.

"L'esca del pecat" a Cardedeu

2010-10-13T19:08:00.000+02:00

L'agenda cultural i musical d'aquesta setmana està prou agitada. Aquest divendres 15 d'octubre, tenim entre les mans una altra proposta atractiva i interessant. En Titot i en David Rosell presentaran al Bar Tarambana de Cardedeu "L'esca del pecat", el seu darrer espectacle musical.

El bar Tarambana, el qual ja ens té acostumats a oferir-nos un ventall d'iniciatives per tots els gustos i públic, estrenarà la gira de "L'esca del pecat" per terres vallesanes, ja que posteriorment els músics integrants de la formació bergadana Brams, portaran aquest espectacle a Vilanova del Vallès i a Riells del Fai.

Si voleu saber més d'aquest tàndem musical format per en Titot i en David Rosell, us adjunto quatre paraules que podreu trobar per la xarxa.

Fa deu anys Francesc Ribera “Titot” i David Rosell, junts embarcats en Brams i Mesclat, van presentar un espectacle acústic per transmetre una sèrie de cançons pregones que, per les seves característiques, s'excloïen d'escenaris grans i potència de so.
Però en Titot i en David mai han perdut ni el contacte ni el bon costum de treballar plegats, encara amb Mesclat, en gravacions, en arranjaments i fins i tot alguna actuació puntual i quasi secreta.
Titot i David Rosell, després d'uns mesos a l'obrador, presenten un nou espectacle junts; presenten un espectacle de petit format, d'arran, de cara a cara. El nou espectacle de Titot i David Rosell presenta cançons específiques per la idea i recorda moments plegats amb velles cançons dels seus altres projectes. L'espectacle nou de Titot i David Rosell no és tan acústic, tan calm com el que junts i sols havien presentat fa deu anys; es treuen la son de les orelles amb un espectacle dinàmic i eixerit. A partir del mes d'agost Titot i David Rosell presenten “L'Esca del Pecat”.

Festival per la independència.

2010-10-12T00:19:00.000+02:00

El proper dissabte 16 d'octubre tindrà lloc a Igualada un Festival per la independència. Una jornada carregada d'actes i d'actuacions. La intenció de l'organització és enviar un missatge en positiu quan es parli d'independència i difondre els beneficis que comporta ser un país amb estat propi, com la immensa majoria de països del món.

Aquest festival obrirà portes a les 11h a l'Auditori de l'Ateneu Igualadí amb una taula rodona que anirà a càrrec d'en Francesc Ribera "Titot", Oriol Junqueras, Josep Guia i Rosa Calafat. Quatre ponents prou distingits per debatre sobre temes sobiranistes.

Tot seguit, a les 12h, pels carrers del centre de la capital de l'Anoia hi haurà una manifestació popular amb grups de cultura popular; geganters, tabalers, grallers, bastoners i balls tradicionals.

En aquesta jornada també hi haurà lloc per un àpat ben popular com serà el dinar que s'organitzarà cap als voltants de dos quarts de tres.

A ben dinat un llarg llistat d'actuacions musicals esdevindran el centre de la programació d'aquest festival. A la tarda, cap allà a les 16h, tindrà lloc l'actuació infantil del grup Sapastres. Tot seguit a les 17h el conjunt El Belda i el conjunt Badabadoc oferirà les seves versions més refrescants de la música catalana. A les 18h, la cantautora de ponent Meritxell Gené i a les 19h el cantautor Cesk Freixas, oferiran els recitals més íntims i reivindicatius del festival. Per cloure aquesta jornada, hi haurà fi de festa amb una sessió de gresca catalana amb punxadiscs PDCAT.

Igualada proposa una entusiasmadora jornada carregada de múltiples i diferents propostes. Així doncs, si teniu l'agenda poc ocupada, ja teniu quelcom per omplir-la.

La cançó d'autor més fresca arriba a Granollers.

2010-10-10T14:13:00.000+02:00

El passat 2 d'octubre, obria portes, la tercera edició del Cicle de Cants i Autors de Granollers que organitza el Casal Popular de l'Esquerda de la capital vallesana. Ho va fer amb una aposta clara per les noves generacions de la cançó catalana. El primer recital el va oferir la Paula Sendim. El segon el va protagonitzar Records de Gel.

Paula Sendim va encetar el dissabte 2 d'octubre el festival. La cantautora barcelonina, finalista al 2009 del concurs Sona9, presentava el seu primer disc en solitari "Començar". Al Casal Popular de l'Esquerda es va poder veure una veu fresca combinada amb acords descarats. Una proposta musical que mescla pop amb cançó, un pop d'autor que cuida les paraules així com les melodies. Una proposta, sense cap mena de dubte, enèrgica i enginyosa. Així doncs, el primer recital d'aquest cicle, marcava la línia de programació d'aquest festival, joventut i talent.

Ahir tocava nou recital. Anit va tenir lloc la segona ronda d'aquest cicle, era el torn de Records de Gel, la aposta local. Una aposta pels músics de la ciutat. Records de Gel és un duet format per Guillem Torà a la guitarra i Carla Aparicio als teclats. Ambdós músics posen veu a aquests Records de Gel. Una formació novella però distingida, jove però destra, amb ritmes interessants i veus talentoses. Una formació emergent i captivant. Records de Gel va oferir un recital càlid i proper a la vegada que intimista. El públic més fidel d'aquest duet va mostrar tot el seu entusiasme davant el repertori escollit.

El Cicle de Cant i Autors doncs, entra en el seu tram més prolífic. Els següents recitals, Maria Coma, La Iaia i Feliu Ventura, representen les apostes més cèl·lebres d'aquest festival. Seguirem el cicle a peu de canó, com no.

Aquís us deixo les cròniques d'un bon company, d'aquest dos recitals: Paula Sendim, Records de Gel.

Un concurs sense gaires sorpreses.

2010-10-06T01:21:00.000+02:00

El Concurs de Castells de Tarragona 2010 ja té guanyador, els Castellers de Vilafranca. Els verds s'han fet amb el cinquè Concurs de Castells consecutiu. Un concurs que en definitiva no ha generat gaires sorpreses. El triomf ha anat a parar a la colla favorita de totes les apostes castelleres.

Els de la camisa verda han guanyat aquest concurs, amb un plantejament similar al que van portar per Sant Fèlix. Van obrir de 4 de 9 amb folre i pilar, tota una carta segura pels vilafranquins. A segona ronda, la caiguda en la descarregada del pilar de 8 amb folre i manilles, no estava en cap pronòstic, però poc després, van poder esmenar el contratemps amb un 5 de 9 amb folre d'excel·lent execució. Tota una senyora supercatedral que va valer la primera posició al rànking.

Aquest 5 de 9 amb folre no va ser pas l'únic. Tres colles més el van dur a Tarraco Arena Plaça amb diferent èxit. La Colla Vella dels Xiquets de Valls i la Colla Joves Xiquets de Valls van poder carregar aquest gamma extra. Per contra, la basílica duta a terme per la Colla Jove dels Xiquets de Tarragona es va quedar en intent. A més aquest castell va servir a la Colla Joves dels Xiquets de Valls per fer-se amb la segona posició i quedar per sobre l'altra colla de Valls, la Colla Vella (realment el fet destacable del cap de setmana). Els rosats que van arriscar per intentar guanyar el Concurs d'enguany van veure's relegats a la tercera posició del podi per sota de l'etern rival. L'espedat de vuit pisos que no van poder assolir en dues ocasions, va marcar massa el seu repertori final.

Fora de la disputa de les posicions de podi, dues colles optaven a posar-se els galons de gamma extra, l'esmentada Colla Jove dels Xiquets de Tarragona i els Capgrossos de Mataró. Ambdues van obtenir el mateix resultat; creu. Els de Tarragona van fer llenya amb un 5 de 9 amb folre un xic verd, tot i demostrar instants després, que tenen un 5 de 8 envejable. Per altra banda els mataronins van optar per intentar en tercera ronda un 2 de 9 amb folre i manilles que es va trencar abans de col·locar-hi la canalla. Ambdues, colles que han consolidat els castells de nou, els queda feina per fer. Un fet que demostra la complexitat dels gamma extra.

Per part de les colles mitjanes, poques noves més va aportar-nos aquest esdeveniment. Un malaurat 3 de 9 amb folre dels Castellers de Sants, que només van poder carregar, un 5 de 8 carregat pels Xiquets de Tarragona i un 2 de 8 amb folre carregat pels Xicots de Vilafranca, el primer de la temporada pels de vermell.

Així doncs, el Concurs de Castells ens deixa 5 castells de gamma extra, 8 castells de nou, 17 castells de vuit (entre els quals dos 5 de 8 i cinc 2 de 8f) i 10 castells de set. Aquí us deixo el resultat final d'aquest Concurs de Castells 2010.

Avantmaxt: Concurs de Castells 2010.

2010-10-01T20:13:00.000+02:00

Ja està aquí, ja ha arribat, l'espectacle casteller més gran engegarà els seus motors aquest diumenge al matí. Avui divendres serà el darrer assaig per moltes de les colles participants. Avui més que fer feina, el que es farà és ultimar els darrers detalls i que no hi hagi cap qüestió sense control. La motivació i els nervis floriran en aquestes hores prèvies a la cita. Tot el món casteller resta a l'espera del gran esdeveniment que es realitzarà a Tarragona a la nova i remodelada plaça dels braus, Tarraco Arena Plaça.

Enguany el Concurs de Castells es podrà veure per Televisió de Catalunya. No només en diferit, en una programació especial del programa Quarts de Nou, sinó també en directe via el canal de proves d'alta definició que té la cadena catalana, el TV3HD. En aquesta edició, i segons fons de la mateixa cadena de televisió pública, els mitjans tècnics que s'utilitzaran seran semblants als que s'utilitzen en la retransmissió d'un partit de futbol de la Lliga de Campions.

Els Vilafranquins també estaran de sort, ja que RTVVilafranca també retransmetrà l'esdeveniment en rigorós directe. Els aficionats castellers que no puguin seguir en directe la diada castellera, trobaran mil i una fòrmules a la xarxa, per satisfer els seus anhels.

Moltes són les sorpreses que ens pot donar aquesta edició del Concurs de Castells. Moltes són les incògnites que ens resoldrà l'esdeveniment més esperat de la temporada castellera. Seran capaços els Castellers de Vilafranca de descarregar el monstre del 3 de 10 amb folre i manilles? Podrà la Colla Vella dels Xiquets de Valls fer-se amb aquest Concurs? La Colla Joves Xiquets de Valls, els Capgrossos de Mataró i la Colla Jove dels Xiquets de Tarragona portaran a plaça algun castell de gamma extra? Els Castellers de Sants estrenaran tripleta màgica?

Diumenge la Tarraco Arena Plaça dictarà sentència. Diumenge aquestes preguntes tindran resposta.

CCA 2010

2010-09-29T11:37:00.000+02:00

Aquest proper dissabte dia 2 d'octubre tindrà lloc l'estrena de l'edició d'enguany del Cicle de Cants i Autors que organitza el Casal Popular l'Esquerda amb el suport de diferents col·laboradors. Un total de cinc recitals són els que estan programats per aquest més d'octubre. Una funció per cada cap de setmana d'aquest mes d'octubre.

Aquesta és la tercera edició d'aquest cicle. Un festival que pretén crear un espai alternatiu per la música d'autor a Granollers. L'edició d'aquest 2010 manté l'essència del projecte. En aquest sentit podem observar una alternança de cantautors i músics en el cartell artístic. Autors de reconeguda trajectòria com és el cas d'en Feliu Ventura o Maria Coma, contrastaran amb artistes emergents com La iaia o Paula Sendim. El cicle però, no vol defugir a la promoció i difusió de la cançó d'autor que es fa arreu dels Països Catalans. Un esdeveniment que aposta per recitals i concerts amb un marcat caràcter popular a la vegada que intimista.

Enguany el Cicle de Cants i Autors ocuparà nous espais de la ciutat, com són el Teatre Auditori o l'equipament juvenil El Gra, sense que el local del Casal Popular de l'Esquerda perdi pes específic en la programació d'aquest festival.

Si sou amants de la cançó d'autor i no heu tingut mai el plaer de passar-vos per aquest cicle, no us podeu perdre aquesta oportunitat. El Cicle de Cants i Autors us ofereix uns recitals propers i engrescadors per aquest mes d'octubre. El CCA és una opció interessant per aquesta tardor cultural.

Una Mercè per a tots els colors.

2010-09-27T12:55:00.000+02:00

Les festes de la Mercè ja han arribat a la seva fi. Moltes colles han afrontat les seves actuacions d'aquest cap de setmana, amb la mirada posada en el proper cap de setmana, amb el Concurs de Castells com a horitzó comú. En aquest sentit, n'hi havia una que aquest horitzó comú no el tenia, els Minyons de Terrassa. Els malves van apostar fort per la diada celebrada ahir.

Els Minyons de Terrassa volien oferir un repertori extra, per això van optar per obrir amb un 2 de 9 amb folre i manilles, castell que va quedar en carregat i que va fer llenya pel pom de dalt. Aquest és el seu tercer 2 de 9 amb folre i manilles, un de descarregat i dos de carregats. Castell que hauran de perfilar un xic més per poder-lo descarregar. Després d'aquest gamma extra, els de Terrassa van apostar per tranquil·litzar els ànims amb un 4 de 9 amb folre ben seriós. En tercera ronda però, els malves afrontaven un nou repte el 5 de 9 amb folre. La supercatedral altre cop se'ls resistí, i va fer llenya abans de carregar-se. Van concloure la diada amb un 3 de 8 i un vano de 5. Així doncs, cara i creu pels Minyons en aquesta Mercè 2010.

A l'altre cantó de la plaça hi havien uns eufòrics Castellers de Vilafranca, que van plantejar una actuació similar a la duta a terme el primer diumenge de Santa Tecla. Van optar per un repertori més reservat i conservador, amb el 4 de 9 amb folre, el 3 de 9 amb folre i el 3 de 8 amb agulla. Castells per preparar la gran cita de la temporada. Ara bé, a la ronda de pilars, els verds es van contaminar de l'ambient gamma extra de la jornada i van descarregar amb solvència l'espadat de 8 pisos. Els màxims favorits de cara al Concurs de Castells de Tarragona van fer tota una demostració del seu potencial.

Els amfitrions, els Casteller de Barcelona van portar a plaça castells de vuit, el 4 de 8, el 3 de 8 i el 2 de 8 amb folre. La pregunta és, si els vermells preparen quelcom més per d'aquí a set dies.

Però la Mercè castellerament parlant, també ens ha deixat altres notícies rellevants. Notícies destacables com la contrastada actuació dels Castellers de Sants i dels Castellers de la Vila de Gràcia per la festivitat de la Mercè. Els Borinots van descarregar el 3 de 9 amb folre (el primer de la temporada), el 5 de 8 i el 2 de 8 amb folre. Tota una demostració d'intencions pocs dies abans del Concurs de Castells. Caldrà estar atent si els de la camisa grisa també destapen alguna sorpresa d'aquí a set dies. Qui sap si la tripleta màgica, a part de ser un repte pot esdevenir una realitat.

Per la seva banda els Castellers de la Vila de Gràcia van carregar el 3 de 8, que es va acompanyar d'un 4 de 8 i un 5 de 7. Gràcia apunta maneres dins de les colles anomenades mitjanes.

En definitiva aquesta Mercè ens ha portat castells en 7 tonalitats ben diferents, amb protagonismes distints, i amb notícies ven variades. Una Mercè per a tots els colors.

Per Santa Tecla... Tripleta lila.

2010-09-25T14:14:00.000+02:00

Dijous passat, es celebrava la Diada de Santa Tecla a Tarragona. Les colles tarragonines afrontaven un altra actuació en el marc de les festes de la ciutat. Després d'un primer diumenge casteller, es posava de manifest que les colles tarragonines, principalment les dues que porten el nom de la ciutat, tenien deures per fer. Tant els Xiquets de Tarragona com a la Colla Jove dels Xiquets de Tarragona se'ls presentava una revàlida a plaça pròpia. Per les altres dues colles participants, Xiquets del Serrallo i Castellers de Sant Pere i Sant Pau, l'actuació de dijous va ser una de les més àlgides de la temporada.

Si hi ha alguna colla que va sortir contenta de plaça, aquesta va ser la Colla Jove dels Xiquets de Tarragona conjuntament amb els Castellers de Sant Pere i Sant Pau. Els liles van rubricar la segona tripleta màgica d'enguany; 5 de 8, 3 de 9 amb folre i 4 de 9 amb folre. Una catedral per admirar, un solvent 3 de 9 amb folre i un nerviós 4 de 9 amb folre que es va descarregar al límit. Un darrer castell d'aquells que fan afició.

Amb la feina feta, la Colla Jove pot plantejar-se noves i reptadores fites per al proper Concurs de Castells que es farà a la mateixa ciutat de Tarragona. Als liles els toca donar un pas endavant, amb tota la humilitat i respecte pels castells de gamma extra, però també amb tota la passió i il·lusió que el repte conté per si mateix. A la plaça de braus hi haurà una oportunitat històrica. Restarem a l'espera.

L'altra colla que sortia feliç de la plaça de la Font, va ser la colla castellera de Sant Pere i Sant Pau. Els verds van aconseguir descarregar dos castells de set i mig. Primer van obrir plaça amb el 4 de 7 amb agulla, després a segona ronda afrontaven el repte de descarregar el 5 de 7 i van tancar l'actuació amb un 4 de 7, després de desmuntar un 3 de 7 amb agulla. Dos castells de set i mig lluitats fins al darrer alè que donaren una gran joia als de la camisa verda.

L'altra cara de la moneda la van posar els Xiquets de Tarragona i els Xiquets del Serrallo. Els ratllats marcats per les caigudes del primer diumenge, van optar per una actuació més conservadora amb un 4 de 8, un 2 de 7 i un 5 de 7. Ara els tocà treballar a fons per recuperar la millor forma de cara al Concurs de Castells.

Els Xiquets del Serrallo per la seva banda, van obrir la diada amb un 4 de 7 amb agulla, que es va haver de treballar fins al final per descarregar-lo. Després van intentar el 5 de 7. Un intent que va passar massa factura com es va demostrar amb el següent castell, un 3 de 7 que va agreujar-se a la sortida de l'enxaneta.

Tant per els que van sortir cofois, com per els que van sortir cap cots, el Concurs de Castells esdevindrà una oportunitat immillorable per reafirmar-se. Així ho esperem.

Bon preu i bon altaveu.

2010-09-22T13:13:00.000+02:00

La cadena de supermercats Bon Preu esdevindrà un altaveu de música en català. La Generalitat i la cadena de supermercats esmentada col·laboraran per difondre i promoure la música feta a Catalunya.

En els 147 establiments del grup Bon Preu es programarà majoritàriament música de Catalunya. Bon Preu és un grup empresarial que té una xarxa de supermercats repartits arreu del país. D’aquests 147 establiments, 84 es troben a les comarques de Barcelona, 39 a les de Girona, 15 a les de Tarragona, 5 a les Terres de L’Ebre i 4 a les de Lleida. Els 147 establiments reben una mitjana de 800.000 client setmanals.

Aquest acord aconseguit amb aquesta empresa catalana, és segons el mateix conseller Tresserras una iniciativa a imitar per altres empreses del país. La intenció d'aquesta iniciativa segons el mateix grup Bon Preu és "ajudar que la cultura del país arribi a tot arreu amb naturalitat".

Aquest acord, s’emmarca en les polítiques de suport als autors catalans que duu a terme el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, a través de l’Institut Català de les Indústries Culturals (ICIC).

Ambdós actors principals surten clarament beneficiats en aquest acord. En primer lloc, el ressò que està tenint tal nova, beneficia l'imatge, interessada i buscada, de l'empresa de supermercats. A l'altre cantó, la Conselleria de Cultura i Mitjans de Comunicació pot mostrar la seva tasca de promoció cultural, destapant el gran acord arribat amb el grup Bon Preu als mitjans de comunicació. Tant Bon Preu com la Conselleria de Cultura i Mitjans de Comunicació podran lucra-se amb aquest conveni.

Aquesta notícia és resultat de la feina feta per la conselleria de Cultura i Mitjans de Comunicació. Una conselleria que ha apostat per una promoció sense escrúpols de la cultura catalana, i ho ha fet amb rigor i eloqüència. Sense gaires escarafalls però amb certa eficàcia. En definitiva, una mínima tasca de govern.

Aquesta és doncs, una notícia destacable pel panorama cultural fet en català. Un sensacional iniciativa per promoure la música feta en aquest país. Esperem que aquesta, no esdevingui una notícia aïllada, i que hi hagi un degoteig d'iniciatives i propostes similars.

Santa Tecla... de nou.

2010-09-20T18:21:00.000+02:00

Ahir tocava assistir a un dels plats forts castellers previs al Concurs de Castells d'enguany, la primera diada castellera de Santa Tecla. Com ja va sent habitual, la Colla Vella dels Xiquets de Valls i Castellers de Vilafranca van acompanyar a dues colles amfitriones, Xiquets de Tarragona i Colla Jove Xiquets de Tarragona. Una diada amb dues cares, una actuació castellera plena contrastos.

Obrien foc els amfitrions liles. La Colla Jove va encetar la jornada amb un esplèndid i preciós 5 de 8. Una catedral impecable que no es va moure ni un centímetre, castell que manifestava el treball lila a l'assaig. Però a partir d'aquí, els nervis els van trair. Un intent desmuntat de 3 de 9 amb folre que instants després van descarregar, va suposar potser, massa esforç per afrontar en garanties en el tram final de la diada el 4 de 9 amb folre. Un 4 de 9 amb folre que van desmuntar abans de col·locar-hi la canalla. Tot i intentar acabar amb tres castells apostant per un 2 de 8 amb folre, aquest també se'ls resistí. Tot i acabar sense cap llenya en el seu repertori, aquesta setmana els liles hauran de treballar fort per poder portar a terme la tripleta màgica en la segona diada castellera de Santa Tecla. Això sí, si els liles fan bé els deures pendents, qui sap si aquest 5 de 8 tan esvelt podrà aixecar-se un pis més al Concurs. Poder intentar un gamma extra, suposaria sense cap mena de dubte, una cirereta extraordinària per la colla tarragonina.

Tampoc va ser el dia dels Xiquets de Tarragona. La caiguda del 5 de 8 carregat en primera ronda, va passar massa factura. Els ratllats van completar l'actuació amb un carro gros clavat i un 2 de 8 amb folre carregat "in extremis". Com la Colla Jove, els Xiquets els tocarà arremangar-se la camisa d'assaig per poder altre cop aspirar a descarregar castells de nou per Santa Tecla.

Per altra banda, la Colla Vella dels Xiquets de Valls es presentava a la plaça de la Font amb ganes de retrobar-se amb si mateixa i amb ganes d'oferir un bon paper, després de la seva actuació a Sant Fèlix. Els castells que van realitzar ahir, posen de manifest que els rosats no passen pel seu moment més dolç de la temporada. Un 3 de 9 amb folre un xic bellugadís, un 5 de 8 d'ofici i un 4 de 9 amb folre treballat, feien palès que la Colla Vella haurà de treballar molt si vol guanyar el Concurs de Castells d'enguany. Ara bé, i també s'ha de dir, que seria de babaus descartar abans d'hora als rosats. El pilar de 7 amb folre que van anotar-se ahir, és d'aquells castells que donen un bri d'esperança.

En darrer lloc, van actuar els Castellers de Vilafranca. Els verds van realitzar una diada eficaç i notable, resumint-la amb poques paraules. La diada va resultar ésser un banc de proves perfecte pels verds. Un 3 de 9 amb un folre de mínims, acompanyat d'un 4 de 9 amb folre de notable execució, d'un 4 de 8 amb agulla elegant i d'un espadat de 7 pisos marca de la casa, van servir per demostrar que els de Vilafranca continuen essent un dels principals favorits per endur-se altre cop el Concurs de Castells.

L'alegria ahir doncs, anava per barris, mai millor dit. Queden menys de quinze dies per la cita tant esperada. Il·lusió i esperança per alguns, lluita i sacrifici per a d'altres. En definitiva, en quinze dies on els assajos hauran de donar els seus fruits. Tothom ho espera.

Vic: capital musical.

2010-09-16T15:23:00.000+02:00

Avui dijous s'inaugura la 22a edició del Mercat de Música Viva de Vic, tot un referent en el món dels festivals musicals. Durant avui dijous i fins diumenge, múltiples i variades propostes musicals actuaran a diferents espais i escenaris de la capita osonenca.

El Mercat de Música Viva de Vic és una parada obligatòria per a qualsevol amant de la música. Diversitat de formacions, de cantants i de músics són la característica principal d'aquest enorme festival. D'aquesta diversitat un n'ha dissenyat una tria, una sèrie de parades puntuals i necessàries per què l'oïda pugui delectar sons ben variats.

De tota la programació que podrem trobar en el Mercat, són interessant moltes propostes, algunes ja s'han anomenat en aquest portal en d'altres ocasions, propostes com Joan Colomo, At-Versaris i Asstrio o Maria Coma. Però hi ha altres actuacions dignes de ser ressaltades, com les de The New Raemon, Mine! o Rapsodes que tocaran avui mateix. Divendres formacions com Very Pomelo, de la qual algun dia vull parlar d'ella amb tranquilitat o el trio barceloní Sidonie poden oferir uns directes de qualitat.

Pel cap de setmana pròpiament dit, el dissabte a la plaça major La Gossa Sorda i La Troba Kung-fú, oferiran ritmes mesclats i recitals més festius. A l'Atlàntida la cançó d'autor serà la protagonista amb músics com Quimi Portet o Quico Pi de la Serra. A la plaça dels màrtirs La Carrau hi posarà el toc de folk que sempre cal a tot festival. I un dels concerts que no voldria perdre'm és el que es durà a terme al Sucre amb Safanòria & Brain Damage el mateix dissabte. També és recomanable el directe protagonitzat per Ivette Nadal, Meritxell Gené i Juanjo Bosk.

Fora del Mercat de Música Viva de Vic, les revelacions Fred i Son i Els Surfing Sirles poden aportar aire fresc al panorama de música en català. Un altre actuació doncs, per estar a l'aguait.

El fi de festa d'aquest Mercat anirà a càrrec de La Companyia Elèctrica Dharma. Crec que sobren paraules per descriure quelcom d'aquesta mítica banda.

En definitiva, i com el mateix Mercat de Música Viva de Vic diu, aquest és un festival imprescindible per descobrir els sons que bateguen, principalment, a Catalunya, Espanya i l’Arc mediterrani, però també a la resta del món.

Bon Mercat de Música Viva!

MIAU 10

2010-09-13T19:05:00.000+02:00

Proposta atractiva i interessant la que es durà a terme a Caldes de Montbui aquest proper dissabte dia 18 de setembre. Durant tota la jornada del dissabte és desenvoluparà a la vila vallesana el MIAU, una Mostra Internacional d'Art Urbà.

MIAU és un projecte de dinamització cultural que pretén fomentar la participació creativa dels diferents agents socials a partir de projectes artístics i col.laboratius a l’espai públic. MIAU és un art reivindicatiu i de compromís que intensifica la relació entre els espais i les persones.

La Mostra Internacional d'Art Urbà té uns criteris de participació concrets:

La Mostra es formula a partir d'entendre l'espai públic com una plataforma d'interacció. Es tracta de potenciar un art d'acció que fomenti dinàmiques de participació creativa i de col.laboració entre els mateixos usuaris de l'espai on s'esdevé (safareigs i entorns pròxims), els habitants, els possibles agents ocasionals i els mateixos artistes o dinamitzadors.

La mostra pretén reclamar l'espai públic com a plataforma d'experimentació i de reflexió, a través d'un art que no tingui la finalitat de mostrar-se sinó d'implicar-se i d'implicar l'espai públic en la vida diària de les persones.

Es valorarà molt positivament que els projectes potenciïn les relacions entre individus, que incideixin en la inclusió activa de diferents col.lectius existents al poble, i que contribueixin a la regeneració comunitària tot reforçant les capacitats organitzatives i d'autogestió en relació amb els safareigs.

La qualitat artística de cada projecte així com la capacitat de l'artista a relacionar la proposta amb el fet termal i l'apropiació dels safareigs seran factors determinants. La intervenció proposada en el projecte no podrà suposar una agressió o deteriorament de les edificacions, instal·lacions o context arquitectònic i urbanístic de l'espai on s'ubiquin. L'organització podrà determinar o modificar l'espai final destinat a cada una de les instal·lacions. Els projectes seleccionats no podran tenir variacions formals o conceptuals respecte al projecte presentat sense previ avís de l'artista.

Enguany MIAU celebra la seva tercera edició, amb un cartell ple d'actuacions i al·licients. Poesia, accions, performances, instal.lacions, vídeo-projeccions, així com qualsevol disciplina artística, és el que es podrà veure i observar aquest dissabte a la vila termal de Caldes de Montbui. Per posar el fi de festa, MIAU aposta per un bany popular amb Trimenidijeis. Música i aigua abaixaran el teló de l'art urbà.

MIAU és doncs, un motiu prou engrescador per fer una visita a Caldes de Montbui.

Somniem junts...

2010-09-11T12:19:00.000+02:00

SOMNIEM

"SOMNIEU.
És clar que sí, somniem constantment.
ESPEREU MASSA.
És clar que sí, hem après a esperar i ho esperem tot.
VOLEU MASSA.
És clar que sí, volem massa, més, tot, àvidament.
TENIU MASSA PRESSA.
Sí, és clar que sí, caminar, arribar, recomençar, tenim pressa, molta pressa.

SOMNIEU.
Sí inevitablement, el somni d’avui com possibilitat del demà.
ESPEREU MASSA.
És clar que sí, i no ens fa cap vergonya ésser esclaus de l’esperança.
VOLEU MASSA.
És clar que sí, és el nostre dret rabiós, i encara més el nostre deure.
EXIGIU.
És clar que sí, apassionadament o amb tristesa.

I tanmateix,
i tanmateix, millor així,
millor un poble que es mou,
encara que, a vegades, precipitat,
encara que, a vegades, massa prudent,
encara que, a vegades, brut, baix, rastrer,
encara que, a vegades, sublim,
millor així, amb tota la seva condició humana, estranya i senzilla;
millor així, que no un ramat de xais sotmès al càlcul dels ordenadors d’interessos.
Per això, que ningú no s’avergonyeixi de dir, que ningú no s’avergonyeixi de cridar:
somniem, sí, constantment, somniem sense límits en els somnis,
somniem fins l’inimaginable.
Somniem sempre,
i ho esperem tot, hem après l’art d’esperar, aquest art d’esperar
en nits interminables d’impotència; sabem esperar i ho esperem tot, tot,
i ho volem tot, volem l’impossible per a arribar al possible,
volem el possible per a arribar a l’impossible;
millor així, amb tota la seva condició humana, estranya i senzilla;
millor així, que no un ramat de xais sotmesos al càlcul dels ordenadors d’interessos;
per això, si mai ens diuen, si mai ens gosen dir...

SOMNIEU.
És clar que sí! constantment, somniem sempre.
Si en dieu: ESPEREU MASSA.
És clar que sí, hem après a esperar, i ho esperem tot.
Si ens dieu: VOLEU MASSA.
És clar que sí, volem massa, més i tot, àvidament.
Si ens dieu: TENIU MASSA PRESSA.
És clar que sí, caminar, arribar, recomençar, sí, tenim pressa."

Lluís Llach

Engega l'Altaveu.

2010-09-09T12:08:00.000+02:00

L'agenda musical continua. Si fa tot just pocs dies que el Festival Acústica baixava el teló, avui el teló s'aixeca a Sant Boi de Llobregat. Avui i fins al dissabte dia 11 de setembre, tindrà lloc el Festival Altaveu. El Festival de la Música i la Cançó de Sant Boi de Llobregat, és un festival de línia oberta i plural. Així és com es defineix el festival ell mateix, un certamen amb el pes específic dels noms propis –les individualitats–, la vàlua dels autors de casa i una promíscua debilitat per la barreja de llengües, cultures, estètiques i sonoritats és la definició més característica d’aquest festival, un dels més locals i més universals alhora.

Enguany l'Altaveu celebra la seva 22a edició amb un cartell prou atractiu. Formacions i músics d'estils variats, com Maria Rodés, Refree o Sanjosex, seran els protagonistes d'enguany, conjuntament amb Standstill i la rumbia de La Troba Kung-fú.

Destacable també és la producció conjunta que Altaveu i BankRobber ofereixen el dissabte dia 11 de setembre, el Retaule. Un recital íntim i proper, una funció pels amants de les distàncies curtes. Enguany en aquest Retaule hi haurà lloc per a les veus més interessants de la nova escena independent catalana: Mazoni, El Petit de Cal Eril, Bikimel, Le Petit Ramon, Sanjosex, Isaac Ulam, Joan Colomo i molts altres. Tot plegat amb un mestre de cerimònia, si més no ben curiós, en Josep Pedrals, poeta i veu de Els Nens Eutròfics. Un àpat musical de selecte paladar, un còctel apassionant que convida a ser assaborit.

Però si amb tota aquesta amanida musical no en teniu prou, si el que voleu és obrir mires i escoltar nous acords, potser L'Équilibriste us aportarà aquell sabor a saba nova. Una formació mallorquina que es defineix com una banda d'indie-rock que es distancia dels convencionalismes, amb una música que els serveix com a teràpia per descarregar frustracions però també com a exercici d'autoafirmació. Si escolteu el seu treball discogràfic, podreu confirmar que la música de L'Équilibriste no és gens convencional.

Tampoc és gaire convencional l'espot publicitari que el Festival Altaveu ha llença't a la xarxa per promocionar aquest esdeveniment, però m'ha semblat de rebut adjuntar-lo.

Opacitats

2010-09-08T14:06:00.000+02:00

Aquest proper dijous dia 9 de setembre, el fotògraf granollerí Xavi Mañosa inaugurarà una exposició fotogràfica altament recomanable, "Opacitats". Aquest esdeveniment tindrà lloc a a galeria d'art AB de la mateixa capital vallesana.

Xavi Mañosa és un fotògraf que s'ha especialitzat en la fotografia industrial publicitària. Un professional amb un currículum carregat de guardons, sobretot de premis LUX, premis atorgats per l'Associació de Fotògrafs Professionals d'Espanya (AFP). Mañosa ens ofereix un recull de fotografies que faran reflexionar sobre l'espai, els objectes i el seu ús. Segons paraules del mateix autor els retrarts ens faran cavil.lar sobre " ... com un espai i objecte preuat es metamorfitza amb el seu abandonament i rebuig".

Des d'aquest portal recomanen ferventment donar un cop d'ull a aquesta exhibició fotogràfica. Aquí us deixo les paraules que el mateix fotògraf ha escrit per definir i descriure aquesta exposició "Opacitats".

"Exposició fotogràfica que mostra el rastre humà, l´empremta de la seva presència en els espais i objectes preuats, després oblidats.

La propietat, la privadesa, la intimitat, la dignitat, la ocupació i el poder… s´agermana amb l´espai obert a tothom, la indignitat, el desordre, l´oblit i el no rés.

Un cop tot deixa de servir per al seu propòsit i el seu funcionament anterior deixa d´existir, es produeix una transformació inquietan...t. Del com un espai i objecte preuat es metamorfitza amb el seu abandonament i rebuig. Son imatges dels records d´un passat recent a punt de desaparèixer. És el moment just en que la seva possible reutilització i recuperació ens ofereix el seu darrer alè d´esperança, esperant, pacientment, cobrir-se amb la pols que mantindrà latent els darrers batecs d´energia fins a la seva, quasi sempre, destrucció, desaparició o transformació final. Imatges que, en certa manera, ens mostren un trànsit entre la vida i la mort, una part opaca de la nostre societat que, potser, no en convé mostar-ne ni parlar-ne res.

Aquests son alguns dels trets seductors en les imatges que us vull presentar.

Fotogràficament, amb les exposicions lentes degut a les precàries condicions de llum existents, és similar al fet de succionar un darrer fil de vida. Els sons ambientals es magnifiquen, les olors s´impregnen sobre mi i les sensacions en aquest mon solitari estranger ple de foscor i llum em creen una addicció especial per buscar i trobar imatges dislocants, en aquest cas, acompanyades d´objectes fora de context, quasi tots ells, extrets de les mateixes escenes. Son mitges metàfores per acabar, que només l´espectador completarà segons les seves sensacions i lectura particular.

Tot i tractar-se de fotografies fetes amb càmera digital i la seva post-producció corresponent, la metodologia fotogràfica utilitzada ens ofereix imatges naturals en blanc i negre amb tractament i il·luminació "a l´antiga" sobre paper fotogràfic baritat d´alt gramatge, en acabat satinat i garantia de resistència a la decoloració durant més de 200 anys.

La inauguració de l´exposició serà el proper dijous 9 de setembre a les 19:30 i es podrà visitar fins el proper dia 29 d´octubre.
Seguim, "

Tornem-hi?

2010-09-06T19:35:00.000+02:00

Estem estrenant nou mes en el calendari d'aquest 2010. Setembre ja fa lloc a la nostra agenda, i com no podria ser d'altra manera Punts i Seguits regressa després d'una parada imprescindible però a la vegada innecessària. Innecessària observant i comprovant com la cultura no ha tingut aturador durant el passat mes d'agost.

Moltes noves són les que aquest mes d'agost han aflorat. Notícies musicals destacables, informacions castelleres agradables i noves culturals totalment interessants. Un mes d'agost que ens ha deixat mil i una festa majors repartides arreu del territori, amb envejables programacions i alegres festejos. Un darrer mes, on diferents fets han transcorregut. Fets com per exemple, la creació d'una 2a brigada de músics catalans que van visitar Palestina. Una noticia també destacable, és que en Pau Vallvé presenti nou disc en solitari a la tardor d'aquest any.

Un agost on la temperatura castellera ha augmentat, sobretot després de la passada diada de Sant Fèlix. El passat 30 d'agost a Vilafranca del Penedès, el món casteller va mesurar les forces de les colles més importants. Tot plegat, sumat a les centenars de diades castelleres d'aquest passat mes, ens dóna l'estat del baròmetre casteller actual. Una informació necessària a l'hora de tramitar la travessa del proper Concurs de Castells de Tarragona.

Però si l'agost ens ha deixat un munt de notícies, el setembre sembla que seguirà el seu ritme. De fet, el Festival Acústica de Figueres ha donat el tret de sortida de l'agenda musical, i properament el Festival Altaveu de Sant Boi de Llobregat, el Mercat de Música Viva de Vic, la festivitat de la Mercè a Barcelona i la de Santa Tecla a Tarragona, seran uns bons motius per posar un punt i seguit a l'opinió cultural.

Amb aquesta agenda tant interessant haurem de tornar a posar fil a l'agulla, no?

Sense més dilacions, aquí us deixo l'espot publicitari d'un esdeveniment proper que tindrà un gran ressò mediàtic. Estic parlant del Concurs de Castells de Tarragona 2010.

Estarem atents a qualsevol novetat cultural... no ho dubteu!

De vacances...

2010-08-02T13:23:00.000+02:00

Aquest portal i el seu creador estan de vacances. Així és que, en aquest mes d'agost que acabem de començar, el bloc i el seu autor es mereixen fer un parèntesi fins al setembre. Per aquelles dates, tornarem a engendrar paraules al voltant de l'agenda cultural d'aquest país.

Però abans, no posaré punt i final a aquest post, sense fer-vos unes recomanacions estiuenques per aquells que no estigueu de vacances o per aquells que aposteu per un turisme més proper.

La primera recomanació, no pot ser altra que la Festa Major dels Blancs i dels Blaus de Granollers. Enguany la festa de la capital del Vallès Oriental es desenvolupa entre el 21 i el 29 d’agost. Podeu venir a Granollers per aquestes dates i gaudir de la festa amb un mocador al coll, blanc o blau. Si voleu explorar una festa popular moderna, aquesta pot ser una bona opció, encara que us ho digui un granollerí.

En segon lloc us proposo que gaudiu de la Festa Major de Cardedeu (del 12 al 16 d’agost).Una altra proposta vallesana que mescla originalitat i tradició. El programa festiu de ben segur que us serà prou suggeridor. Enguany, La Troba-Kung fú, la Gossa Sorda i altres formacions del país vestiran la festa més nocturna. En una comarca on moltes festes majors han copiat el model fester de Granollers, un model basat en la competició sana entre colles. Cardedeu ha sabut trobar la seva pròpia identitat i el seu propi espai sense necessitat d’enmirallar-se en aquest model de colles festeres.

Una altra recomanació és la diada castellera que es desenvoluparà a la Bisbal del Penedès el dia 15 d’agost en el marc de la seva Festa Major. Allí s’hi trobaran les dues colles castelleres de Valls més els Castellers de Vilafranca. Aquesta és una de les cites més importants de la temporada castellera. I aquest any pren més rellevància amb l’estat actual de les tres colles participants.

Sense deixar el món casteller, el 30 d’agost a Vilafranca i també en marc de la Festa Major de la capital de l'Alt Penedès, es durà a terme la diada castellera de Sant Fèlix. Una cita cabdal en tota temporada castellera. Una diada que compta amb les quatre grans colles del món casteller: les dues colles de Valls; Colla Vella dels Xiquets de Valls i Colla Joves dels Xiquets de Valls, la colla Minyons de Terrassa i els amfitrions, els Castellers de Vilafranca.

Una mica més al sud, a Tarragona, una festivitat assenyalada com la de Sant Magí, no es pot deixar escapar. Tot i que la festa grossa de la imperial Tarraco és Santa Tecla, Sant Magí presenta un programa prou atractiu, amb una diada castellera prou interessant.

I per últim, us recomano que presencieu ”la Carretillada del Ball de diables de l’Arboç” que es desenvolupa en la Festa Major d’aquesta localitat del Baix Penedès. Foc, foc i més foc a l'Arboç. Si no m’erro aquest any serà el 22 d’agost.

Així doncs, gaudiu de l'estiu, de la festa i de la cultura, tant si esteu de vacances com si no.

Ens retrobem al setembre...

Reptes fallits.

2010-07-27T18:17:00.000+02:00

La diada castellera de "Les Santes" d'enguany, passarà a l'història com la jornada en la qual els Capgrossos de Mataró van intentar el seu primer castell de gamma extra, el 2 de 9 amb folre i manilles. El món casteller es mostrava, dies abans, expectant davant aquest repte mataroní. Tot semblava està al seu punt. Vàries temporades consolidant els castells de nou i la gamma alta de castells de vuit, un primer tram de temporada prou profitós i el treball als assajos, feien creure que el repte il·lusionant de pujar un esglaó més en el món casteller, podia esdevenir real. Però com sempre es diu en l'argot casteller, la plaça dicta sentència, i després de descarregar el 3 de 9 amb folre, els blaus es disposaven a afrontar el seu propi desafiament. Els nervis i la lentitud a l'hora de vestir el castell van ser enemics molt difícils de combatre. El castell es va esfondrar a l'entrada de dosos.

Aquest fluix intent, posa de manifest la magnitud del repte. Els castells de gamma extra no són "pecata minuta", i aquestes estructures demanden d'una exquisidesa tècnica a tots els seus nivells. Els Capgrossos de Mataró van finalitzar l'actuació amb un 4 de 9 amb folre, que manifestava l'ofici i l'orgull casteller dels maresmencs. Els de Mataró, colla castellera reconeguda pel seu talent i pel seu treball, aquest passat diumenge no van tenir el dia. Ara, només els toca aixecar el cap i posar fil a l'agulla per tal que el repte colossal de coronar un gamma extra es pugui realitzar.

A l'altre cantó de la plaça hi havien els Castellers de Vilafranca. Moltes mirades també estaven posades sobre els verds i sobre l'assalt d'enguany als castells de gamma extra. Consolidats els castells de nou, i l'espadat de set pisos, "Les Santes", com ja és habitual, és l'indret escollit per afrontar el primer repte de la temporada verda.

Després d'una primera ronda amb un 3 de 9 amb folre, que prèviament havien desmuntat, van afrontar el desafiament d'assolir el primer 2 de 9 amb folre de la temporada. Repte que es va quedar en intent. Va ser a l'entrada de l'enxaneta quan el castell fa ver llenya. Els verds, van acabar la jornada amb un 4 de 9 amb folre, un 4 de 8 amb agulla i un pilar de 7 amb folre. Així doncs, mitges tintes pels verds. Capaços de portar a plaça dos castells de nou i un espadat de 7 pisos, però incapaços d'aconseguir el preuat premi del 2 de 9 amb folre i manilles.

Per la seva banda els Castellers de Lleida, amb silenci i treball van portar a plaça uns castells meritoris amb notable execució, un 3 de 8, un 2 de 8 amb folre, un 4 de 8 i un pilar de sis carregat. Els granes apunten maneres.

Anècdotes del savi de Martorell

2010-07-22T13:30:00.000+02:00

Si us encurioseix la figura de Francesc Pujols, si el savi de Martorell està en el vostre punt de mira, "Anecdotologi de Francesc Pujols", és un llibre a tenir en compte.

Molt ha escrit en Francesc Pujols i molt s'ha escrit sobre aquest pensador de principi del segle XX. Però aquest, és d'aquells llibres de recomanada lectura per tot amant de la figura de l'insigne pensador i filòsof de la Torre de les Hores de Martorell.

Francesc Pujols no deixa indiferent a ningú, el seu pensament i coneixement no és pas escèptic i aquest anecdotologi de ben segur no esdevindrà pas apàtic. Sense més dilacions, aquí us deixo la sinopsi d'aquest llibre editat per l'Editorial DUX i escrit per Isidre Clopas.

Som davant de l’obra més invisible de Francesc Pujols. El filòsof que duu més d’un segle il•luminant a tot el món torna per enlluernar amb les seves anècdotes. Gràcies a la pacient recol•lecció que va fer Isidre Clopas l’any 1953 veurem i sentirem escriptors, polítics, periodistes, artistes, cambrers, botiguers, fusters de la Catalunya més lluminosa.

Som davant d’un país que viu a l’aire. Històries xuclades als carrers, cases, cabarets... A tot arreu. Comprimits orals del que es diu, del que diuen, del que diuen que diuen. De tot servit a taula pel “gourmet de la xafarderia”.

Som davant d’un dels gèneres més cristal•lins de l’existència. Així ho va dir Pujols al seu gran amic Josep Pla: “en l’enorme misteri obscur de la raça humana, l’anècdota és l’única escletxa de psicologia real”.

De Gaudí a Dalí, de Cambó a Lerroux, de Nonell a Nogués, de Maragall a Rusiñol, de Pla a Sagarra, entre molts d’altres prohoms del país, van desfilant per boca de Pujols en l’amable i intel•ligent conversa de l’anècdota de sobretaula.

Maratafolk, la festa del poble gal.

2010-07-20T11:48:00.000+02:00

Si haig de triar algun paisatge del Vallès, em quedo sense cap mena de dubte amb el paratge que ofereix Marata, nucli aglutinat dins del municipi de les Franqueses del Vallès. Un paratge proper, distès, que em transporta cap a la tranquilitat més absoluta quan la mirada es perd a l'horitzó, amb la serra del Montseny al fons.

Paratge particular, panoràmica esplèndida, un indret per rebuscar al mapa i perdre's-hi per instants. Marata està de festa, com cada final de juliol, i proposa, no com a novetat, sinó com a continuïtat, el 9è Maratafolk. Aquest és un motiu més, per deixar-se endur per les contrades més autòctones del Vallès. Enguany i com quasi sempre el Maratafolk aposta per una programació plena de contrastos. Ramon Manent i Eliseo Parra seran els convidats de la VIIIa Trobada de Romançers que es durà a terme a partir de les 20h del vespre. Després d'aquesta trobada i d'un bon sopar, serà el torn del grup garriguenc Showarma i els faläfels, i de la formació Pepet i Marieta. El fi de festa el posarà la música enllaunada.

El Maratafolk evoca sempre molts records. Records de nits on el senzill gest d'omplir un got ben fresc al costat de tant significatiu indret satisfan la jornada festiva. Molts artistes, músics, grups i formacions he vist passar pels escenaris de Marata, però el veritable cartell que ofereix any rere any el Maratafolk és l'ambient més franc que hom pot trobar en el calendari estiuenc.

Per molts vallesans, Marata, significa l'últim reducte infranquejable, l'indret més indígena, el nostre petit poblat gal, on els vallesans més irreductibles solen retrobar-se estiu rere estiu. Marata poble amenaçat pel multinominal 4t Cinturó, celebra la seva jornada més festiva amb el Maratafolk. Alguns aniran a Marata per gaudir de la festa. Alguns altres, a més de gaudir de tot plegat, hi aniran per omplir el got d'una manera diferent d'entendre el territori.

Esperant "Les Santes".

2010-07-19T16:02:00.000+02:00

Jornada de transició per algunes colles i jornada d'èxits per d'altres. A l'espera de la diada castellera de "Les Santes" de Mataró, la colla amfitriona va rodant els seus castells, per afrontar els seus reptes. En aquesta posada a punt, la caiguda en el 3 de 9 amb folre carregat de la passada actuació a Premià de Mar, no estava en el plans previstos. Un contratemps que significarà un plus més de preparació a la vegada que generarà un grau més de pressió. Els de Mataró afronten la seva setmana d'assajos després d'haver rodat a Poble Sec, els troncs dels castells que vol portar a plaça, 4 de 9 amb folre, 3 de 9 amb folre i 2 de 9 amb folre i manilles, aquest darrer, el seu gran repte d'enguany.

Per altra banda els Castellers de Vilafranca, continuen en la línia dels darrers caps de setmana, mostrant solvència amb les estructura de vuit amb agulla, amb el 3 de 9 i el 4 de 9 amb folre consolidats, i amb un pilar de 7 amb folre que posa de manifest el seu nivell amb els espadats. Els verds busquen donar un pas endavant aquesta temporada. Aquest pas endavant, és poder assolir un castell gamma extra. Per "Les Santes", se'ls presentarà una oportunitat interessant per assolir-ho.

Les grates notícies castelleres d'aquest cap de setmana, provenen de colles de classe mitja. Enguany, la Colla Jove dels Xiquets de Tarragona ha estrenat catedral, un pas important pels de color lila, que donarà suficient motivació per plantejar-se properament l'assalt a seu "Olimp" particular, els castells de nou. Caldrà seguir doncs, d'aprop la trajectòria estiuenca dels de Tarragona, ja que de ben segur les bones notícies no seran cap excepció.

A prop de Tarragona, a Reus, els seus amfitrions, els Xiquets de Reus, han assolit els seu primer 4 de 8 d'enguany. El carro gros ha estat acompanyat del 2 de 7 i del 5 de 7, el que ha configurat la seva millor actuació d'aquesta temporada. Els de la camisa avellana van fent el seu camí amb treball de formigueta. Desitjo que a final de temporada el carro gros no sigui el seu únic castell de vuit pisos.

En definitiva, l'afició castellera està, sense cap mena de dubte, a l'espera de la diada de "Les Santes". Mil i un ulls a l'aguait de les novetats que es puguin presentar.

La Fàbrica dels Pallassos.

2010-07-17T18:43:00.000+02:00

Ja s'ha estrenat la primera sèrie de producció pròpia de VOTV, La Fàbrica dels Pallassos. Aquesta és una sèrie de divulgació cultural que vol aprofundir sobre l'ofici del clown. Un programa de televisió que neix a partir del curs que el reconegut pallasso Jango Edwards ha realitzat amb el seu Noveau Clown Institut (NCI), a la Fàbrica de les Arts Roca Umbert de Granollers (del qual també n'he parlat en aquest bloc).

Una sèrie on amb alumnes i professors d’arreu del món són els veritables protagonistes. La sèrie segueix la línia argumental del curs de clown, i es mostra tot el que els aspirants a clown van aprenent durant aquest període formatiu, així com també aprofundeix en les intimitats dels alumnes. Una sèrie que transcorre entre l'objectivitat de documentar l'experiència formativa dels pallassos i la subjectivitat emocional de cadascun dels aprenents a clown.

La Xarxa de Televisions Locals va estrenar la sèrie el passat dijous dia 8 de Juliol a les 23:00h. Aquest format de programa televisiu s’emetrà setmanalment per totes les televisions adherides a la XAL. La Fàbrica dels Pallassos és una sèrie de 10 capítols de 25 minuts. Per tant, una sèrie per gaudir-la durant aquest estiu a través de la XAL. Per la seva banda VOTV emetrà aquests capítols en redifusió els caps de setmana.

Així doncs, VOTV dóna un pas endavant pel que fa qualitat comunicativa i audiovisual. La televisió vallesana, amb aquesta iniciativa, no només esdevé un canal informatiu i divulgatiu sinó també es converteix en un productora audiovisual que vol mirar més enllà de les fronteres comarcals. Alguns esperem que aquest pas endavant no sigui un tastet aïllat, i que la cultura i els seus derivats puguin esdevenir eines comunicatives i audiovisuals de capçalera.

Aquí us adjunto els capítols emesos:

Capítol 1

Capítol 2

Festival Cruïlla BCN.

2010-07-14T12:16:00.000+02:00

En la seva tercera edició, el festival Cruïlla Barcelona fa un salt de qualitat. Enguany en aquesta edició trobarem dues jornades de música ben diversa al Parc del Fòrum de Barcelona. Amb dues edicions, el festival Cruïlla Barcelona s'ha posicionat com un dels festivals més potents i de més qualitat musical que podem trobar en aquest país. La fórmula màgica per arribar on s'ha arribat és aquesta combinació de quantitat i qualitat, aquest mesclat d'artistes consagrats internacionalment amb propostes emergents que demanen espais de ressò a marxes forçades. En aquest sentit el cartell d'enguany, segueix la línia de programació dels les altres dues edicions.

Aquest 16 i 17 de juliol, el festival farà un pas endavant. Un pas que significarà obrir-se a múltiples propostes artístiques i que significarà un festival ple de novetats. La primera novetat es centra en la durada del festival. Enguany Cruïlla Barcelona aposta per oferir dues jornades de festival, una jornada més que en les darreres edicions. Aquesta ampliació òbviament significa augmentar la varietat artística i musical del cartell. A més, s'ha mogut les dates i el festival s'ha situat al bell mig del mes de juliol, el moment més alt de la temporada musical. En resum, el festival oferirà dotze hores ininterrompudes de música des de les 17.00 h, amb tres escenaris, zona de descans i oferta gastronòmica al Parc del Fòrum durant els dies esmentats.

Sobre la programació artística, esmentar que el cartell és d'un marcat caràcter internacional, amb músics de diferents països i estils musicals. Un festival que no té en compte les fronteres a l'hora de programar. Una barreja de propostes musicals ben atractiva pel públic, que passa per artistes de l'alçada i la contundència d'en Ben Harper and Relentless7, tot passant per artistes consolidats com Alpha Blondy, Vinicio Capossela, The Wailers o Macaco. El festival enguany també aposta per propostes autòctones en plena confirmació com Love of Lesbian, Roger Mas o Albert Pla, a la vegada que ens convida a presenciar revelacions d'altíssima qualitat com Maria Coma i Maria Rodés o la fusió musical entre At-Versaris i Asstrio.

Queda clar doncs, que el festival Cruïlla Barcelona té un objectiu ben clar; apostar sense dilacions per la qualitat musical, més enllà de les fronteres polítiques. Els apassionats de la bona música i de les propostes culturals de qualitat, ja poden apuntar-se aquesta oferta musical a les seves agendes. Els dies 16 i 17 de juliol, el Parc del Fòrum és la destinació.

Art i compromís

2010-07-13T11:37:00.000+02:00

Dissabte 17 de juliol es desenvoluparà al Casal Popular de l'Esquerda de Granollers una jornada-col·loqui sobre l'art i el compromís. Una jornada que té per objectiu aprofundir sobre la relació entre l'habilitat artística i la militància ideològica. Una proposta per intentar esbrinar com viuen concretament, Cesk Freixas i David Caño, la seva activitat artística des del compromís amb la transformació nacional i social dels Països Catalans.

Cesk Freixas, el cantautor penedesenc, i David Caño, el poeta emergent, oferiran un debat interessant. Una xerrada que intentarà donar respostes a les preguntes més compromeses que es puguin originar. Efectes del posicionament polític en els artistes, dificultats per ser contractat o d'aconseguir actuacions, relacions entre art i moviments socials i participatius. En definitiva, una jornada que convidarà a la reflexió profunda sobre el compromís ideològic que hi ha en la manifestació artística, sigui quina sigui aquesta manifestació.

El col·loqui no serà l'únic esdeveniment que ambdós artistes oferiran aquest dissabte al Casal Popular de l'Esquerda, ja que després d'aquesta interessant xerrada, els dos artistes oferiran un recital conjunt que posarà el punt i final a la jornada reflexiva.

Una iniciativa per aplaudir, una proposta prou engrescadora com per deixar-s'hi caure. D'aquells esdeveniments que conviden a la meditació. Espero que jornades com aquesta no siguin cap punt aïllat, sinó tot just una porció d'una oferta cultural responsable a la vegada que arriscada. Espero que jornades com aquesta tinguin una continuació en l'agenda cultural de la ciutat.

Amb tot el que he comentat, avui us deixo una entrevista de Vilaweb a en Cesk Freixas, on ja es pot veure quelcom d'aquesta relació entre artista i compromís.

Media.cat; l'observatori crític dels mitjans.

2010-07-12T18:08:00.000+02:00

En dies com aquests, on tothom busca informació pels descosits, és interessant poder disposar de portals com aquest: Media.cat. Un portal que es defineix ell mateix com un observatori crític dels mitjans.

"Media.cat és una iniciativa del Grup de Periodistes Ramon Barnils que respon a uns dels seus objectius fundacionals: treballar en la difusió i la defensa d’un periodisme rigorós i un espai comunicatiu propi. Media.cat és l’Observatori crític dels mitjans de comunicació que operen en la nostra àrea idiomàtica. I vol analitzar tant els continguts com els formats o embolcalls amb què aquests són presentats. Per a la seva posada en marxa, Media.cat ha comptat amb el suport de la Secretaria de Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya."

Media.cat centra el seu anàlisi periodístic i comunicatiu en quatre gran àrees: El discurs dels mitjans en qüestions com la violència, els conflictes polítics i socials, l’abús del llenguatge masclista o xenòfob, etc, és un primer àmbit que tenen en compte. Un altre, és el discurs sobre la llengua catalana, denunciant els clixès “regionalitzadors” i l’empobriment del seu ús per tal d’obrir debat sobre la responsabilitat d’empreses i professionals de la comunicació en la potenciació de la nostra llengua. Un altre àmbit també és, la creació dels imaginaris polítics i dels marcs de referència que cada mitjà assumeix de forma no gens casual. I per últim, l'observatori crític dels mitjans també analitza, la publicació d’eines i mètodes per a la pràctica periodística rigorosa i amb criteris d’autocentrament nacional. Aquestes eines es posen també a l’abast dels moviment socials o ciutadans perquè puguin tenir així una actitud més crítica amb els mitjans.

Així doncs, en un món actualment dominat pel poder informatiu i comunicatiu, portals tant a l'abast com aquest Media.cat, esdeven una eina interessant per obtenir un punt crític dels mitjans informatius i comunicatius del país.

Festcat 2010; una bona elecció.

2010-07-10T14:44:00.000+02:00

Demà dia 11 de juliol s'enceta un nou Fescat. Enguany més de 300 alumnes participaran a les Escoles de Cultura Popular que organitza el Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana de la Generalitat de Catalunya conjuntament amb la Fundació Fira Mediterrània de Manresa.

Diferents són les possibilitats que ofereix el Festcat any rere any. Escoles d'estiu dedicades a diferents camps de la cultura popular i tradicional com l'escola que es dedicarà a l'estudi de la festa popular que es realitzarà a Llívia, l'escola de dansa tradicional que es desenvoluparà a Esterri d'Àneu, l'escola dedicada als jocs tradicionals que tindrà com a nucli central l'Horta de Sant Joan, o l'escola de música tradicional que es realitzarà a partir del 18 de juliol a Torroella de Montgrí, són les quatres possibilitats que ofereix aquesta proposta formativa estiuenca.

El programa de Festcat, a més dels cursos i tallers de les diferents disciplines, també ofereix un ventall molt ampli d'activitats obertes als habitants de les quatre localitats i comarques que acullen les escoles. D'entre tota aquesta oferta més oberta a tot el públic interessat, destaquen propostes com les actuacions en directe de la Sílvia Pérez, Biel Majoral, Carles Belda, Amansalva, Solistes de la Costa, la Coixinera, Surti com surti, entre altres. També cal esmentar que a part d'actuacions d'artistes i músics nacionals, hi hauran actuacions de músics, concretament d'acordionistes, europeus, com ara: Ricardo Tesi, Brumo Le Tron, Markku Lespistö, Diddier Lalaoy i David Munnelly.

Així doncs, tant si us heu inscrit en algunes d'aquestes escoles d'estiu com si no ho heu fet, escollir qualsevol proposta o activitat del Festcat sempre és una bona elecció.

13.31; Mazoni en estat pur.

2010-07-09T12:23:00.000+02:00

Mazoni llença un nou treball discogràfic, i això sempre és una bona notícia. "13.31" és el títol escollit per donar nom al nou treball musical. El disc és un document sonor de l'experiència dels 31 concerts seguits que va oferir Mazoni el passat mes de març (gira de la qual n'he parlat en aquest portal). Aquest disc esdevé un extracte senzill de la gira insòlita i única que es van inventar Mazoni i Bankrobber.

Si Jaume Pla va ser capaç de encadenar 31 concerts de forma consecutiva, l'esforç que suposava tal experiència havia d'estampar-se físicament en forma de record, i el resultat final ha estat aquest "13.31". El disc conté els tretze temes més característics que Mazoni va aportar en aquesta gira. Tots aquests temes es van enregistrar en únic concert de la gira maratoniana. El penúltim directe de Jaume Pla a la Cova del Drac de Barcelona, va ser l'escenari escollit per tal enregistrament.

Aquest disc ens aporta un Jaume Pla en estat pur, on es fa palès la plena sintonia del músic amb les cançons escollides. Un treball amb on trobem el Mazoni més genuí i contundent. En aquest disc només trobem la veu d'en Jaume Pla, això sí, acompanyada de la seva guitarra i del suport del públic. Una proposta doble, melodies acústiques banyades amb l'expressivitat d'un directe. Un treball discogràfic que conté cançons insíngia del repertori de Mazoni “Perduts en la boira”, “La granja de la Paula”, “Eufòria” a la vegada que ens aporta altres relíquies del cantant empordanès, “Ulls de gat mesquer”, “You and me”, “Cap al mar”. Fins i tot, podem trobar versions del mateix Neil Young “Tell me why”. En la darrera cançó “Ei, que surt el sol!” es posa de manifest l'escalfor que proporcionava el públic en els concerts, en definitiva posa de manifest la proximitat i comunió entre públic i artista

Per acabar, esmentar que "13.31" és un disc que compta amb una edició limitada. Només es podrà aconseguir als concerts de Mazoni, al web de Bankrobber i a botigues digitals. Així doncs, un altre disc per tenir present.

Bertsolaris vs glosadors.

2010-07-08T10:55:00.000+02:00

Per dissabte al vespre una proposta glosadora força interessant es presenta a Barcelona. Una proposta protagonitzada per la paraula i pel cant improvisat.

Al Cafè Lebab dissatbe 10 de juliol a les 21:30h i per un preu mòdic de cinc euros podrem gaudir d'un espectacle que contraposarà dos estils de paraula improvisada de dues cultures diferents. A quarts de deu del vespre podrem veure el combat dialèctic entre glosadors dels Països Catalans i bertsolaris d'Euskalerria.

"L’enginy, la destresa, la capacitat d’impressionar a través de la paraula, de la composició rimada, esdevé un referent per a la controvèrsia entre dos bertsolaris del País Basc i dos glosadors de Mallorca. Jokin Castaños i Ainhoa Agirreazaldegui, Mateu Matas, el Xurí, i Antònia Nicolau, la Pipiu, fan un combat de picat a partir del cant i de l’univers cultural que cadascú representa. Un diàleg ple d’ironia entre cultures, entre llengües, entre dues maneres d’interpretar realitats." Així és com presenta l'espectacle el mateix local on es produïrà.

Així doncs, si dissabte esteu per Barcelona i no teniu cap suggeriment clar pel vespre, aquest que us presento aquí pot ser prou engrescador, si és que sou amants dels versos més originals.

Aquí us deixo un audiovisual on es poden veure uns destres glosadors mallorquins (Mateu Matas, Xurí i Macià Ferrer) atrevint-se a realitzar un combat de paraula improvisada amb uns rapers.

Terrassa exigeix eufòria.

2010-07-05T10:16:00.000+02:00

Ahir, totes les mirades castelleres estaven posades en la diada castellera que es celebrava a Terrassa en marc de la Festa Major de la vila vallesana. La colla amfitriona, els Minyons de Terrassa, en els darrers dies, havia anunciat la possibilitat d'oferir algun castell de gamma extra al Raval de Montserrat. Tal predicció malva es va acabar produint. Els Minyons de Terrassa van assolir el primer gamma extra de la temporada de castells, un 2 de 9 amb folre i manilles, que ha esdevingut la notícia castellera de la jornada a la vegada que ha significat un cop d'autoritat.

Els Minyons de Terrassa no actuaven sols, els Castellers de Terrassa, que era l'altra colla amfitriona, només va poder portar a plaça dos castells, el 4 de 7 amb agulla i el cinc de set, que es va quedar en carregat. El 4 de 8 carregat en l'actuació de vigília de les festes terrassenques els va passar massa factura. La colla convidada per aquest any, van ser els Capgrossos de Mataró, que tot i no presentar un gran nombre de camises, van assolir un 4 de 8 de postal, un 3 de 9 amb folre d'ofici i un 2 de 8 amb folre marca de la casa.

Per la seva banda, els Minyons de Terrassa obrien la primera ronda de l'actuació amb un treballat 4 de 9 amb folre, castell que estrenaven enguany en el seu repertori. Un 4 de 9 amb folre amb cares noves al tronc, un xic lent en la seva execució, però que gràcies a l'aplom del folre van poder descarregar. Aquest castell era el pas previ que havien de fer els malves per poder portar amb garanties l'objectiu de la diada, el 2 de 9 amb folre i manilles. En segona ronda afrontaven el repte, i tal espera per part de públic per aquest castell no va defraudar. El primer gamma extra de la temporada no ha estat exempt de treball, esforç i de fins i tot, èpica. Un 2 de 9 amb folre i manilles d'aquells que fan afició castellera, d'aquells que transmeten sentiment. Altre cop, gran treball malva en el folre i les manilles.

La jornada malva va finalitzar amb un 3 de 9 amb folre agredolç, ja que només es va poder carregar. Aquest castell sembla que ja va avisar en la diada de vigília d'aquest passat dissabte a Terrassa. L'actuació es va culminar per part de Minyons, amb un espadat de sis.

Així doncs, els malves han mostrat la seves credencials al món casteller per la temporada d'enguany. Els Minyons s'anoten el primer gamma extra de la temporada castellera, a la vegada que avisen a tothom del seu estat de forma. A més, són la primera colla castellera en aconseguir tres castells de nou enguany. Aquests són motius suficients, per pensar que aquest gamma extra no serà el darrer ni l'únic que es vestirà de malva. Qui sap si per Sant Fèlix els Minyons podrien destapar la llauna del 5 de 9 amb folre. Mentrestant, el que es va veure ahir a Terrassa ens fa exigir eufòria. La temporada castellera comença a fer "xup-xup".

Recitals d'estiu amb la nova cançó de fons.

2010-07-01T15:31:00.000+02:00

En el Museu d’Història de Catalunya es pot contemplar una exposició sobre La Nova Cançó. Per complementar aquesta exposició el Museu d'Història de Catalunya ofereix una sèrie de recitals que giren entorn a aquesta generació musical. Algunes propostes pertanyen a aquesta mateixa generació artística i algunes altres, són d'alguna manera, la continuació d'aquest fil musical, com és la cançó.

Tots aquests recitals es realitzaran els dijous de juliol, agost i setembre a la terrassa d'aquest equipament. Músics il·lustres com Jaume Sisa, Quico Pi de la Serra, Toti Soler, Joan Isaac, Francesc Burrull i el Grup de Folk s'alternaran en aquest cicle de caire íntim, amb els nous valors que cotitzen a l'alça en l'actual panorama musical català, com Roger Mas, Sanjosex, Mazoni, Anna Roig i l’Ombre de Ton Chien i Miquel Lladó.

Aquí us adjunto més informació sobre aquest esdeveniment que podreu trobar a la mateixa pàgina del Museu d'Història de Catalunya.

El cicle de recitals està compost per un total d’onze concerts al preu de 4 euros. Per assistirhi cal reservar l’entrada, a partir del 15 de juny, al telèfon 93 552 61 82 (de dilluns a divendres de 10 a 18 h.) o a l’adreça de correu electrònic concertsestiu.mhc@gencat.cat. L’Aforament als concerts està limitat a les places que permet la terrassa del Museu d’Història de Catalunya. El tiquet d’entrada al concert permetrà la visita a l’exposició el mateix dia de cadascuna de les actuacions. Aquestes dies l’exposició amplia l’horari de visita en tres hores, és a dir, de 10 a 22 h.

Aquí teniu el calendari d'actuacions, per si algú li pot interessar:

1 juliol	Jaume Sisa
8 juliol	Grup de Folk
15 juliol	Joan Isaac
22 juliol	Mazoni
29 juliol	Sanjosex
5 Agost	Pi de la Serra
12 Agost	Francesc Burrull
19 Agost	Toti Soler
26 Agost	Anna Roig i l’Ombre de Ton Chien
2 Setembre	Miquela Lladó
10 Setembre	Roger Mas

Les anxoves de l'Escala, punt i final.

2010-06-30T14:36:00.000+02:00

Anit tocava presenciar quelcom especial i únic. Les anxoves de l'Escala, formació efímera i fugaç, però a la vegada de gran intensitat i qualitat musical, posava el punt i final a la festa major de Sant Cugat així com, segons el mateixos integrants del grup, a la curta vida d'aquest trio musical.

Les anxoves de l'Escala, la darrera proposta musical d'en Joan Garriga i en Carles Belda, (de la qual ja n'he parlat en aquest portal) suposa un trajecte profund per les cançons i les melodies que ambdós acordionistes han forjat en el seu propi camí artístic i musical. Els mestres dels 21 botons van oferir un recital carregat de peces tradicionals i populars, sense deixar escapar altres tonalitats totalment festives i alegres, que van contagiar el públic militant que hi havia a la plaça del rei del municipi vallesà.

"El fugitiu", poema d'en Miquel Martí i Pol i peça dels Xerramequ tiquis-miquis cantada pel líder de La Troba Kung-fú que està inclosa en el primer disc de la formació barcelonina, va servir per inaugurar la funció després d'una llarga introducció arcodiònica. El directe va repassar temes d'ambdós acordionistes vallesans. Peces icòniques com "El pardal" (Dusminguet), "Les rondes del vi" (Jaume Arnella), "La cançó del lladre" (Adaptació de La Troba Kung-fú) o "Bruno"(Carles Belda) entre altres, van encoratjar al públic assistent a gaudir de l'espectacle musical que es produïa. No hi va faltar tampoc, espai per a la cançó improvisada. Aquest estil de cant, que tant esbomba sempre que pot el que fou la meitat de Pomada, va ser empeltat en forma de nyacra. Ambdós cèlebres acordionistes van mostrar la seva habilitat amb la glosa, recordant a alguns l'excel·lència improvisadora d'aquella Ensaladilla So Insistent.

Les anxoves de l'Escala han posat punt i final ha aquesta aventura artística. Alguns potser no ho hauran pogut gaudir, d'altres ho hauran fet en la seva plenitud i d'altres esperen que aquest sigui només un punt i seguit en la col·laboració musical i a la vegada ferotge d'ambdós il·lustres acordionistes. Potser Les anxoves de l'Escala és d'aquelles propostes "carpe diem", per a gaudir-les a l'instant. Una proposta que viu del fet que sigui quasi bé irrepetible. Tot plegat sense cap mena de dubte, li proporciona a tal acoblament originalitat, singularitat i fugacitat.

Llarga vida a suggeriments insòlits com aquest.

Poesia i + 2010

2010-06-29T19:21:00.000+02:00

Aquest passat 25 de juny va alçar-se el teló del festival poètic "Poesia i + 2010" que es realitza a la població del Maresme, Caldes d'Estrac. Santi Arisa Band va obrir l'escena poètica aquest divendres passat amb un espectacle titulat "Taverna de poetes". Aquest va ser un recital poètic i musical en el que es recollien diferents poemes d'autors del principat i d'autors valencians. Versos d'Espriu, Carner, V.A. Estellès, Pere Quart, Miquel Martí i Pol o Palau i Fabre entre altres van ser acompanyats per melodies compostes per la formació liderada per Santi Arisa.

Aquest certamen poètic tot just es troba en la seva recta inicial, ja que aquest finalitzarà el proper 25 de Juliol. Cert és que algunes propostes ja s'han dut a terme, però també és veritat, que moltes i variades opcions encara resten per ser contemplades. De les propostes que encara hi som a temps per gaudir-les de ple, un servidor en ressaltarà algunes.

"Rosa Leveroni", recital que corre a càrrec de la Big Mama i la Teresa d'Arenys, és un espectacle on també es combina poesia i música. Versos de Rosa Leveroni, de Josep Palau i Fabre, de Carles Riba i de Teresa d'Arenys, entre altres, s'adornaran amb els Blues i el Jazz d'una de les veus amb més currículum d'aquest país, la Big Mama. Això serà aquest divendres dia 2 de juliol a les 22h al Pati de la Fundació Palau de Caldes d'Estrac. El preu de l'entrada és de 6 euros.

"Price dels Poetes" crida l'atenció dels més atrevits. Aquest espectacle és una projecció documental que rememora els fets dels 25 d'abril de 1970, a la sala Gran Price de Barcelona, on s'hi va dur a terme el I Festival Popular de Poesia Catalana. Aquest audiovisual ha estat possible gràcies a en Pere Portabella, qui realitzà l'enregistrament clandestí dels fets esmentats. Aquest espectacle, a la vegada, també proporcionarà un combat poètic amb Enric Casasses, David Caño, Núria Martínez i Carles Rebassa. Tot un mesclat cultural d'interessant visualització i audició. Aquest acte tindrà lloc el dissabte 3 de juliol a les 22h al Parc de can Muntanyà. El preu de l'entrada també són 6 euros.

Per últim, el cicle poètic també obre mires. Tant és així que certes propostes d'aquest festival es realitzaran a Barcelona. Recitals com "Salvat-Papasseit i el mar" de Cinta Massip o "La mirada de Lorca" de Gemma Reguant, són alternatives pels que no es puguin arribar a Caldes d'Estrac. Ambdues són gratuïtes i es desenvoluparan a l'Auditori del Cercle de Lectors el dimecres 7 i dimecres 14 de juliol a les 19:30h respectivament.

"Poesia i + 2010", una alternativa de tarannà íntim pels amants de la paraula.

Gamma alta de vuits.

2010-06-28T13:04:00.000+02:00

Un cap de setmana més, i tornem a tenir sobre la taula bones i grates notícies castelleres. Aquest cop, les notícies tenen a veure amb castells de vuit de gamma alta. En aquest sentit ha estat un cap de setmana gratificant pels Castellers de Sants, pels Castellers de Lleida i pels Capgrossos de Mataró.

Els borinots estan en un moment pletòric de forma, tant és així que aquest passat diumenge han descarregat el primer 5 de 8 de la temporada. Aquesta catedral ha estat acompanyada d'un 2 de 8 amb folre i d'un 3 de 8. Els de Sants ja no són una revel·lació, sinó una constatació del gran treball casteller. Any a any, temporada a temporada, els borinots pugen un esglaó més els seus propis reptes. Seguint en aquest nivell, no serà pas estrany que a final de temporada tinguem alguna grata sorpresa més de color gris.

Bones sensacions són també les que traslladen els Castellers de Lleida, els quals ahir van descarregar el 2 de 8 amb folre per primer cop a la temporada. Els de la terra ferma continuen en la línia ascendent de les darreres temporades, i ho demostren portant a plaça, i lluny de casa, castells com aquest. Els granes van acompanyar la torre folrada amb un 3 de 8 i un 4 de 8. Amb tot, sembla que els Castellers de Lleida no volen posar fre a les seves pròpies aspiracions i van en busca de nous reptes. Seguirem atents als seus moviments.

Per altra banda i per acabar, aquest cap de setmana també ens ha deixat detalls castellers entusiasmadors. El primer detall, el 4 de 8 amb agulla capgròs, el primer de la temporada pels de la camisa blava, això sí, aquest castell només es va poder carregar. Els mataronins així doncs, amplien la gamma de castells de vuit a portar a plaça. El segon detall, és el primer pilar de 7 amb folre d'enguany que han dut a terme aquest diumenge els Castellers de Vilafranca. Un espadat que de den segur engrescarà als verds en l'assoliment d'un dels seus castells insígnia, el pilar de vuit amb folre i manilles.

En definitiva cap de setmana casteller llarg i interessant de bat a bat, que ha passat del frenesí vallenc a la satisfactòria nova de la catedral borinota, sense cap mena de dubte la notícia castellera d'ahir diumenge.

La memòria del silenci.

2010-06-27T14:55:00.000+02:00

El passat 9 de juny es va presentar a un bar de Granollers, el llibre "La memòria del silenci", de l'escriptor Ramon Font. Tot i que la veritat és que no vaig poder assistir a aquesta presentació, no vaig ignorar tal informació rebuda.

Aquest és un llibre de ficció, una proposta engrescadora pels amants de la novel·la històrica. Paraules per recórrer temps on l'emmudiment era un camí habitual, per transportar-nos a la història més camuflada, per trencar el silenci d'uns anys colpidors.

"La memòria d'un silenci" és un llibre editat per l'Editorial Actéon, una editorial granollerina que neix amb vocació de fer-se un espai independent en el saturat i complicat món editorial, tot prioritzant la publicació de llibres d'excelsa qualitat.

Aquí us deixo la sinopsi d'aquest llibre:

En una acció de ritme trepidant, La memòria del silenci ens narra els avatars polítics i socials de l’Espanya de finals del 1974 i principis del 1975, just abans de la mort d’en Franco, a través d’una història de ficció que podria ser real. Seguint la investigació de l’Oriol Batlles, la mort d’un recluta en estranyes circumstàncies, desfilen davant dels ulls del lector totes les sigles i institucions que en aquells anys van ser part important de la nostra història: el PSUC, l’Exèrcit, l’IMEC, el SIM, la Junta Democràtica, la UMD, etc. I en el fons de tot aquest entramat, una història d’amor i de compromís social que l’autor adorna amb llocs comuns propis de l’època, com el pòster de Che Guevara, les cançons de Leonard Cohen o les pel·lícules de Bergman. Al final, tot porta a un desenllaç sorprenent i inesperat, que de ben segur a ningú deixarà indiferent. La memòria del silenci és, doncs, una novel·la d’obligadfa lectura per a tots aquells que “fa un temps érem més joves i crèiem en més coses”.

També són interessants les paraules crítiques que he trobat en aquest portal: Llegir en cas d'incendi.

Un derbi vallenc de gran alçada.

2010-06-26T12:11:00.000+02:00

El derbi casteller per antonomàsia ja té resultat. Aquest dijous, diada de Sant Joan, ambdues colles vallenques han actuat en marc de la diada castellera de la Festa Major local. Ambdues segurament han sortit ben satisfetes, per motius diferents. La Colla Vella dels Xiquets de Valls estant contents després d'haver portat a plaça dos castells de nou, per primer cop aquesta temporada. Per altra banda, la Colla Joves Xiquets de Valls, està ben cofoia per aconseguir descarregar el primer castell de nou d'enguany. Així, doncs, miri com és miri, el resultat del primer derbi vallenc de la temporada és força positiu.

A primera ronda, els rosats han patit un entrebanc que no estava planificat, i és que el 3 de 9 amb folre que ja havien descarregat en terres xineses, s'ha quedat a mitges i només l'han pogut carregar. En segona ronda, aquest obstacle ha estat superat amb escreix en descarregar el primer 4 de 9 amb folre rosat de la temporada. Per acabar la jornada, la Vella ha descarregat un dos de vuit amb folre i el pilar de 6. Als rosats només se'ls pot retreure que no hagin portat a plaça el 5 de 8, el que hagués suposat assolir la tripleta màgica en aquestes alçades de temporada. Si l'altre dia veiem com els Castellers de Vilafranca assolien dues construccions de nou pisos, dijous la Colla Vella dels Xiquets de Valls va donar un cop de puny a la taula per reivindicar-se i per mostrar a tothom les seves credencials.

A l'altre cantó de la plaça del blat, la Colla Joves dels Xiquets de Valls, encaraven la seva primera gran cita. La Joves no arribava especialment fina a la diada de Sant Joan, però ja se sap que qualsevol vallenc a plaça pròpia es creix. I així ha estat, els de la camisa vermella, han optat en primera ronda per una catedral, un 5 de 8 que posteriorment han acompanyat amb un 3 de 9 amb folre. Ambdós construccions assolides significaven l'estrena d'enguany d'aquests castells. Per acabar la jornada un dos de vuit amb folre i dos pilars de cinc. La Joves s'apunta al selecte grup de colles que ja han descarregat construccions de nou pisos, cosa que els aportarà en clau interna un punt extra de motivació per continuar en aquesta línia ascendent.

En definitiva, en any de concurs, les colles vallenques acostumen a posar-se les piles, i sembla que enguany no n'és excepció. Ara cal seguir l'evolució estiuenca d'ambdues colles castelleres, la posada a punt pel tram final de temporada, amb dues grans cites, el XXIIIè Concurs de Castells de Tarragona i la diada de Santa Úrsula. Sense cap mena de dubte, alguns ho seguirem atents.

DesFOLCa't a Calaf.

2010-06-25T11:17:00.000+02:00

El reguitzell cultural i musical no té aturador. DesFOLCa't és el festival que es duu a terme a Calaf els dies 25 i 26 de Juny. Aquest és un esdeveniment amb marcat accent tradicional, on la música d'arrel hi té un paper cabdal.

Calaf per uns dies esdevindrà el centre neuràlgic de la música d'arrel i tradicional, la música folk. Amb propostes del país i propostes foranies, el cartell d'enguany ha quedat dissenyat. 19 edicions són les que ja porten al sarró, un altre festival, doncs, consolidat que tenim al país.

Del cartell d'enguany m'agradaria ressaltar diferents propostes musicals. Divendres 25 de juny és el torn de l'actuació de Folkinats, una formació que ens proposa amb el seu treball, una mirada renovada, suggerent i moderna a la música tradicional i popular catalana. Del dissabte 26 de juny, on hi ha el gruix de la programació, destacar les actuacions de Amansalva, els darrers guanyadors del II Concurs Sons de la Mediterrània, Agranel, un trio format per Cati Plana (acordió diatònica), Pep Massana (Violí) i Helena Cases (veu i pandereta) que presenten "Fins al final", un repertori de cançons i romanços tradicionals catalans, amb el text com a protagonista. També són interessants les formacions Què hi ha?, amb el seu folk psicodèlic i les melodies d'arrel més festives i bellugadisses de la banda Terratombats.

En aquesta edició, i com va passar en l'anterior edició d'aquest festival, DeFOLCa't presenciarà la segona jornada de la Lliga Nacional de Glosa. En aquesta jornada es podrà contemplar combats en cant improvisat entre els diferents equips territorials que hi participaran.

Cultura popular, música d'arrel i pluja de diversió són els ingredients que particularitzen aquesta musical amanida mediterrània. Si a tot això li sumem un ambient esplendorós, contagiós i alegre, DesFOLCA't i Calaf hauria d'estar subratllat en l'agenda del amants de la festa més tradicional.

Avui us deixo un vídeo del veredicte final de la jornada de la Lliga Nacional de Glosa que es va celebrar en l'anterior edició del DesFOLCa't. Veredicte emès per dos extraordinaris glosadors mallorquins. Mateu Matas "Xurí" i Macià Ferrer improvisen amb glosa mallorquina.

[vimeo http://www.vimeo.com/5373816 w=560&h=340]

(a)phònica 2010.

2010-06-24T15:35:00.000+02:00

Qualitat, diversitat i originalitat són adjectius que poden definir el festival (a)phònica. Aquest és un festival que es realitzarà aquests dies, del 24 de juny al 27 de juny, a Banyoles. Són ja set anys d'(a)phònica, set anys de músiques i de melodies amb nom propi, set anys on un munt de veus han passat per la capital del Pla de l'estany. Tant és així que noms com; Jaume Sisa, Lídia Pujol, Roger Mas, Gerard Jacquet, Enric Casasses, Pascal Comelade, Cris Juanico, Miquel Gil, Lluís Llach, Feliu Ventura, Joan Isaac, Estanislau Verdet, Raimon, Pep Gimeno Botifarra, Mazoni, u_mä, Anímic, Maria del Mar Bonet, i un altre llarg etcètera de propostes musicals han tret el cap pels escenaris de l'(a)phònica.

Enguany el cartell no minva en qualitat. Artistes, músics i formacions de renom actuaran en l'edició d'aquest 2010. Anna Roig i l'ombre de ton chien, qui ja ha esgotat les entrades per la seva actuació, Maria Coma o Jordi Domènech, són la confirmació que el festival aposta per les veus més emergents del país, indiferentment del seu estil musical. Però en aquest festival també hi ha lloc per propostes engrescadores, com la que neix de la fusió entre Asstrio (Jazz) i At-Versaris (Hip-hop) amb l'espectacle "Per principis elegants" (el qual ja s'ha comentat en aquest portal). Actuacions com la de El petit de Cal Eril, són també d'interessant audició, així com l'espectacle teatral "Ens hi ha portat la paraula. Vinyoli". Una funció que representa un recorregut per l'home, la paraula i la mort, tres grans temes presents en la poètica de Vinyoli. Lluís Soler serà qui interpretarà les sàvies paraules del poeta, això sí, amb la col·laboració d'Eduard Iniesta, que vestirà els versos amb melodies mediterrànies.

Aquest no deixa de ser un breu aperitiu de la programació que ofereix l'(a)phònica d'enguany. Us convido ha endinsar-vos en el cartell d'aquest festival, on de ben segur hi podreu trobar alguna sorpresa més. Per acabar aquestes paraules, us deixo aquí el vídeo promocional de l'esdeveniment, realment original i captivador.

Festinoval 2010.

2010-06-23T11:12:00.000+02:00

Si el divendres 25 i 26 de juny esteu per les terres de ponent, és interessant que sapigueu que a Lleida s'hi durà a terme la vuitena edició del Festinoval. Un dels festivals que l'aparador estiuenc ens ofereix, una proposta que reivindica la potencialitat dels artistes emergents, repescant la pluralitat dels diferents llenguatges expressius.

El divendres 25 i dissabte 26 de juny, l'agenda cultural i musical que ofereix el país és immensa i inesgotable. Immensa perquè hi un munt de propostes per gaudir, de les quals algunes en faré ressò en aquest bloc i d'altres que em resignaré a deixar-les al calaix per manca de temps. L'agenda cultural també és inesgotable, perquè la pluja d'oferta cultural va en augment els darrers anys, símptoma inequívoc de la bona salut artística i musical que gaudeix aquest país.

En aquesta edició del 2010, Festinoval ens ofereix un cartell captivant, ple d'artistes efervescents i de formacions que marcaran el futur musical del país. En aquest sentit podrem gaudir de les actuacions de bandes com Estúpida Erikah, Ix! (dels quals ja n'he parlat aquí), La increïble història de Carles Carolina (qui ja van tocar al Tastautors d'enguany), o la mítica banda Plouen sorgida de Plouen Catximbes. Aquestes propostes més la cançó d'autor d'en Cesk Freixas, són algunes de les bandes que estaran presents als escenaris el divendres 25 de juny.

Pel dissabte 26 de juny, ressaltar la presència de dues vocals femenines emergents, Meritxell Gené i Bikimel, una és la cara més autòctona del festival, l'altra és la contraposició d'harmonia i de ruptura vocal, ambdues veus són de necessària audició. Per altra banda aquest mateix dia bandes com Orxata Sound System o Pepet i Marieta posaran la festa als escenaris. Cal esmentar també, que aquest festival acollirà les eliminatòries del concurs Sona 9. Una altra qüestió interessant que ofereix aquest festival i que representa un tret diferenciador per aquest tipus d'esdeveniments, és la emissió en directe que Ràdio Sió ofereix al portal del festival de les actuacions de les bandes.

En definitiva, si a tot plegat li sumem que l'entrada a tal esdeveniment és gratuïta, el resultat és un còctel musical fresc i enèrgic. Si Arbúcies i el PopArb us cau lluny, i les terres de ponent és el vostre destí, Festinoval és la vostra opció.

Aquí us deixo diferents audiovisuals, el clip de promoció, el clip de promoció de la programació del divendres 25 de juny i el clip de promoció de la programació del dissabte 26 de juny.

Que no s'aturi si us plau...

2010-06-22T19:01:00.000+02:00

Diumenge passat en marc de la diada castellera que es va duu a terme a la Capital de la Cultura Catalana del 2010, Badalona, s'hi van aplegar quatre colles castelleres; els Castellers de Vilafranca, els Minyons de Terrassa, els Capgrossos de Mataró i els Castellers de Badalona.

Aquesta diada va significar poder veure el primer 3 de 9 amb folre de la temporada per part dels Capgrossos Mataró. Els de la camisa blava, amb aquest castell reafirmen l'esplèndid moment de forma que viuen i que esperen reafirmar a casa per Les Santes d'enguany. Els mataronins van acompanyar aquest castell del 2 de 8 amb folre, del carro gros i d'un espadat de sis pisos. L'únic "però" que es pot posar a la seva actuació és no acompanyar el 3 de 9 amb folre d'un 5 de 8, però no crec que triguin molt a realitzar-ho.

Per altra banda els Castellers de Vilafranca també per primer cop a la temporada, portaven a plaça dos castells de nou, el 3 de 9 amb folre i el 4 de 9 amb folre, que van adornar-se en tercera ronda amb el 4 de 8 amb el pilar i un espadat de sis pisos per acomiadar la jornada. Els verds, com sempre, trepitgen fort l'accelerador, per imposar el seu ritme i a la vegada marcar territori.

Els Minyons de Terrassa, per la seva banda, van fent treball de formigueta, un altre 3 de 9 amb folre al sarró i un altre 5 de 8 per apuntar a la casella de resultats. Castells que van acompanyar-se d'un 2 de 8 amb folre i un pilar de 5. Els malves, com qualsevol ciclista, agafen ritme per arribar als trams durs de la temporada amb la màxima potència i resistència. Esperem que el treball de formigueta pugui portar a plaça el pilar de sis properament.

A les portes de Sant Joan, el món casteller, crec que desitja que tot plegat no s'aturi, i que cada setmana tinguin bones noves per comentar i explicar. Així que alguns a restem l'aguait!

Poparb 2010, comença el festival d'estiu.

2010-06-21T19:25:00.000+02:00

Arrenca l'estiu, i amb ell, tot un reguitzell de propostes musicals. Pels propers dies, tenim sobre la taula, tot un festival amb lletres majúscules, el PopArb 2010, que tindrà lloc al municipi d'Arbúcies. Aquesta serà, si no m'erro, la seva sisena edició i concentrarà tota la seva programació en els dies 25 i 26 de Juny.

PopArb es defineix ell mateix com "un festival de música pop independent feta a Catalunya. Una proposta amb projectes artístics amb ambició creativa, interacció i connectivitat entre artistes, potenciant la proximitat amb el públic." Enguany el festival ha dissenyat un deliciós cartell alhora que ambiciós. Artistes i formacions de contrastada qualitat compartiran escenari amb novelles propostes musicals.

Per exemplificar-ho amb noms, divendres 25 de juny, podem optar per gaudir de la revel·lació d'enguany, com són Els Amics de les Arts, però també ens podem delectar amb la música més independent de Joan Colomo a la vegada que podem assaborir la banda barcelonina, Surfing Sirles. Una formació que ens trasllada al rock'n roll més subterrani amb duresa i subtilesa. Un grup que ha llença't el seu darrer disc de la mà del mateix Joan Colomo, que n'ha exercit de productor. Per dissabte 26 de juny, la tria de propostes torna a ser interessant. Grups com La Brigada o Mishima donaran el toc de pop més penetrant. Anímic o Maria Rodés hi posaran de la seva part perquè el festival no deixi de gaudir de melodies properes al folk rústic, i Sanjosex i Roger Mas hi aportaran la cançó d'autor més deliciosa que es pot trobar actualment.

Si aquest recull de propostes contrastades no és motiu suficient per pagar l'entrada de l'esdeveniment, formacions com Fred i son, Rosa Luxemburg o Very Pomelo, generen melodies prou engrescadores com per animar-nos a passar per Arbúcies. En definitiva, això i molt més, és el que en poques paraules, ens espera al festival PopArb, aquest proper cap de setmana (pels que no tinguin pont).

Triar PopArb és sempre una decisió encertada.

L'idil·li més esperat.

2010-06-14T17:46:00.000+02:00

Roger Mas ja no és una proposta efervescent. El de Solsona ja no és tans sols la veu més prometedora, sinó que és l'elegància del talent musical en majúscules. Després de set treballs discogràfics a l'esquena va obtenir un preuat premi, el debut en solitari a un dels millors escenaris per a la música en general i per a la cançó d'autor en particular, el Palau de la Música.

Divendres passat tocava gaudir del directe que oferia el cantautor solsoní en el marc del XXIè Festival de la Guitarra a Barcelona. El motiu era engrescador a la vegada que contundent. Engrescador perquè era la primera visita a consciència que un servidor realitzava a tal monument arquitectònic, i contundent perquè la proposta musical que s'ofertava ratllava l'excel·lència. Roger Mas i els seus excels músics, van oferir una funció ben particular, única i d'exquisida qualitat.

En el Palau de la Música, Roger Mas es va mostrar tal com és, tot un talent artístic i musical. El cantautor va oferir una recital musical amb dues cares, com si el concert fos una cinta de casset de les d'abans. El solsoní i els seus van començar amb un repertori de temes inclosos en el disc "Cançons tel·lúriques", per continuar, després d'uns minuts de descans, amb el seu darrer treball "A la casa d'enlloc", mostrant totes les seves cançons de cap a peus, seguint el mateix ordre estricte amb el qual es presenten en el disc.

Una primera part carregada de solemnitat va obrir puntualment el recital. Mossèn Cinto Verdaguer, com el va presentar el mateix cantant, va ressonar per les parets i les vidrieres del Palau de la Música. Poemes com "Preludi", "Caminant" o "Estrelleta" van adornar-se amb melodies fastuoses i magnífiques a la vegada que els versos d'aquests poemes palpaven la profunditat vocal del de Solsona. Menció a part mereix la versió que en Roger Mas i els seus extraordinaris músics fan del "Ball de l'àliga de la Patum de Berga", una peça carregada de simbolisme i d'identitat i amb la qual van ratllar la majestuositat a l'hora de dur-la a terme. La solemnitat va arribar als seus màxim nivells amb el tema "Goigs de la Mare de Déu del Claustre de Solsona", on es va fer palès la vessant més tradicional d'aquest músic. La primera part més tel·lúrica de la funció, acabava amb una peça tant tradicional com popular i festiva, el "Ball de Gegants de Solsona", que va servir per comprovar que els músics no estaven sols al recinte.

A la segona part, en Roger Mas es va despendre de la secció de cordes i de vent. Tocava presentar "A la casa d'enlloc", el seu darrer disc. Disc per submergir-se en les melodies més elèctriques, tot rememorant la seva trajectòria musical i els referents artístics que l'han marcat més. Un contrapunt magnífic als acords més terrenals. Roger Mas va engegar aquest segon capítol sense pauses ni espais muts de melodia. En definitiva el de Solsona va oferir un repertori per retrobar-se a sí mateix, i mostrar tot el seu talent sense embuts.

El recital que s'oferia al Palau de la Música no podia concloure's sense una "Oda a Francesc Pujols" (Mística Domèstica), un cançó que va introduir el mateix cantant, com és habitual, amb la lectura del Concepte General de la Ciència Catalana del savi de Martorell. Per posar el fi de festa temes tant intensos i profunds com "I la pluja es va assecar..."(Dp) o "Passió de son" (Mística Domèstica), van servir per abaixar el teló i rebre una merescuda ovació per part del públic assistent.

Després d'una mica més de dues hores, l'idil·li més esperat va arribar al seu punt i final. Roger Mas recordarà fins a l'infinit la seva gratificant relació amb el Palau de la Música, o com a mínim és el que alguns pensem.

Si voleu saber que en diu d'aquest concert la crítica, aquí ho podeu llegir:

Roger Palà. "El riu central"

Donat Putx. Entrevista amb Roger Mas i article a "La Vanguardia"

Margalida Amengual "Roger Mas omple el Palau de la Música amb la contundència del pop del seu nou disc 'A casa d'enlloc'" (ACN i Avui digital)

Pere Pons. "Tot pagat" (Avui paper)

G. Vidal. "Roger Mas desplega tot el seu talent en el seu debut al Palau" (El Punt)

Jordi Biancotto. "Roger Mas, a la seva casa forestal"

Audiovisual de BTV.

Entrevista al magazín "Ànima" de TVC

Bloc Escletxes.

Petitsons.

2010-06-08T12:42:00.000+02:00

Les nits del traspàs de la primavera a l'estiu, són l'excusa perfecte per fruir d'una proposta musical refrescant. Aquest és el període que ha triat el festival musical Petitsons per instaurar-se entre el calendari de cicles i festivals artístics del país. Petitsons és el nom d'un cicle musical que es celebra a la població maresmenca de Caldes d'Estrac.

Aquest passat dissabte 5 de juny, el cicle va aixecar el teló amb la cançó d'autor d'en Marcel Cranc. El mallorquí ha destapat la caixa de sorpreses musicals que ens despara aquest festival. Amb tot, podem continuar gaudint d'aquesta iniciativa íntima que contempla propostes properes i de qualitat fins el dia 19 de juny, on es posarà el punt i final del Petitsons.Tot plegat tindrà lloc a l’espai íntim del Pati de la Fundació Palau de Caldes d’Estrac.

Aquesta és una iniciativa per aquells que busquen propostes sense aglomeracions i que retomben en el silenci. Una manera diferent i propera de delectar melodies i acords exquisits. Enguany Petitsons celebra la seva tercera edició, i en aquesta edició, el certamen musical comptarà amb un cartell artístic ple de revelacions. Comptarà amb la veu atrevida i colpidora de la Bikimel, amb les cançons més tendres i subtils de la Maria Coma i amb les lletres descarades d'en Joan Colomo, per citar-ne algunes.

Per acabar una primavera feixuga de propostes o per començar a refrigerar l'estiu, segons com es miri, Petitsons és una opció amb estil propi i a la vegada engrescadora.

Sang i Fetge.

2010-06-05T16:59:00.000+02:00

Anit tocava passar-se pel festival Primavera Poètica que s'ha desenvolupat a la Garriga. L'excusa era prou interessant, el recital "Sang i Fetge" que oferia el polifacètic Carles Belda. Cert és, que aquest festival poètic ha tingut més d'un motiu per deixar-se caure per la vila modernista del Vallès, però poder contemplar una funció a mig camí entre la poesia més punyent i la música més tradicional era una raó de pes per adreçar-se l'Auditori de l'Escola de Música de la Garriga.

Carles Belda, va oferir un repàs personal, original i atípic per la poesia més mordaç, amb l'objectiu de provocar sentiments en el públic. Sense deixar de banda els clàssics que aquest país ens ha donat, el sabadellenc va presentar al públic una pinzellada particular de versos colpidors que eren adornats amb els ritmes del seu inseparable acordió diatònic. El músic i cantant de Pomada, Mesclat, El Belda i el conjunt Badabadoc, entre altres, va exhibir un repertori poetico-musical de prop d'una hora, on poetes de la talla i la categoria de Joan Vinyoli, Jacint Verdaguer, Joan Alcover, Pere Quart i Enric Casasses conjugaven i rimaven amb poetes com Koldo Izaguirre, Xavier Grimau o l'estratosfèric Joan Miquel Oliver. Carles Belda és un artista caracteritzat per no tenir pèls a la llengua a l'hora d'explicar-se i anit no va ser pas una excepció

Un concert executat a pèl, sense sonorització, cosa que va fer que aquest recital adoptés un caràcter íntim i familiar, a la vegada que els versos i els acords esdevenien més propers. Poemes vestits de ritmes tradicionals com ara un fandango menorquí, poesia a voltes empeltada amb cants de tradició oral, per difondre i fer palesa la varietat d'estils glosadors que el país disposa. Tot ben barrejat i mesclat donava com a resultat una funció de proximitat, un espectacle per rescatar paraules intenses i per ressaltar la gran diversitat de poetes exquisits que gaudeix la nostra cultura.

"De mica en mica i sense adonar-te’n, has pispat els versos als poetes i n’has fet cançons. Un bon dia, t’ofereixen de fer un recital de poesia. Fas un forcat de notes i mots i la serveixes amb el millor gust possible. Vet-ho aquí " així de clara és la definició de l'espectacle "Sang i Fetge", que en fa el mateix protagonista.

Amb el recital "Sang i Fetge" d'ahir a la nit i el sopar de cloenda amenitzat per Tirant lo Folk que es realitzarà avui dissabte, el festival Primavera Poètica baixa el teló de l'edició d'enguany. Ara, cal estar a l'aguait de les propostes estiuenques més engrescadores que es generin.

Per acabar us deixo un enllaç que fa referència a la funció "Sang i Fetge" que es va desenvolupar a Can Alcover, el passat més de març, i la versió musicada que el músic sabadellenc fa del poema "Corrandes d'exili" del mític Pere Quart.

El Sónar Kids arriba a Granollers.

2010-06-04T14:43:00.000+02:00

Els dies 12 i 13 de juny, dissabte i diumenge respectivament, Granollers oferirà a través de l'Espai d'Arts Roca Umbert de la capital vallesana, un espectacle denominat "0>100" que s'inclou dins de la programació del festival musical barceloní "Sónar Kids".

D'11h a 14h, tant dissabte 12 com diumenge 13 de juny, Granollers com altres ciutats del país, com Lleida, Olot i Barcelona viurà una experiència musical electrònica interactiva, oberta a la participació dels nens i nenes i els seus instruments. Un taller de composició musical amb quatre ciutats connectades en directe a través de la xarxa. Aquesta iniciativa estarà dirigida per en Guillamino, qui conduirà tal espectacle compositiu des de l'Auditori del MACBA de Barcelona. Aquest "0>100" és una iniciativa que pretén difondre i promocionar la música electrònica entre els més petits tot executant-ho en un àmbit familiar i proper.

En aquest sentit, aquesta proposta musical no és del tot nova, ja que en Pau Guillament més conegut amb el sobrenom de Guillamino, ja ha pogut provar i tastar experiències similars amb el seu projecte "Guillamino a la classe de les girafes", un taller de música electrònica per als més petits, un projecte del qual ja es va escriure alguna cosa en aquest portal. El més atractiu d'aquest espectacle musical, és la connexió musical i visual en xarxa, que es produirà amb les quatre ciutats on es desenvoluparà aquest esdeveniment. Guillamino, com ja he dit, serà el director d'orquestra, Koumolek el seguirà a distància des de Granollers, Cauto ho farà a Lleida i Drome a Olot. Els nens i nenes esdevindran els protagonistes musicals de la funció més moderna, els mateixos nens i nenes que s'animin a participar ho podran fer amb els instruments que portin de casa.

El resultat final doncs, esdevindrà una compil·lació de totes les peces musicals construïdes. Aquest mateix resultat final es podrà escoltar en els dies posteriors al festival a través de la web de "Sónar Kids".

Una proposta amb pinzellades de creativitat, prou particular i genuïna, una proposta que generarà composició i producció "in situ" i "on-line" amb connexió a quatre bandes i que comptarà de ben segur d'un bon seguiment. Tal exhibició musical mereix un bon marcatge, potser perquè la capital vallesana comença a activar-se culturalment, i això sempre és de destacar.

La Patum versió 2.0

2010-06-03T14:04:00.000+02:00

Ja estem immersos en la festivitat de Corpus, moltes i diverses celebracions són les que tenen lloc aquest dies tant assenyalats, però sense cap mena de dubte n'hi ha una que n'és referent en aquest país, estic parlant de La Patum de Berga. La Patum és una festa declarada per la UNESCO com a Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat. Aquesta menció ha estat sense cap mena un reconeixement merescut que ha fet que La Patum esdevingui una festivitat reconeguda no només internament sinó també externament.

Doncs bé, per a tots aquells que no puguin presenciar en directe aquesta festivitat i vulguin seguir-la el més a prop possible, La Patum ens ofereix un ventall ben ampli de possibilitats, pel que fa ha aspectes comunicatius. En aquest sentit La Patum s'ha posat les piles en els darrers anys, i ja podem parlar actualment d'una Patum 2.0.

La difusió d'aquesta festa ja no la trobem només amb els mitjans comunicatius tradicionals sinó que a hores d'ara la podem seguir a través de la xarxa per diferents i distints mitjans als habituals o més clàssics. Així doncs, a part d'informar-nos de tot el relacionat amb La Patum mitjançant el portal web: www.lapatum.cat, també podem seguir aquesta marcada festivitat i els seus múltiples actes en directe a través del portal onsortir.tv. A part, les xarxes socials també prenen protagonisme en La Patum. El Facebook de La Patum i el Twitter de La Patum, els dos portals socials de referència, esdeven unes eines de difusió instantània i immediata de tot allò relacionat amb la festa de Berga.

Per altra banda, si el que voleu és fer una visita més tranquil·la i relaxant per tal de conèixer amb tot detall què vol dir això de La Patum, podeu submergir-vos al portal del Museu de la Patum de Berga, allà podreu navegar sense preses i captar en detall tot el que desitgeu. Per últim, si sou més amants de la música i del so que es desprèn d'aquest reconegut festeig, no podeu deixar escapar l'oportunitat de delectar-vos amb el següent portal: sonsdepatum.cat.

Encara que sigui a distància, ja no hi ha excusa per gaudir de La Patum.

Bona Patum!

III Cicle d'espectacles al carrer 2010.

2010-06-02T12:42:00.000+02:00

S'apropa l'estiu i per això també s'apropen festivals i cicles que ofereixen diversitat de propostes. En aquesta línia, la vila de les Franqueses del Vallès ha programat una sèrie d'actes i esdeveniments pels mesos de juny, juliol, agost i setembre, tot plegat agrupat en el que s'anomena III Cicle d'espectacles al carrer. D'aquest cartell d'espectacles i funcions, són destacables al meu entendre, l'actuació en directe de Els Amics de les Arts, el fenomen musical català de l'any. Aquesta actuació serà el 12 de juny a les 22h a la plaça de l'Ajuntament de les Franqueses del Vallès. Res més a dir, si amb tot el ressò mediàtic que ha generat aquest formació, encara no heu escoltat quelcom sobre aquest col·lectiu de quatre artistes, teniu una altra ocasió per fer-ho.

Per altra banda, és destacable també, el recital que oferirà el 18 de juny a les 21h a la plaça de la Font la cantautora Maria Coma, de la qual ja n'he parlat aquí del seu nou disc "Linòleum". Maria Coma és una de les veus femenines més prometedores del panorama musical català, sempre s'ha de dir, amb el permís de la Sílvia Pérez, l'altra veu divina i angelical d'aquest país. La cantant de la formació barcelonina u_mä, actuarà just després del cantautor tarragoní Espaldamaceta.

Per acabar aquesta selecció de propostes d'aquest cicle d'espectacle, si sou amants del món folk, no us podeu deixar perdre la VIII Trobada de Romancers que tindrà lloc el 24 de juliol de bona vesprada a la plaça de Marata. Enguany els actors principals que prendran part d'aquest recital, són dos romancers d'alt renom, estic parlant d'en Ramon Manent i d'Eliseo Parra, dos propostes per traslladar-nos i transportar-nos a les melodies, poesies i romanços més tradicionals d'aquest país. Aquest serà sense cap mena de dubte l'aperitiu suculent que el Centre Cultural de Marata oferirà al públic i que donarà pas posteriorment a l'edició d'enguany del Maratafolk, del qual espero poder-ne parlar properament.

Això s'anima...

2010-06-01T11:19:00.000+02:00

Si l'altre dia era notícia el primer castell de nou pisos descarregat pels Castellers de Vilafranca, la reacció castellera, mai millor dit, no s'ha fet esperar. En primer lloc i en territori forani, concretament a Hangzhou (a uns 180 km de Xangai), a la Xina, la Colla Vella dels Xiquets de Valls ha descarregat el primer 3 de 9 amb folre. És el primer castell de nou pisos d'aquesta temporada de la colla vallenca, però per sobre de tot, és el primer castell de nou descarregat fora del territori de parla catalana. Recordar que la colla vallenca actua en solitari en el país oriental, fet que denota que aquesta colla ha desplaçat els efectius suficients per executar un 3 de 9 amb folre. El periple dels rosats per terres xineses, degut a l'Exposició Universal 2010 que tenia seu a Xangai, ha suposat la difusió àmplia del fet casteller al món oriental a més d'un ressò mediàtic notable. La Colla Vella dels Xiquets de Valls torna a fer història, i el món casteller n'ha d'estar orgullós pel que representa aquesta fita.

Aquest no ha estat l'únic castell realitzat, ja que els rosats han actuat diferents dies en ciutats com, Hangzhou i Xangai. La Colla Vella dels Xiquets de Valls han portat a plaça castells com el 4 de 8, el 3 de 8 o el dos de vuit folrat. Tot ells, descarregats amb èxit.

Per altra banda ahir en territori vilafranquí, els Minyons de Terrassa van descarregar també el seu primer 3 de 9 amb folre de la temporada, fet que posa de manifest l'estat actual dels de Terrassa i la feina feta pels malves als assajos. Aquest castell va estar acompanyat pel dos de vuit amb folre i el 4 de 8. Els Minyons de Terrassa com es podria preveure s'estan posant les piles. Un símptoma inequívoc que això comença a animar-se, i el que encara és millor, tot just això acaba de començar.

El proper repte per les tres colles que han portat el 3 de 9 amb folre a plaça és començar a tirar dos castells de nou en una mateixa actuació, el dubte és si això es podrà fer abans d'actuacions importants del calendari casteller o s'esperarà a diades com les de Sant Joan o la de la Festa Major de Terrassa per assolir-ho. Espero i desitjo, que per aquestes dates assenyalades és puguin veure més d'un i de dos castells de nou en una mateixa plaça. Seria una bona senyal que incitaria a gaudir d'una temporada castellera engrescadora.

Per acabar, us deixo un audiovisual interessant de TVC sobre el viatge de la Colla Vella dels Xiquets de Valls a terres xineses i un enllaç d'interès si voleu indagar més sobre el periple vallenc per la Xina.

Tastet de maig (2010).

2010-05-31T12:28:00.000+02:00

Per aquest mes de maig, el tastet virtual que un us proposa és el següent: gentnormal.com. Aquest és un portal molt interessant, un magazín cultural en el qual podrem trobar informació d'aquest àmbit redactat en notable qualitat. Tenim a la xarxa una iniciativa engrescadora pels amants de les propostes culturals, tenim a l'abast una revista cultural virtual amb cara i ulls i expressada en llengua catalana. Un portal internauta on podrem trobar notícies i opinions sobre el món de la música, el món audiovisual i cinematogràfic, el món literari i el món artístic, tot plegat aglutinat sota una mateixa adreça www.lagentnormal.com, la qual també hi podem trobar una munt de propostes ordenades en una agenda cultural que la mateixa gent normal ens proposa en la seva portada. A més aquest portal compta amb un espai per les xarxes socials, una apassionant idea si és que volem estar al dia de les novetats s'aquest magazín cultural.

Destacable també és el canal de televisió que aquest portal ha engegat, amb reportatges i entrevistes de destacable interès. El canal en sí, es troba en la mateixa portada i s'anomena Normal TV.

Així doncs, si no coneixíeu aquesta iniciativa editorial us convido a donar-hi un tomb virtual, per veure si el projecte us entusiasma, com li ha entusiasmat a un servidor.

Tots som una colla.

2010-05-26T11:24:00.000+02:00

Els Xics de Granollers participen aquest any en el programa d'integració de nouvinguts al món casteller "Tots som una colla". Aquest programa, plantejat com una invitació, consisteix en la organització d'uns tallers d'introducció als castells que s'adrecen especialment a la població immigrant, per tal que puguin participar en aquesta activitat. Els Xics organitzen uns tallers d'introducció als castells adreçats específicament per a la població nouvinguda. Aquests tallers es faran els dies 4, 8 i 11 de juny al la Troca, Centre de Cultura Popular i Tradicional, de 19.30 h a 21.30h.

"Tots som una colla" és una iniciativa de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya (CCCC) per a la integració de població nouvinguda dins el món casteller gràcies a la convocatòria d'uns tallers teòrics i pràctics que serveixin com a introducció. El projecte té el suport dels departaments d'Acció Social i de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya.

Una trentena de colles castelleres participen aquest 2010 en el projecte, després que l'any passat es fes una prova pilot amb quatre agrupacions. El projecte consisteix en l'organització d'uns tallers d'introducció als castells adreçats específicament per a la població nouvinguda.

Aquí us deixo l'enllaç on podreu trobar tots els tallers que es realitzaran per tot el país.

Arrelcat 2010.

2010-05-24T10:42:00.000+02:00

Enguany la Colla Bastonera Quico Sabaté de Sant Celoni està de celebració, el motiu, el seu 5è aniversari. El proper dissabte 29 de maig, i en marc d'aquest aniversari, l'entitat del Baix Montseny ofereix la mostra de cultura popular "Arrelcat 2010".

La Colla Bastonera Quico Sabaté va néixer el maig del 2005, impulsada pel Casal Quico Sabaté, i té per objectiu enfortir i promocionar la cultura popular catalana. Aquesta és una entitat amb un estret lligam amb la vila de Sant Celoni, on ha participat dels actes festius d'aquesta, a la vegada que ha ofert i continua oferint altres propostes al municipi per tal de promoure els objectius fundacionals de l'entitat.

A part de participar de manera important en la vida festiva de Sant Celoni, la Colla Bastonera Quico Sabaté, també ha participat en actes de ressò internacional. Aquesta entitat ha actuat en les Festes de Sant Patrici (any 2008), ha format part de la Brigada Bastonera a Palestina (estiu del 2009), i també ha donat suport a les “Xornadas pola okupación” a la Casa das Atochs de La Corunya el març del 2009.

L'Arrelcat 2010, a part de posar en escena l'aniversari de l'entitat de Sant Celoni, significarà oferir al públic assistent una mostra de cultura popular que comptarà amb la participació de les colles bastoneres de Vilassar, Cardedeu, el barri de Sants, Lleida i Sant Hilari. A aquestes actuacions també s'hi ha de sumar la de la colla de diables “Guillables” de Sant Hilari Sacalm. Tot plegat tindrà lloc a la plaça de la biblioteca de la vila esmentada a les 19h de la tarda.

El fi de festa, després d'un sopar popular, el posaran les formacions "Salsa de pastor" i "El Belda i el conjunt Badabadoc" qui ja ha anunciat que el proper juliol llençarà noves gravacions d'estudi, concretament llençaran quatre noves cançons que seguiran l'estil personal i peculiar d'aquesta banda. El "PD Fotlifoc" baixarà el teló d'aquest Arrelcat 2010 pels més incansables.

Avui us deixo la versió de la cançó que fa fer famosa en Rudy Ventura "Mustafà català" que en fa "El Belda i el conjunt Badabadoc".

Ix!

2010-05-21T20:35:00.000+02:00

Després de passar per la Fira de Música al carrer de Vila-seca d'enguany, em quedo amb aquest nom: Ix! Per molts i diferents motius, però per sobre de tot perquè crec que reuneixen talent, energia i estil propi, i el que encara és millor, un futur engrescador a nivell musical. Moltes són les propostes musicals que vaig poder contemplar, algunes amb notables i merescuts aplaudiments, com la proposta simbiòtica entre At-versaris i Asstrio, "Per principis elegants" i que per cert ja va es va esmentar en aquest portal.

Però tal vegada m'agradaria fer èmfasi a una formació que s'originà entre Cadaqués i Sabadell. Una banda amb un segell propi i dos treballs a l'esquena: el primer "Autòmat infinit" i el darrer "L'ingenu és lliure". Un grup que m'ha captivat enormement des del moment que em va arribar a les meves mans el seu darrer disc, des de llavors, em reconec abduït per la música elegant i refinada d'aquest grup.

Una formació a mig camí del rock més autèntic i del pop més detallista, però que no deixa de banda tampoc el so electrònic més avantguardista. Ix! ha sabut trobar el seu espai melòdic i rítmic. Una banda única i genuïna, amb un so que traspua pels altaveus i unes lletres que sintonitzen amb els acords. Cançons que generen apetit per ser degustades a consciència. Melodies que conviden al millor paladar.

Potser el concert de Vila-seca, afectat per circumstàncies meteorològiques, no va ser el millor camí per conèixer el seu directe, però tot i aquestes inclemències, vaig aguantar estoicament la proposta musical.

Amb tot, i després d'aconseguir també el primer disc d'aquesta banda, recomano amb entusiasme una audició a consciència del seu repertori musical. Un estil independent, sense complexos, sense vergonyes i amb una qualitat remarcable. Si sou amants de la música en general, deixeu espai per aquestes noves fornades. Doneu-vos l'oportunitat d'escoltar Ix!

Aquí us deixo una entrevista interessant al grup, el darrer videoclip d'aquesta banda, videoclip de la cançó "No estiguis trista" i un audiovisual de la cançó "Avui sí".

Els castells de nou comencen a treure el cap.

2010-05-19T11:33:00.000+02:00

La maquinària castellera s'està posant a punt. Exemple d'això és com cada colla comença a assolir els seus primers reptes de principi de temporada. Castells de vuit i folrats per aquelles colles que aspiren als castells de nou i de gamma extra, castells de set i mig i de vuit per aquelles colles que volen assolir o consolidar els castells de vuit a final de curs, i fins i tot ja ha arribat el torn del primer castell de nou, símbol de fortalesa castellera.

La realitat és aquesta: el primer castell de nou, ja està al sarró. Els castellers de Vilafranca han estat els afortunats que han descarregat el primer 3 de 9 amb folre de la temporada castellera. Ho han fet a pròpia plaça en motiu de les Fires de Maig de la capital de l'Alt Penedès. Ésser els primers en oferir castells de nou a les places castelleres sempre té part de mèrit, però també, i no dubto que sigui així, la regularitat al llarg de la temporada, així com arribar als objectius establerts al final del curs casteller posaran cadascú al seu lloc. Enguany és any de concurs, i moltes colles no volen deixar passar aquest fet. Posar-se les piles des d'un bon inici és una manera de mostrar el nivell casteller d'enguany i començar a marcar territori per aquesta cita tant important.

Tot just estem d'arrencada, les colles de Valls estant preparant la seva diada particular de Sant Joan, d'altres estan perfilant la seva posada a punt per les actuacions importants que arriben abans de l'Agost.

Els verds estan fent els seus deures, d'altres colles de ben segur que aniran darrere seu i a rebuf d'aquest castell de nou, però com he dit, la línia d'arribada és igual per a tothom. La bandera de quadres dictarà sentència.

50+: Recital colossal.

2010-05-18T10:33:00.000+02:00

Les paraules seran insuficients per definir tal espectacle musical. Moltes cròniques quedaran curtes davant la exhibició artística que van representar aquests músics. Dubto si les meves paraules estaran a l'alçada del que aquest passat dissabte, les meves orelles van poder delectar. Set parelles ben diverses per a diferents estils de cançó, catorze artistes distints per a un mateix públic. Dues generacions artístiques unides per un estil musical concret, la cançó d'autor en català. Cançons per triar i per remenar per obtenir un recital estratosfèric i de dimensions grandiloqüents. Cançons cantades a dues veus majoritàriament per simbolitzar la unió musical, o qui sap, si per simbolitzar el traspàs generacional. Amb tot, el Teatre Auditori de Granollers semblava presenciar un “All-Star” de la música en català, ja sigui per la exagerada qualitat que es reunia junta, com pel punt de xou artístic que tenia tot plegat.

Obrien el foc melòdic la parella formada per Marina Rossell i David Carabén (Mishima), primer va tocar versionar el tema "Mare de Déu del món" de la cantautora barcelonina, tot seguit David Carabén va continuar amb la cançó "Un tros de fang" de la formació que lidera, Mishima. Sense espai per l'espera van entrar a escena Joan Isaac i Jaume Pla (Mazoni). Amb "Què tramposa és la vida" d'en Joan Isaac s'iniciava aquest nou duet, que no va defraudar en cap moment. Tot seguit era el moment de cantar "Cap al mar" tema del grup empordanès Mazoni, del qual Jaume Pla n'és vocal i guitarrista. Amb tot, en la funció encara hi havia espai per les sorpreses, i quin duet sinó, el protagonitzat pel mestre Jaume Arnella i el reivindicatiu Carles Belda, podia deixar anar certa estupefacció. Va ser amb les cançons tradicionals "Noies que en festegeu" i "Les cobles del Peirot" que ambdós cantautors van brindar un recital envejable i carregat de discurs. Seguidament entraven a l'escenari Carles Sanjosé (Sanjosex) i Quico Pi de la Serra. Cantautors que han deixat petjada dins del món de la cançó. Cadascú va optar per cançons amb un marcat caràcter identitari. “Passejant per Barcelona” tema d'en Quico Pi de la Serra que mostra la visió particular de la ciutat comtal va ser cantada per Sanjosex i “Baix Ter Montgrí” tema d'en Sanjosex sobre el Baix Empordà, va ser cantada per en Quico Pi de la Serra. Després d'aquest duet masculí va ser l'hora de l'únic duet femení. Estic parlant de la Núria Feliu i la Sílvia Pérez. Amb “Anirem tots cap el cel” la cantant de Sants es va ficar el públic a la butxaca, per la seva banda Sílvia Pérez va bocabadar tothom amb la seva veu tant tendra en el tema “Pare meu”, una versió musicada del poema de Maria Cabrera. I quedava la traca final, un dels duets més esperats de la nit, la Maria del Mar Bonet i en Roger Mas, cantant junts “l'Àguila negra”. Cançó que juntament amb “Preludi”, poema de Jacint Verdaguer versionat per en Roger Mas, van posar la pell de gallina a més d'un. El punt i final va anar a càrrec d'en Jaume Sisa i d'en Joan Garriga. Amb “Cançó del lladre” i “Qualsevol nit pot sortir el sol” es va posar el fi de festa i es va donar per finalitzat el recital.

El públic no volia donar per acabada la funció, en volia més. Al públic se li van fer curts els poc més de 75 minuts que va durar l'espectacle. Però és que després d'escoltar un recital amb tanta qualitat, el més normal és que el temps passi volant. Catorze cançons, de les quals quedar-se amb una era un exercici de gran dificultat. Durant més d'una hora va ser un no parar de selectes cançons. Més de seixanta minuts per delectar un plat musical exquisit, el qual ningú volia que s'acabés per gaudir plenament i intensament del plaer que representava cada cullerada.

Aquest recital serveix per certificar que aquest país té molt poc a envejar musicalment d'altres països. Més d'una hora per autoafirmar-se, per viure sense complexos culturalment parlant. Crec que és un espectacle que podria gaudir d'una projecció intensa arreu del territori català, i que segurament tindria una excel·lent acceptació. Però a la vegada, crec que trobar un forat comú a l'agenda d'aquestes catorze patums seria el més semblant a una proesa. Per això només em queda dir una cosa més. Espero i desitjo, tal com diu el director artístic d'aquest espectacle musical, que el país pugui viure cinquanta anys més de cançó catalana. Per què hi ha gent que confia en el talent d'aquest país i per què hi ha gent que cada cop més, vol viure i fruir desacomplexadament de la seva pròpia producció cultural.

(Sàvies són també les paraules que trobareu sobre aquest espectacle aquí.)

Cinema mut + Jazz.

2010-05-14T19:01:00.000+02:00

Tot un clàssic del cinema es projectarà aquest cap de setmana a Granollers. L'Associació Cultural de Granollers ens ofereix una relíquia del cinema mut. Es tracta del film "El rostre pàl·lid" (The Paleface), el qual està protagonitzat pel mític Buster Keaton. Però la proposta no es queda només en la projecció sinó que ofereix una nova dimensió al llargmetratge. December Quintet, una formació de jazz local, és la qui en viu i en directe, posarà melodies i acords que acompanyaran el film tot creant-ne una banda sonora passada pel sedàs del jazz.

Un espectacle interessant de prop d'una hora. Seixanta minuts per delectar l'elegància musical del jazz tot copsant un clàssic de les pantalles, o si es vol, tornar a reviure la màgia dels inicis del cinema amb una sintonia musical distingida.

Un ventall d'instruments i de melodies per un cinema a dos colors. Espectacle de contrasts, o projecció simbiòtica, segons com es miri, i a gust del consumidor. Recital que fa sortir a Granollers del gris cultural.

Aquests són motius més que suficients i prou interessants per no perdre's tal esdeveniment. Esdeveniment que tindrà lloc demà dissatbe 15 de maig a dos quarts d'onze de la nit. Aquesta suma de projecció i actuació musical es podrà presenciar al GRA, l'equipament juvenil que Granollers té ubicat a la plaça de l'Església.

Una proposta més per aquest agitat cap de setmana, ple d'iniciatives engrescadores. A veure si algú hi pot treure el cap i en difon alguna crítica.

A la panxa del bou.

2010-05-12T12:35:00.000+02:00

Patim, patam, patum... Homes i dones del cap dret, patim, patam, patum... el nou disc de la Troba Kung-fú, ja és un fet.

Aquest passat dimecres 5 de maig a la Sala Apolo de Barcelona, la Troba Kung-fú va estrenar el seu darrer àlbum "A la panxa del bou". Cançons amb els ritmes enèrgics, frenesí portat a l'extrem i rigor musical, en definitiva, amb tot allò que sempre ens té acostumats aquesta banda.

El disc, en format cd sortirà en breu, concretament sembla que serà aquest 7 de juny, quan es podrà trobar als establiments comercials. Alguns però, ja tenen la sort de tenir-lo a les seves mans. Concretament, les primeres 150 persones que van comprar l'entrada del recital d'aquest dimecres a l'Apolo.

La inventiva que tenen Joan Garriga i els seus a l'hora de promocionar la seva música és peculiar i original. Quan encara hi ha personal que confia amb la publicitat clàssica en els treballs musicals, n'hi han altres, com ells, que reinventen la promoció de productes culturals amb singularitat i enginy. De fet aquest estil publicitari, en part, és el segell identitari d'aquesta banda vallesana. Aquest cop, per anunciar el llançament d'una nova col·lecció de cançons, han decidit que el públic les pugui conèixer de primera mà tot jugant amb alguns fragments d'aquestes.

Aquest és el segon treball d'estudi de la formació garriguenca. Si el passat dimecres 5 de maig, no vau poder passar per l'Apolo, el proper dissabte 15 de maig, teniu un altra possibilitat de gaudir del seu directe i de les seves noves cançons. La Troba Kung-fú oferirà aquest dia, un concert a l'Ateneu l'Aliança de Lliça d'Amunt. Una alternativa musical de la comarca i a la comarca al recital 50+ que es podrà observar al Teatre Auditori de Granollers el mateix dia i que aquest mateix portal recomanava ferventment.

De ben segur que el públic de la Troba Kung-fú no necessitarà butaques per escoltar a en Joan Garriga i els seus, de ben segur que el públic no podrà parar quiet.

(Interessant l'audiovisual informatiu que ha fet TVC d'aquest llançament discogràfic.)

L'Ascensió 2010: + Fira - Festa.

2010-05-10T12:24:00.000+02:00

Acabo de llegir el programa de la 60a Fira i Festes de l'Ascensió 2010 de Granollers, i la veritat és que no hi ha res que m'hagi sorprès. Aquesta és una festivitat amb un clar accent comercial, on la majoria de les activitats proposades en aquest programa es desenvoluparan al Parc Firal, per amenitzar i dinamitzar la fira multisectorial que s'hi durà a terme els dies 14, 15 i 16 de maig d'enguany.

Aquesta festivitat sempre ha tingut un marcat caràcter comercial, i per això aquesta es denomina Fira i Festes de l'Ascenció. Podríem arribar a discutir i debatre sobre si aquesta fira està en línia ascendent o descendent, però aquest no és el debat en el qual em vull centrar. M'agradaria més debatre sobre els actes festius que recolzen aquesta fira. En aquest sentit, encara recordo altres edicions d'aquesta festivitat tant granollerina, on hi havia un plus festiu a part de la dimensió comercial d'aquestes dates. Però que ha passat amb la programació festiva de l'Ascensió en els darrers anys?

Ja fa cert temps que la programació festiva a l'Ascensió ha perdut pes. Els actes festius organitzats per celebrar la festivitat de l'Ascensió ubicats al centre de la ciutat, són residuals i d'un marcat caràcter folklòric i tradicional. És en els espais més cèntrics de Granollers on hi tenen lloc actes tradicionals com, "La Passada de l'Ascensió", "La Diada Castellera", "El cercavila de foc" i "La mostra de bestiari de foc". Ara bé, si sortim d'aquests paràmetres folklòrics i tradicionals, ben poca cosa queda a la ciutat per demostrar als forasters que Granollers està de festa. El divendres 14 de maig, dia festiu a la capital del Vallès Oriental, la Porxada i rodalies contemplarà només un acte matinal, conjuntament amb unes incansables sardanes i un ball orquestral nocturn. El dissabte dia 15 de maig, és a la tarda on hi ha programat el primer acte del dia, "La Passada de l'Ascenció" . Poc després tindrà lloc el "Cercavila de foc" i el punt i final de la jornada, el marcarà el Concurs Rock a l'Ascensió, amb actuacions de formacions comarcals. Crec que sóc generós si dic que la programació d'aquest dia és minsa. Pel darrer dia de la festivitat, només quedarà l'actuació castellera que es celebrarà al migdia i un espectacle familiar més un concert d'havaneres que es desenvoluparan a la tarda.

És cert que també hi ha altres actes culturals programats, però que no són gratuïts. Recitals i funcions com "+50" o "u, due três" entre altres, que es duran a terme als dos teatres de la ciutat, són dues propostes alternatives als actes més clàssics. Aquests espectacles no són pas el cor central de la programació cultural, sinó que són un afegitó en aquesta edició de l'Ascensió.

No voldria que les meves paraules es malinterpretessin, que hi hagin escassos actes no vol dir a la vegada que aquests siguin de poca qualitat, ans al contrari. No poso en qüestió la qualitat, sinó la quantitat i diversificació de la programació festiva. Aquesta minsa programació, tindria raó de ser en temps de crisi econòmica, però resulta que Granollers porta unes quantes edicions de l'Ascensió en aquesta línia. El pitjor però, és que res fa preveure que aquesta línia de programació cultural canvii de sentit.

Algú em podria contestar que la programació es centra en potenciar el Parc Firal de la ciutat, i potser tindria part de raó, però que ens quedarà als granollerins si els dies assenyalats com a festius en el calendari local, els celebrem exclusivament a l'extraradi de la ciutat. Els espais cèntrics d'un municipi només són per a segons quins usos? o per a tot tipus d'usos? Malauradament Granollers no és una excepció dins del panorama festiu nacional, ja que algunes festes populars s'estan situant a l'extraradi de pobles i ciutats. Tots plegats hauríem de revisar i reflexionar un mica sobre el concepte de la festa popular.

2010-05-07T10:38:00.000+02:00

Amb aquest nom, s'acaba de publicar una recopilació d'èxits musicals cantats en català de la dècada dels 60. Dj Phil Musical, l'alter ego d'Òscar Dalmau, és qui ha estat al darrere de tal experiment. Un treball acurat per plasmar en format cd o en format vinil una generació musical mancada de reconeixement. 18 cançons per entrar a la màquina dels temps i transportar-nos cap al jazz, la bossa i els "groovy sounds" aborígens.

Un treball editat pel segell francès Vadim Music, cosa que reafirma el potencial d'aquesta recopilació discogràfica, a la vegada que n'assegura la seva exportació més enllà del nostre territori. Un disc que recull una combinació d'artistes excitant, amb noms propis com Josep Maria Espinàs o Guillem d'Efak i veus il·lustres d'aquest país com la mítiques Núria Feliu i Lita Torelló o la incansable energia de Guillermina Motta. Amb tot però, aquest àlbum recopilatori ens deixa altres relíquies musicals, com "El meu trastet" del cantant Santi Sans, el "Yeh yeh" d'en Tony o "Què passa amb els duros", una versió de la formació Eurogrup.

En definitiva, una col·lecció per emmarcar, una selecció acurada de cançons i versions de la dècada dels 60 que converteix aquest àlbum en un disc imprescindible per la història musical d'aquest país. Un treball discogràfic que ressalta i homenatja a una generació musical.

Aquí us deixo la llista de cançons i un audiovisual interessant d'aquest "Pop a la catalana":

Què passa amb els duros (Get out of my life, woman) - EUROGRUP

És una dona (She's a woman) – NURI

Yeh yeh – TONY

Cap a futbol - GUILLERMINA MOTTA

Nina de cera (Poupée de cire, poupée de son) - FRANCESC HEREDERO

No és res d’excepcional (It's not unusual) - LLEÓ SEGARRA

Amor (L-O-V-E) - JORDI TEIJON

Sóc molt poca cosa – JACINTA

Desafinat (Desafinado) - GRAU CAROL

Lluna blava (Blue moon) - JOE MARTIN

Febre (Fever) - GUILLEM D’EFAK

Qualsevol hora va bé (Any old time of the day) - NÚRIA FELIU

Ciao ciao (Downtown) - ALICIA TOMÀS

No tornaré a plorar per tu (I've cried my last tear over you) - LITA TORELLÓ

És lluny el setembre (See you in September) – JACINTA

El meu trastet (Road hog) - SANTI SANS

Cançó del telèfon - F.BURRULL & J.M.ESPINÀS

El cinemascop (Le cinéma) - LLORENÇ TORRES

Duet estratosfèric: Pascal Comelade i Enric Casasses.

2010-05-05T12:36:00.000+02:00

El proper divendres 14 de maig a dos quarts de deu, al Teatre Principal de Sabadell, actuaran conjuntament dos artistes estratosfèrics; Pascal Comelade i Enric Casasses. Aquest espectacle servirà a la vegada per estrenar el seu segon treball conjunt i per enregistrar-lo en directe.

Després del seu primer treball plegats "La manera més salvatge", on es combinaven els versos més transgressors del poeta, amb les sonoritats minimalistes i multiinstrumentistes del músic, els dos artistes tornen a trobar-se a dalt dels escenaris. Són moltes ja les actuacions i recitals que han aplegat a ambdós extraordinaris artistes, però sembla ser que encara tenen cabòries al pap i propòsits comuns per ser projectats. Encara els resten acords de joguina i paraules rebels per evidenciar la bona sintonia que els uneix.

Aquest doncs, serà un espectacle per gaudir-lo "a tutti plen" a través de tots els sentits. Una funció que ambdós utilitzaran per mostrar al públic, les noves melodies del polifacètic músic adornades amb les paraules més fugisseres del poeta facinerós. L'astre de la música senzilla però de gran complicitat anirà de bracet amb el domador de paraules dòcils però a la vegada insurgents. Un recital sense grans muntatges, però amb una petjada artística pròpia sense cap etiqueta que la defineixi. Els dos virtuosos, ja es defineixen i es reinventen ells mateixos a dalt de l'escenari.